El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que el reconeixement del català a les institucions europees "reforçaria el sentiment europeu". En una conferència al Col·legi d'Europa, a Bruges, el president ha assegurat que tant el Govern català com l'espanyol estan treballant conjuntament en garantir tant l'ús de la llengua a les institucions com l'oficialitat del català, tot i que ha admès que no és senzill. "Sabem que no és fàcil i no se soluciona amb una reunió, però estem involucrats en aquest tema i hi persistirem", ha afirmat. Durant l'acte Illa s'ha referit a la situació geopolítica mundial i ha dit que Catalunya i Espanya es mantindran "lleials a Europa, la democràcia, la pau, Ucraïna i els drets humans".
Foto de Mariona Puig / ACN.
Durant la conferència Illa s'ha referit a la situació del català a Europa i als treballs per aconseguir que sigui oficial i que se'n garanteixi l'ús a les institucions. El president s'ha mostrat "esperançat" que amb "els esforços actuals i la feina rigorosa" del govern espanyol el Parlament Europeu permetrà que s'utilitzi el català. Illa ha defensat que hi ha 20 milions de ciutadans de l'Estat que viuen en territoris on es parla català, basc i gallec i ha afegit, també, que ara ja es poden utilitzar al Congrés dels Diputats.
A banda de l'ús a les institucions, Illa ha recordat que també estan treballant per a l'oficialitat del català a Europa. El president ha explicat que té previst reunir-se amb el president del Consell Europeu, António Costa, dijous a Brussel·les i ha assegurat que abordaran la qüestió. Illa ha destacat el "simbolisme" per part d'Europa de reconèixer el català perquè, segons creu, "reforçaria el sentiment europeu" dels catalans. El president ha admès que "no és fàcil" però ha mostrat la seva voluntat de "persistir".
Crida a la defensa de la democràcia
Durant l'acte, el president de la Generalitat ha fet una crida als demòcrates a signar "un nou compromís" per "defensar la raó, la pau, i la llibertat". "Catalunya i Espanya sabem molt bé en quin cantó som i ens mantindrem lleials a Europa, la democràcia, la pau, Ucraïna i els drets humans", ha sentenciat.
Illa ha alertat que Donald Trump està "trencant aliances a llarg termini amb les democràcies europees". "Saben que les nostres societats obertes, democràtiques, diverses i amb estats del benestar forts són exitoses, i els qui creiem en els valors europeus no ens doblegarem", ha remarcat, per afegir després que "Europa és molt més forta que els qui l'ataquen".
A més, el president s'ha referit a la reunió de líders europeus a París que es va celebrar el dilluns i ha dit que és "un bon senyal". Segons el cap de l'executiu català ara "no és moment de dubtar ni acovardir-se" sinó que cal "fer un pas endavant i liderar". Per a Illa, el nou escenari és una oportunitat per "destacar el que ens uneix com a europeus" i creu que la via és "a través del federalisme".
Immigració i discursos d'odi
Illa també ha fet esment del fenomen migratori i ha alertat que els discursos d'odi "han aconseguit establir-se" a Europa. Segons ha afirmat, aquests discursos el que busquen és "deshumanitzar" els migrants. En aquest context, ha remarcat que Catalunya "ha estat i vol continuar sent una terra d'acollida per convicció, per tria i per necessitat". "Tothom qui ve a Catalunya a fer que sigui millor és català", ha dit.
Reptes d'Europa
Durant la seva intervenció Illa ha fixat alguns reptes que creu que Europa ha de prioritzar, com són la descarbonització, la indústria verda i la recerca, i la "prosperitat compartida". I, sobre aquestes qüestions, ha posat exemples "d'èxit" de Catalunya, com són l'ordinador quàntic del Barcelona Supercomputing Center o el Pla per al Vehicle Elèctric aprovat pel Govern, entre altres.
"Catalunya pot i vol assumir noves responsabilitats amb el seu lideratge econòmic i aprofitar les oportunitats que hi ha per endavant", ha afirmat.
Pla 'Catalunya Lidera'
Illa ha aprofitat la conferència per exposar el pla 'Catalunya Lidera', un full de ruta econòmic per aconseguir que Catalunya torni a ser una economia puntera a Espanya i d'Europa. Aquest pla, que el Govern va aprovar al Consell Executiu a principis de febrer, contempla la inversió de 18.500 milions d'euros (MEUR) en cinc anys.
Dels 18.500 MEUR que contempla el pla, 13.700 MEUR seran d'inversió directa de la Generalitat i 4.800 MEUR seran a través de crèdits. Aquestes inversions es destinaran a 20 actuacions concretes repartides en cinc camps que el Govern considera prioritaris: infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d'oportunitats.
El full de ruta ja va ser presentat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, en un acte a Barcelona davant empresaris i actors econòmics. Aquest dimecres ha replicat el format a Bruges i, a més, té intenció de tornar-lo a presentar en un acte el 20 de març a Madrid, en presència d'agents econòmics.
Reunió amb Mogherini
El president de la Generalitat ha pronunciat aquesta conferència al Col·legi d'Europa. Es tracta d'una institució d'estudis especialitzats en afers europeus amb seu a Bruges, on han estudiat un gran nombre de polítics, diplomàtics i alts funcionaris de les institucions europees. Actualment, la Generalitat concedeix dues beques per estudiar al Col·legi d'Europa.
Abans de la conferència Illa s'ha reunit amb la seva rectora, Federica Mogherini, a la seu de la Delegació del Govern a Brussel·les. Mogherini va ser alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat entre 2014 i 2019 i exministra d'Exteriors d'Itàlia.
