Illa reconeix errors "greus i inacceptables" a PISA i diu que es van produir "mancances" en la transmissió d'informació

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reconegut que durant la realització de les proves PISA 2025 es van produir errors "greus i inacceptables" però ha defensat que el Govern ha treballat tant per identificar-los, determinar responsabilitats si s'escauen i per evitar que es tornin a repetir. En una compareixença al Parlament, el president ha indicat que les diligències obertes en tenir coneixement dels fets apunten a "errors d'interpretació, de supervisió i mancances en la transmissió d'informació inacceptables dins l'organització". De fet, ha explicat que el Consell d'Avaluació disposava d'informació sobre aquesta incidència i no la va elevar als responsables polítics del departament.

El president ha assegurat que el Govern "no vol minimitzar" el que ha passat, que ha qualificat d'"error greu" en el procés d'aplicació, seguiment i validació de la mostra. Davant d'això, ha dit que a l'executiu li correspon explicar els fets, determinar responsabilitats i corregir el que no hagi funcionat.

Illa ha fet una cronologia dels fets, en la línia de la que ja havia fet a finals d'agost la consellera d'Educació, i ha detallat que quan es van fer les proves, l'organisme responsable era el Consell Superior d'Avaluació. Així, ha explicat que l'11 de març de 2025, abans de l'inici de les proves, aquest ens va fer una sessió informativa presencial amb els centres seleccionats i se'ls va facilitar documentació amb la informació facilitada per l'Institut Nacional d'Avaluació (INE en castellà). En aquest sentit, ha dit que la informació era "correcta però incompleta", ja que no hi constava el llindar màxim del 5% d'exclusió d'alumnes determinat per l'OCDE. El 31 de març va començar l'aplicació de les proves, que va finalitzar el 16 de maig, i el 9 de maig es va produir el "primer punt d'inflexió", ja que l'INE va comunicar al Consell d'Avaluació que s'estava registrant un percentatge d'exclusió superior i va demanar que es recordés als centres el màxim establert. Illa ha afirmat que les diligències "no han pogut acreditar" que aquesta advertència arribés als centres educatius, així com tampoc que s'activessin les mesures específiques de seguiment o correcció. "Encara existia marge per actuar", ha considerat.

El president ha assegurat que el Consell Superior d'Avaluació va rebre "fins a sis informes tècnics" sobre aquests fets. Per això, ha considerat que "es podia i s'hauria" d'haver reforçat el seguiment, advertit els centres que no havien fet les proves i extremat la supervisió de les exempcions de la mostra. En aquest punt, ha reconegut que no es van produir les accions correctores adients.

Ha detallat que el 30 de maig consta el darrer informe tècnic adreçat al Consell Superior d'Avaluació i a partir de llavors "s'interrompen les comunicacions sobre aquesta incidència, o almenys no hi ha cap constància". En aquest punt, Illa ha constatat que va existir "durant mesos" informació que no va arribar als nivells de decisió corresponents.

Posteriorment, el febrer del 2026, l'actual directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva va rebre "oralment" informació sobre l'existència de la incidència i va ser llavors quan Illa ha dit que aquesta "va començar a elevar-se a l'estructura del Departament d'Educació" i que va portar a l'obertura de diligències. El juny d'enguany, l'INE va informar "degudament" a l'Agència sobre l'abast de la incidència, que va comportar excloure un 23,2% d'alumnat quan la recomanació era d'un 5%.

Sense identificar els responsables

Tot plegat va derivar en tres expedients disciplinaris i la destitució de Teresa Sambola com a secretària general d'Educació. Sobre els expedients, dos són per incompliment greu d'obligacions i deures inherents a la funció pública i el tercer per una infracció lleu en relació amb la normativa de transparència i bon govern. Illa ha detallat que els tres expedients estan "en curs" i que "no correspon anticipar el resultat" ni identificar els responsables. Ha afegit que aquests expedients han de determinar els fets i les conseqüències que se'n derivin.

"El que va passar amb PISA no hauria d'haver passat, el Govern ho assumeix", ha dit Illa, al mateix temps que ha defensat que el l'executiu ha començat a corregir els processos que no van funcionar i a enfortir els mecanismes de supervisió.

Tot i l'error, el president ha considerat que els resultats globals de PISA arreu, i en especial els d'Espanya, donen infomració útil i apunten a un descens "molt preocupant" dels resultats i això ha de servir d'"estímul" per actuar per millorar-los.

En aquest context, ha defensat el debat que ha engegat el Govern per assolir un pacte de país sobre el futur de l'educació a Catalunya. Per això, ha apel·lat al conjunt de la comunitat educativa i forces del país per "aprofitar aquesta oportunitat" i ha demanat que es faci "amb sentit comú, responsabilitat i amb aportacions constructives i positives". A més, ha reiterat el compromís per treballar per assolir el 6% del PIB en educació, tot reconeixent que haurà de ser "gradualment" i sense concretar calendaris. "Gradualitat tampoc vol dir lentitud", ha afegit.