Investigadors del Grup de Radiòmica, el Grup de Recerca Translacional del Càncer de Pròstata i el de Tumors Genitourinaris del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han identificat nous biomarcadors de resposta al tractament en pacients de càncer de pròstata amb metàstasis òssies, gràcies a la Ressonància Nuclear Magnètica de difusió de cos sencer. En l'estudi, van concloure que el balanç entre la densitat de cèl·lules tumorals i la quantitat de greix a l'os és un bon indicador de com està responent el tumor a un determinat tractament. Els resultats de l'estudi, anomenat iPROMET, s'han publicat a la revista 'European Urology'.
La cap de Radiòmica del VHIO, la doctora Raquel Pérez-López, i l'oncòleg mèdic de Vall d'Hebron, Joaquin Mateo (VHIO).
Actualment, per avaluar la resposta al tractament dels pacients s'utilitza de forma estandarditzada els criteris RECIST. L'ús d'aquests criteris s'associa a millors taxes de supervivència global en oncologia i han anat evolucionant, a mesura que han anat apareixent noves estratègies terapèutiques. Tot i això, hi ha limitacions, com per exemple que només permeten mesurar el diàmetre màxim de fins a cinc tumors per pacient i fins a dos per òrgan, i les metàstasis que es desplacen a l'esquelet no són mesurables per aquest criteri.
Això pot passar en els pacients amb càncer de pròstata comú, que sovint fan metàstasi únicament a l'os. L'oncòleg mèdic de Vall d'Hebron, Joaquin Mateo, ha explicat que, en aquests casos, es poden fer sevir altres criteris clínics, com el dolor o les fractures òssies, però aquests no sempre guien correctament.
L'estudi iPROMET neix amb l'objectiu de quantificar de forma objectiva els canvis al coeficient de difusió aparent, que mesura la difusió de l'aigua als teixits i altres paràmetres quantificables, a partir de les imatges de ressonància nuclear magnètica de cos sencer. Els investigadors van identificar diversos marcadors que ajuden a entendre si el tumor respon a un tractament. En concret, van veure que el balanç entre la densitat de cèl·lules tumorals i la quantitat de greix a l'os és un bon indicador de com està responent el tumor.
La importància del greix
Es tracta de pacients d'entre 50 i 80 anys que en molts casos han rebut corticoides com a part del seu tractament. Això fa que acumulin greix a l'esquelet, greix que desapareix quan hi ha metàstasis òssies i augmenta la densitat de cèl·lules tumorals. En l'estudi, s'ha comprovat que, en els pacients que responen al tractament, la densitat de cèl·lules malignes disminueix i torna a augmentar el percentatge de greix al cos. La cap de Radiòmica del VHIO, la doctora Raquel Pérez-López, conclou que una major densitat cel·lular de metàstasis òssies, juntament amb un baix percentatge de la fracció de greix, s'associen a un risc més gran de progressió de la malaltia.
L'estudi demostra que aquets biomarcadors, units a l'anàlisi de l'ADN tumoral circulant en sang per biòpsia líquida, permeten quantificar la resposta i la progressió de les metàstasis òssies. Aquesta informació ha de permetre fer una predicció de la resposta dels pacients al tractament durant la malaltia, per tal de prendre les decisions clíniques i el millor tractament per a cada moment.
