La jurista i professora universitària Esther Giménez-Salinas ha pres possessió aquest dijous del càrrec del Síndic de Greuges al Parlament i en el seu discurs inaugural ha apostat per la reforma del delicte de sedició com una manera de “desjudicialitzar el conflicte” entre Catalunya i Espanya. Giménez-Salinas ha afegit que sovint quan fa aquesta petició li retreuen que peca d’ingènua i ha rebatut que no ho és i que simplement creu en el diàleg i en el pacte. A més, la nova Síndica ha carregat contra l’actual sistema de justícia penal, que ha titllat d’obsolet i antiquat, i ha qualificat la presó com “un reducte del passat”.
Foto de Marta Sierra / ACN.
Esther Giménez-Salinas ha entrat a l’auditori del Parlament de Catalunya acompanyada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per prendre possessió del càrrec de Síndica de Greuges, després que el 30 de juny la cambra aprovés el seu nomenament per 91 vots a favor i 30 en contra.
Giménez-Salinas ha fet llavors el jurament com a nova Síndica de Greuges, ha promès vetllar pels drets i llibertats de les persones a Catalunya, i ha pronunciat un discurs inaugural que ha durat una mica més d’un quart d’hora i en el que ha apuntat els seus principals objectius al càrrec.
Entre els eixos de treball que s’ha marcat Giménez-Salinas, ha destacat el de la desjudicializatció. “Hauríem de procurar la desjudicialització dels conflictes, una qüestió que a aquí, a Catalunya, és especialment important”, ha afirmat.
La nova Síndica ha concretat que això ha de passar, entre altres coses, per la reforma del delicte de sedició i adaptar-lo al context europeu.
Giménez-Salinas ha dit que al marge de la qüestió de la sedició, molts altres conflictes es podrien resoldre per la via del pacte i el diàleg. “Sovint em diuen que soc una ingènua. Però no ho soc. He vist moltes coses a la vida. Simplement crec en el diàleg i el pacte”, ha matisat.
Un retorn a la tasca social
“El motiu més important pel que he acceptat aquest encàrrec és que vull acabar la meva carrera professional allà on la vaig començar: en la tasca social d’ajudar els més vulnerables”, ha dit Giménez-Salinas, que ha explicat que la seva primera feina va ser com a tutora delegada del Tribunal Tutelar Juvenil de Barcelona i que poc després va treballar com a psicòloga en un reformatori per a nenes al barri del Bon Pastor.
Un altre motiu per acceptar el càrrec que ha mencionat Salinas ha estat que la llei del Síndic de Greuges li permet col·laborar amb el Defensor del Poble, que ocupa actualment Ángel Gabilondo, amb qui Salinas ha manifestat “il·lusió” per treballar.
Un nou model de justícia penal
Després de fer un repàs per la seva trajectòria com a jurista, Giménez-Salinas ha carregat contra l’actual sistema de justícia penal, que ha titllat d’obsolet i antiquat.
“Sempre es parla del dret a castigar. I la meva pregunta és: on és el dret a perdonar? I a ser perdonat?”, ha exposat la nova Síndica. “Cal una justícia restaurativa”, ha afegit.
En el mateix sentit, ha carregat contra la figura de la presó: “Vista des del segle XXI, sembla un reducte del passat”. La que va ser rectora de la Universitat Ramon Llull encara ha anat més enllà i ha dit que vol que la seva tasca com a síndica aposti pels tractaments penitenciaris en llibertat, pels centres de dia i pel control telemàtic del condemnat.
“Aquesta justícia restaurativa fa 30 anys que s’aplica en la justícia juvenil. Per què no la podem aplicar de manera definitiva a tot el sistema penal?”, s’ha preguntat Giménez-Salinas.
També ha abordat la qüestió de la infància i ha afirmat que el sistema de protecció infantil i juvenil de Catalunya “necessita una profunda revisió”, i ha apuntat que “protegir el nen no pot ser mai tancar-lo o aïllar-lo”.
Després del discurs de Giménez-Salinas, la presidenta del Parlament ha pres la paraula i ha celebrat que la jurista hagi acceptat “aquest repte tan noble”. Borràs ha fet un repàs històric a la figura del Síndic de Greuges i ha lloat la seva persistència en el temps.
Borràs ha assegurat que la "falta d'empatia i d'empara en els moments de màxima dificultat és la més gran mostra d’inhumanitat en un terreny personal i d’indiferència en un terreny institucional". Al seu parer, la "pitjor forma de la injustícia és la justícia simulada". Ha dit aquestes paraules un cop conegut que la fiscalia demana sis anys de presó per a ella per prevaricació i falsedat quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.