García Castellón prova de driblar la llei d'amnistia assegurant que les accions del Tsunami van vulnerar drets humans
Un auto del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón apunta que els disturbis d'Urquinaona del 2019 són "incompatibles" amb el "dret a la vida i a la integritat física" que reconeix el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), de manera que els seus acusats podrien quedar fora de l'amnistia pactada pel PSOE amb ERC i Junts. El magistrat, que destaca que es van produir "lesions molt greus" a la policia que es podrien imputar a l'acció de Tsunami Democràtic i els seus membres -entre ells Carles Puigdemont i Marta Rovira-, deixaria fora a ambdós líders de la llei de perdó als encausats del procés, que segons el seu redactat actual no pot amnistiar a aquells afectats per accions contràries als drets humans.
Foto de Miquel Codolar / ACN.
"No puede minimizarse esta acción ni el resultado grave que ocasionó, incompatible con el derecho a la vida e integridad física reconocidos en el art. 15 de la CE, y el art. 2 del CEDH, y del que podrían ser partícipes los investigados", ressalta el jutge en un auto conegut aquest dijous.
Segons el magistrat de l'Audiència Nacional, encarregat del cas de Tsunami Democràtic que investiga la vinculació de la cúpula d'ERC i Junts amb diversos aldarulls i protestes posteriors a la sentència del procés, la presència de lesionats greus permet corroborar, d'una banda, "l'extrema la violència i la gravetat dels fets comesos" el 2019 i la greu afectació de l'ordre públic. Segons Garcia Castellón es podria qualificar les protestes com a desordres públics de naturalesa terrorista "objectivament imputables" als membres de Tsunami Democràtic.
Al seu auto, el magistrat de l'Audiència també descarta el recurs d'una de les investigades en el cas del Tsunami Democràtic contra la personació de dos policies nacionals ferits a la plaça Urquinaona l'octubre del 2019 durant les manifestacions independentistes. En el seu recurs, al qual s'havia adherit la fiscalia, la investigada Marta Molina al·legava que aquests actes no eren imputables al Tsunami sinó als CDR, i no es podien vincular a la causa en què es van personar els agents.
El jutge, en el seu escrit, assenyala que aquest argument no pot servir per eximir de cap responsabilitat Tsunami, com si la presència dels uns desplacés totalment la responsabilitat dels altres. García Castellón afirma que el Tsunami no va ser un "convidat" de pedra a les mobilitzacions que van afectar diferents ciutats de Catalunya, i que van tenir com un dels seus escenaris principals els fets que es van desencadenar a la Via Laietana i a la plaça Urquinaona de Barcelona.
