Figueres detecta 804 casos de frau en el padró durant el 2024 i els dona de baixa: "No pot ser un xec en blanc"
L'Ajuntament de Figueres ha detectat 804 casos de frau en el padró municipal durant el 2024 i els ha donat de baixa. L'equip de govern ha destinat més recursos a controlar aquestes infraccions a través d'agents verificadors que van als domicilis a fer les comprovacions. L'alcalde de la ciutat, Jordi Masquef, diu que l'empadronament "no pot ser un xec en blanc". En aquest sentit, explica que durant aquest any mantindran la mateixa política per evitar que hi hagi "un efecte crida". Les comprovacions es fan de forma habitual, però s'incideix en aquells en què hi ha "sospita" d'irregularitat. "Persones que s'empadronen en algun domicili on ja consta molta gent o canvis de domicili freqüents", detalla Masquef.
Foto de Gemma Tubert / ACN.
Són les 11 del matí. Dos agents verificadors de l'Ajuntament de Figueres es dirigeixen a un habitatge del carrer Germanes Massanet. Volen comprovar que un dels inquilins que consta empadronat en un dels pisos hi resideixi efectivament. Quan hi arriben, no el troben.
Els obre la porta un altre home, que assegura que és el seu company de pis. Els explica que no hi és perquè està treballant i hi sol ser els vespres. No els pot aportar cap document que així ho acrediti i acorden tornar-hi al cap d'uns dies. Si no aconsegueixen corroborar-ho, hauran d'obrir un expedient. Aleshores, l'implicat tindrà deu dies per demostrar que realment hi viu o demostrar el seu domicili real. En cas contrari, se'ls donarà de baixa.
És un procés que es pot allargar entre dos o tres mesos. "El tema de les notificacions costa i, per tant, si la persona no pot ser notificada, s'ha de fer una publicació per edictes, a través del BOE i, posteriorment, a l'Institut Nacional d'Estadística", explica l'alcalde.
Al llarg del 2024, a Figueres s'han detectat fins a 804 casos de frau en aquest procés de comprovació i s'han donat de baixa del padró municipal. L'equip de govern té clar que vol acabar amb la picaresca. "Un dels nostres objectius és que el padró reflecteixi efectivament la realitat de la gent que viu a la ciutat i, per això, òbviament hi hem abocat més recursos humans", remarca Masquef.
En aquest sentit, diu que es fa una "doble comprovació" de forma habitual, però posant més incidència quan hi ha la sospita d'un empadronament "fraudulent". "Per exemple, persones que s'empadronen en algun domicili on ja consta bastanta gent, en supòsits de canvi de domicili freqüent o quan el mateix titular no viu al domicili", detalla. També quan "s'utilitza el padró per ser, diguem, mereixedor d'ajudes o serveis".
Casos "sospitosos"
A tall d'exemple, l'alcalde diu que s'han trobat casos en què hi ha una separació de la unitat familiar entre la parella amb l'objectiu "d'accedir a certes prestacions d'aquest o d'altres ajuntaments". "En aquests casos, en què entenem que és un moviment que pot ser més que sospitós, també hi enviem els agents verificadors per comprovar que aquella persona realment habita en el domicili on diu habitar i, si no se'l troba, s'inicia l'expedient i s'emet un decret", explica l'alcalde.
"La gent ha d'entendre que estar empadronat comporta una sèrie de prestacions, de drets, que nosaltres no neguem, però sí que òbviament volem que es prestin a aquelles persones que realment i legalment estiguin empadronades", remarca Masquef. A tot això, afegeix que empadronar-se a la ciutat "no pot ser un xec en blanc que comporti drets i prestacions al primer que passi per aquí". També, insisteix que el reforç en aquestes comprovacions busca evitar un eventual "efecte crida".
