Suspenen finalment el desnonament d'una de les 11 famílies amb infants que ocupen uns pisos de la Generalitat a Vic

El desnonament d'una de les 11 famílies amb infants que ocupen uns pisos de titularitat pública a Vic s'ha suspès finalment després que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya hagi demanat aturar el procés. La comitiva judicial ha entrat a l'immoble al voltant de les deu del matí, tot i l'intent dels concentrats per evitar-ho, i l'ordre d'aturada ha arribat quan el llançament ja havia començat i la família estava traient les seves pertinences. Els afectats viuen en uns blocs amb 76 pisos propietat de l'Agència d'Habitatge de Catalunya i que inicialment pertanyien a l'obra social de la Caixa. Entre les 11 famílies afectades sumen 60 persones -la meitat menors- i algunes ja han rebut la carta amb l'ordre de desnonament.

Els blocs del carrer Òmnium Cultural de Vic estan conformats per 104 habitatges distribuïts en 4 escales que van ser construïts per la Caixa l'any 2007. Formaven part d'un programa d'habitatge assequible de l'Obra Social de la Caixa i van rebre la catalogació de protecció oficial. L'any 2023, un cop va finalitzar el període de protecció oficial, els pisos es van posar a la venda "a preus desorbitats", segons l'Assemblea d'Habitatge d'Osona i el Lluçanès. La pressió popular va aconseguir que l'any 2024 la Generalitat comprés 76 habitatges dels blocs a través de l'Institut Català del Sòl i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i en cedís la gestió a l'Ajuntament de Vic.

El desnonament que estava previst per aquest dimecres és un dels onze previstos en les pròximes setmanes i mesos i que afectarien una seixantena de persones, la meitat de les quals menors d'edat. Segons ha explicat Arnau Padrós, treballador del Casal Claret de Vic, la família que s'havia de desnonar aquest dimecres "fa pocs anys que viu a la ciutat" i està en una situació "d'extrema vulnerabilitat", ja que es troba en procés "d'arrelament". Padrós ha denunciat que els afectats no han tingut accés a la justícia gratuïta ni tampoc a la taula d'emergència perquè estan "en procés de regularització".

Els activistes han explicat que entre la seixantena d'afectats hi ha dues tipologies de famílies. Algunes que van ocupar els habitatges després que els adquirís l'Agència de l'Habitatge de Catalunya -és el cas del desnonament que hi havia previst per aquest dimecres- i d'altres que ja hi residien abans que els comprés la Generalitat. Clara Cusó, de l'Assemblea per l'Habitatge d'Osona i el Lluçanès, ha detallat que demanen sortides diferents per a cadascun dels casos.

D'una banda, per a les famílies que havien ocupat els immobles després de la compra pública reclamen que se les "reallotgi en un recurs d'emergència". "A Vic aquest any s'ha tancat l'alberg municipal i sabem que cada cop hi ha menys recursos d'aquestes característiques, però el que no pot ser és que s'ofereixi tres nits d'hostal per aquestes famílies", ha lamentat. D'altra banda, per a les famílies que ja residien als pisos abans que els adquirís la Generalitat i que van deixar de pagar per motius diversos, Cusó ha reclamat que aquestes persones puguin acollir-se a un lloguer social i es puguin quedar als habitatges.

L'Ajuntament de Vic dona suport a l'actuació judicial: "Hem d'atacar el problema d'arrel"

L'alcalde de Vic, Albert Castells, ha donat suport a l'actuació judicial d'aquest dimecres -tot i que finalment no s'ha acabat executant el llançament- i ha deixat clar que "no es poden normalitzar les situacions que generen disfuncions". En aquest sentit, Castells ha dit que a Vic hi ha moltes famílies que necessiten habitatge i, per tant, "no es pot normalitzar que hi hagi persones que estiguin ocupant i, per tant, ja estiguin col·locades". "Si volem solucionar el problema hem d'anar a l'arrel i aquí tothom ha de fer les coses bé", ha defensat el batlle.

Per la seva banda, la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, ha recordat que aquest procés "fa mesos que dura" i ha dit que "a la família no li ha vingut de nou". "Aquestes famílies estan ocupant un habitatge de protecció oficial, darrere del qual hi ha tot un registre i unes llistes per poder-hi accedir", ha argumentat Homs, tot afegint que "hi ha moltes famílies vigatanes que fa temps que esperen un habitatge i que han fet les coses com tocava i, en canvi, aquestes família ha optat per una altra via d'accés i això té unes conseqüències". Homs ha dit que s'oferirà a la família desnonada "uns dies d'allotjament temporal", però ha deixat clar que és un recurs "d'impàs" i que la família "s'haurà de buscar amb els seus propis recursos un habitatge".

Castells ha recordat que des de Vic ja fa temps que han llançat un "crit d'alerta" i, de fet, l'any passat van posar sobre la taula que alguns dels serveis municipals havien "col·lapsat". "O tallem de soca-rel l'arribada massiva de persones sense cap possibilitat de treballar legalment perquè no tenen permís ni cap possibilitat real de tenir un habitatge digne, o aquestes persones s'aferraran al padró per tenir escola i sanitat i intentaran viure on puguin", ha alertat l'alcalde, que assegura que és una situació "insostenible".

Per altra banda, l'alcalde també ha reclamat l'ajuda de l'Estat: "Si la Constitució diu que ha de garantir un habitatge per a tothom, doncs que agafi aquestes 11 famílies i les reubiqui". Castells ha expressat que hi ha "molts municipis amb habitatges buits" i amb "obres noves acabades i tancades". "No hi ha cap habitatge a l'estat espanyol buit per reubicar les 11 famílies de Vic?", s'ha preguntat. En aquest sentit, ha defensat un model d'ajuts públics per ajudar a prosperar i incentivar "a qui més s'esforci". "Els ajuts han d'igualar les oportunitats, però no generar desigualtats", ha reblat.