El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat la instal·lació multimèdia d’Eugènia Balcells ‘Des del centre’. Més de 40 anys després d’haver fet ‘From the center’ a Nova York (EUA), Balcells recupera l’obra fonamental de la seva trajectòria i presenta una mostra específica pel MNAC. En aquesta ocasió, a la Sala Oval s’ha col·locat una gran cúpula iridescent que suggereix una plenitud escènica i reflecteix la llum, essència de l’univers. La instal·lació feta de teixits hologràfics representa un ull humà que es relaciona amb la llum. En l'interior s’hi poden veure 12 pantalles amb fragments de vídeo del món entrellaçats amb música de Peter Van Riper. La instal·lació es podrà veure des d’aquest dissabte fins a l’11 de setembre.
Foto de Guillem Roset / ACN.
El ‘From the center’ que Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) va realitzar a principis dels 80 a Nova York, i que va ser una de les primeres obres multicanal i va destacar en la història del videoart, ara s’ha convertit en una experiència immersiva amb una gran instal·lació de vídeo. L’obra inicial remet als monuments megalítics de l’antiguitat. En paraules de l’artista, pretenia fer un “Stonehenge electrònic”.
Un cop al MNAC, quan el visitant accedeix a la gran cúpula de 8,5 metres d’alçada i 17 de diàmetre, s’hi troba 12 monòlits disposats en cercle que formen un panòptic transitable. La instal·lació proporciona una visió fragmentada però unificada del món. I és que cada monòlit incorpora una pantalla amb imatges i so. Els 12 canals de vídeo i àudio creen un espai audiovisual que representa el món i la relació entre l’humà i el cosmos.
Filmats durant dos anys des del terrat de l’estudi de Balcells a Nova York, cada vídeo observa diversos fragments del món: els ocells, els edificis, el trànsit, la lluna i, fins i tot, el sol. D’aquesta manera, el somni de connectar de forma empàtica amb l’univers esdevé, a la llum de l’evolució de la humanitat, “una exigència científica, poètica i moral per al segle XXI”.
La instal·lació ‘Des del centre’ ha estat comissariada per Eulàlia Bosch i Àlex Mitrani. Els vídeos de Balcells enregistrats des d’un terrat, s’entrecreuen amb les músiques de Peter Van Riper. La instal·lació multimèdia, doncs, resulta d’un desig de Balcells de reflectir d’alguna manera la naturalesa intrínsecament dinàmica de la realitat.
Una pedra il·luminada assenyala el punt que ha esdevingut l’observatori. Un raig de llum subratlla alhora la quietud de la pedra i l’ull sempre actiu de l’artista. Els monòlits, de les mateixes dimensions que els que apareixen a ‘Una odissea de l’espai’ (2001) de Standley Kubrick, delimiten dotze camps de visió. Són dotze canals de vídeo successius i complementaris que conviden a bellugar-se, combinant el que veuen amb el que recorden haver vist.
Pel que fa al particular globus òptic que acull l’experiència, ha estat confeccionat per un estudi d’enginyers alemanys. Està fet d’una roba hologràfica que canvia de color responent a la llum que rep. S’ha creat el 2025 a partir de la inspiració de l’observatori Super-Kamiokande del Japó, que busca poder detectar els neutrins.
‘From the center’, adquirida per la Generalitat
‘From the center’ ha estat adquirida per la Generalitat per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani i ingressa al MNAC com a peça “clau”. Lligant tecnologia i espiritualitat, la peça enllaça amb els grans instruments de visió mística que són les pintures murals romàniques, nucli de la col·lecció del museu.
Durant la roda de premsa, Eugènia Balcells ha assegurat que formar part de la Col·lecció Nacional “és un luxe enorme i una responsabilitat”. Ha agraït la “fe absoluta” que li han prestat des del MNAC amb aquesta instal·lació.
Precisament, ha reconegut que tornar a recuperar 40 anys després aquest projecte ha estat un “examen difícil”. També ha recordat que els seus projectes no són “privats d’ella sola”, perquè el que fa és convocar coneixements, col·laborar amb altres artistes i que les obres són per a la humanitat. “L’obra és a la memòria de moltes coses que sacsejo i que he convocat per poder-ho fer. Això li dona una universalitat que no tindria si fos un caprici meu”, ha conclòs.
