Estel Solé guanya el 45è Premi Ramon Llull amb la novel·la 'Aquest tros de vida'

BreusCultura

L'escriptora, actriu, productora i directora cultural Estel Solé (Molins de Rei, 1987) ha guanyat el 45è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb 'Aquest tros de vida', una novel·la que parla de la fragilitat i la resiliència humana. La història se centra en la vida d'una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. En un moment de desfeta personal, decideix fer un viatge inesperat que la portarà a conviure amb tres desconeguts amb qui es plantejarà dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l'amor. La cerimònia de lliurament del guardó, amb una dotació econòmica de 60.000 euros, se celebrarà el 27 de febrer al Convent dels Àngels. La novel·la es publicarà el dia abans en català i castellà.

 

Foto d'Eli Don / ACN.

 

Solé, que s'ha mostrat emocionada després de l'anunci, ha detallat que es tracta de la seva segona novel·la, en la qual ha estat treballant durant els darrers tres anys. En aquest sentit, ha afegit que l'escriptura és quelcom "tortuós" per a ella, ja que la porta a enfrontar-se als seus propis dimonis i fantasmes. "Baixa a la cova i hi cerco les paraules, els personatges... perquè realment la història ja és allà", ha assenyalat, "el que sempre em demano a mi mateixa és que sigui honest i rigorós".

La protagonista del seu nou títol és la Lena, una científica ambiciosa, que s'enfronta a la precarietat laboral i que, a més, ha de combinar aquesta situació amb un matrimoni que trontolla i una criança difícil de compaginar. A partir d'un viatge que arriba sense buscar-lo, acaba arribant a un poble "de nom impronunciable" a l'Occitània, a casa de la Margue i en Benoît, un matrimoni peculiar que posarà de cap per avall la seva vida.

Al llibre, l'autora tracta temes com la "vida, la mort, l'esperança i la resiliència". Tot plegat en un escenari que mostra com una dona lluita contra allò que la societat vol que sigui, "una necessitat de reivindicar-se", i en el qual és qüestionada com a professional i com a mare. Si bé Solé ha insistit que la protagonista "no és ella", sí que ha reconegut que en totes les seves obres hi ha "partícules" d'ella. "Al final el que tenim són ganes d'explicar-nos i parlar de coses que ens preocupen", ha conclòs.

L'escriptora tenia clar des d'un bon principi que volia escriure una novel·la, tot i que ha admès que es tracta d'una proposta que podria assolir un format teatral o audiovisual en un futur. També ha celebrat que aquesta creació hagi vingut acompanyada d'un "aprenentatge" que li ha arribat després de passar el "pitjor any" de la seva vida. Per mi el fet d'escriure és una mena de "confrontació necessària amb mi mateixa" i justament per això, ha apuntat "és terapèutic", perquè et permet assumir "totes aquelles coses que no agraden".

Una guanyadora molt polifacètica

Estel Solé és escriptora, actriu, productora i directora cultural. Com a escriptora ha publicat poesia, teatre i contes infantils. El 2011 va rebre el Premi Amadeu Oller pel seu poemari 'Dones que somiaven ser altres dones'. Pel que fa a la seva obra de teatre 'Animals de companyia' va tenir un gran èxit a Catalunya però també a Madrid, Mèxic i Panamà. Actualment, és codirectora del cicle Perifèria Cultural i col·labora en diversos mitjans de comunicació. A més, forma part de la junta directiva d'Òmnium Cultural.

De fet, ella mateixa ha reconegut que fa "mil feines" per tirar endavant la seva vida, una situació que no li permet, a vegades, tenir tot el temps que voldria per escriure. "Escriu qui pot i no qui vol i, precisament, requereix temps com totes les coses que s'han de fer bé", ha assegurat, "si la crítica no és bona l'única cosa que em salvarà és haver escrit allò que volia de la manera més honesta que ho podia fer".

Una edició amb més d'una cinquantena d'obres

La 45a edició dels guardons ha comptat amb un total de 53 obres originals i inèdites. El jurat estava format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, que ha fet de secretari amb vot. Atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i impulsar-ne la difusió. Amb una dotació econòmica de 60.000 euros és el guardó més reconegut de les lletres catalanes.

L'any passat l'obra guanyadora va ser 'Història d'un piano' de Ramon Gener. La d'enguany, 'Aquest tros de vida', arribarà a les llibreries el 26 de febrer editat en català per Columna i en castellà per Destino. També estarà disponible en portuguès. Pel que fa a la cerimònia de lliurament se celebrarà el 27 de febrer a les set del vespre al Convent dels Àngels.

Notícies relacionades