Mig centenar d'entitats de Badalona han fet públic un decàleg que fixa quin hauria de ser el paper de les administracions per fer front a l'emergència social, les desigualtats i la vulnerabilitat a la ciutat. La 'Declaració de Badalona', de fet, insta el govern de Xavier Garcia Albiol (PP) a activar mesures que permetin atendre la pobresa amb "més voluntat política i més recursos", amb especial atenció al sensellarisme: "Ha de ser una prioritat". El text fixa nou compromisos, com la creació d'un menjador social, l'obertura d'un alberg municipal, l'ampliació del parc d'habitatge públic o facilitats en l'empadronament de persones sense domicili fix, entre d'altres. A partir de la setmana vinent, el document quedarà oberta a noves adhesions.
Altres dels compromisos "immediats" que les entitats reclamen al PP de Xavier Garcia Albiol són la dotació de més recursos econòmics i humans a l'atenció de l'emergència, la definició de protocols per atendre el sensellarisme en situacions meteorològiques adverses, un diàleg coordinat amb les entitats o la creació d'un servei d'inspecció per garantir la legalitat en el lloguer d'habitatges i habitacions.
La 'Declaració de Badalona' arriba en un moment d'afartament de les entitats socials de la ciutat davant l'acumulació de situacions que consideren intolerables, com el tancament de l'alberg de Can Bofí Vell, el desallotjament "sense alternatives" de l'antic institut B9 o el degoteig de persones sense llar mortes al carrer -s'han comptabilitzat cinc des de principis d'aquest any.
El text, de fet, reivindica la ciutat i l'entorn metropolità com a espai "d'acollida" de treballadors "a la recerca de noves oportunitats" al llarg dels temps. El document també reflexiona sobre l'actual context de "desigualtats socials" i en com això pot "posar en perill" la cohesió social i la convivència. La 'Declaració de Badalona' posa especial èmfasi en l'emergència residencial, que "relega una part de la població a viure al carrer".
"És imprescindible impulsar el desenvolupament de polítiques compromeses que millorin l'accés, la quantitat i la qualitat dels serveis públics. La dignitat humana està per damunt de tot", recita el text. En aquest sentit, les entitats fan una crida a fomentar la convivència, evitar la confrontació, així com garantir, també des de les administracions, una "resposta humanitària" davant la vulnerabilitat.
La presentació de la 'Declaració de Badalona' ha tingut lloc a la parròquia Mare de Déu de Montserrat, al barri de Sant Crist. La tria de l'espai no ha estat casual, ja que és el lloc on el passat Nadal un grup de veïns va bloquejar l'arribada de persones desallotjades del B9 perquè hi poguessin passar la nit.
El portaveu de Badalona Acull i líder dels moviments socials a Badalona, Carles Sagués, defensa que calia tornar a defensar que la ciutat "prioritza les persones i la humanitat". Aquest és, segons Sagués, el punt de partida del "somni" de les entitats, la construcció d'una Badalona "més justa i més digna".
Per aconseguir-ho, les entitats són plenament conscients que no en tenen prou elles soles i reclamen la implicació i el consens de l'administració. Problemes com l'habitatge, la manca de recursos socials o els dèficits alimentaris de determinats col·lectius requereixen de molt més que voluntat: "Podem posar-hi tota la dedicació, però sense dubte necessitem sumar amb les administracions".
Des de la Fundació Salut Alta, una de les entitats signants de la declaració, afegeixen que tot el que sigui treball conjunt serà positiu per a la ciutat. La directora, Anna Martínez, defensa que Badalona ha de poder ser una ciutat "que aculli i on poder créixer i desenvolupar-se". Martínez assegura que la col·laboració amb l'Ajuntament és bona "a nivell tècnic", però assegura que "no és suficient".
