El poeta, traductor i intel·lectual Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha guanyat el Premi Jaume Fuster que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Casasses és un dels poetes catalans actuals de major prestigi i reconeixement. Guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2020, és autor d’una completa i vasta obra formada per una trentena de llibres de poesia i una vintena més entre narrativa, literatura infantil, assaig i edicions crítiques. També és traductor i ha exercit d’articulista i d’actor, a més d’haver participat en una llarga llista de recitals i esdeveniments culturals.
Foto de Pau Cortina / ACN.
La veu i la firma d’Enric Casasses és un referent en les lletres catalanes dels últims cinquanta anys. Els seus versos, però també la seva figura intel·lectual, constitueixen un element central en l’ecosistema cultural del país.
Com a poeta, Casasses és autor d'una obra genuïna i inclassificable d'influències heterogènies, rapsode de prolífica activitat recitadora i traductor i col·laborador amb diverses editorials. El seu primer poemari 'La bragueta encallada' (Druïda) data de 1972. Deu anys després publica 'La cosa aquella' (Ed. Druïda, 1982), però la seva producció s’intensifica als anys noranta, amb poemaris com 'No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns' (Empúries, 1993), 'Calç. Àlbum de poesia d'un instant i alhora il·lustrada' (Proa, 1996), 'Plaça Raspall, poema en set cants' (Edicions 62, 1998), i ja entrat el nou segle 'Canaris fosforescents' (Empúries, 2001), 'Bes nagana' (Edicions del 1984, 2011) o 'El nus la flor' (Poncianes, 2018), entre molts altres.
La seva poesia beu de diverses fonts heterogènies i variades, des de la cultura rock dels anys setanta als poetes trobadorescos medievals, de la psicodèlia dels setanta a la mística, dels romàntics anglesos als alternatius nord-americans, dels moviments avantguardistes europeus als poetes barrocs.
A més del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2020), ha rebut el de la Crítica Serra d’Or (1991), el de la crítica de l’Associació de Crítics Espanyols (1993), el Carles Riba (1995), el Nacional de Cultura de Literatura (2012) ,el de la Crítica Catalana de Poesia (2019) i el Lletra d’Or (2019), entre d’altres.
Ha contribuït també a descobrir autors desconeguts o desplaçats dels cànons establerts, com ara Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume, i ha treballat conspícuament amb textos oblidats d'autors més consagrats, com ara Francesc Pujols o Jacint Verdaguer.
Com a traductor ha acostat al català autors de la literatura anglosaxona i francesa, com Arthur Conan Doyle, Robert L. Stevenson, Cyrano de Bergerac o Gérard de Nerval, També d’altres autors com Audrey Beecham, Hans Arp, Bob Dylan, José Lezama Lima, René Char, Santa Teresa, Pier Paolo Pasolini, Raymond Queneau, Arnatu Daniel, La Fontaine, Guillaume Apollinaire o Kenneth Patche, entre d'altres. Ha col·laborat en una llarga llista de mitjans, convencionals i alternatius.
Casasses ha explicat en una roda de premsa que està “content” d’haver guanyat un guardó que "no té jurat". De fet, ell mateix ha confessat que el seu vot era per en Josep Albanell. “Em sap greu que no hagi sortit el meu candidat”, ha bromejat. En el transcurs de l’acte, el poeta ha aprofitat per dir que no li agrada que es refereixin a la seva persona com a “el mestre”, ja que “des de nen tenia clar que la línia familiar – d’exercir com a docent – no la seguiria”.
Antiguitat com a forma d’avantguarda
El guanyador d’enguany del Premi Jaume Fuster ha assegurat que, ja des de jove, ha volgut ser “antic”. Casasses ha explicat que aquesta voluntat es manifesta des de la seva joventut. “Quan em vaig començar a relacionar amb artistes d’altres àmbits, ells feien, ‘performance’, altres feien coses conceptuals… jo feia sonets”, ha assenyalat. Tanmateix, el poeta ha afirmat que ser “antic”, és “una altra manera d’estar a l’avantguarda”.
La preferència, detalla, li ve de les arrels a l’Escala, el poble de la seva mare. “Quan van arribar els turistes, amb pocs anys es van carregar els meus terrenys de joc i van muntar un passeig marítim que es va carregar els estenedors”, ha lamentat.
Sobre el Premi Jaume Fuster
El Premi Jaume Fuster el concedeixen els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a un autor per la trajectòria de la seva obra. És l’únic premi literari que es vota entre tots els professionals de l’ofici. La tria del guanyador és fruit d’un procés de votació interna i secreta a través de dues rondes: una primera, oberta; i una segona, en què es tria el guanyador entre els tres que han obtingut més vots.
