Enginyers i economistes demanem al Govern invertir en infraestructures "a futur" i posar sobre la taula els "temes tabú" per fer front a la sequera, com és la interconnexió del sistema Ter-Llobregat amb la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), una proposta feta a finals del 2023 per l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, format pels col·legis d'Enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, i el d'Agrònoms i Economistes. En una jornada al Cercle d'Economia, l'enginyer Carles Conill, membre de l'Observatori, ha demanat "arribar a acords amb el territori" per tirar endavant la interconnexió i ha recordat que el que proposen és transvasar "l'aigua que no s'utilitza a Tarragona, en cas que Barcelona ho necessiti".
Foto de Marta Vidal / ACN.
"Els vaixells són una mesura no estructural i espero que en tinguin d'altres, perquè un vaixell de 20.000 m³ de capacitat arriba a 100.000 persones, queda molta gent a qui no s'arribaria amb un vaixell al dia. Estic convençut que -el Govern- té altres mesures i haurien de fer un pas cap a una mesura estructural com és la interconnexió", ha defensat Conill en un debat organitzat pel Cercle d'Economia aquest sobre solucions a la sequera i estratègies per una millor gestió de l'aigua a Catalunya.
El passat mes de desembre, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya va proposar al Govern interconnectar la xarxa del sistema Ter-Llobregat, que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana i part de Girona, amb la del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), davant la caiguda dels embassaments de la unitat de la qual beu la capital catalana. L'organisme va defensar que l'objectiu de la proposta és crear un corredor de l'aigua que connecti totes les xarxes en alta, un sistema d'interconnexions que permeti resoldre situacions puntuals de manca d'aigua i d'emergència. El sistema, segons van apuntar, hauria de ser reversible i poder-se regular de forma transparent amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials.
En aquest sentit, l'enginyer Carles Conill, president de la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins i membre del grup de coordinació de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, ha reiterat aquest dimarts la necessitat de tirar endavant una infraestructura com aquesta, que permetria "guanyar resiliència" al sistema Ter-Llobregat. Segons ha apuntat, el que proposen és la construcció d'una canonada de poc més de 60 quilòmetres que connectaria les xarxes des del Vendrell (Baix Penedès) fins a l'Olèrdola (Alt Penedès) i que podria estar feta en poc més d'un any. Quan es va fer pública la proposta a finals d'any, l'Observatori va xifrar la infraestructura en 300 milions d'euros.
Conill ha insistit que la canonada només s'utilitzaria "en cas de necessitat" i per transportar l'aigua que Tarragona no consumeix. Segons ha detallat, el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) compta amb un cabal de 4 metres cúbics d'aigua per segon, però en gasta poc menys de 2,5."Aquests 1,5 metres cúbics que no gasten, portem-los a Barcelona: el que demanem és l'aigua que no es fa servir", ha subratllat. L'enginyer ha demanat a l'executiu català "tornar a posar sobre la taula" la proposta, però ha admès que el pes de la "contestació política i territorial" que l'arrossega. "Valdria la pena que el Govern parlés amb els partits i arribés a acords amb el territori", ha apuntat.
Inversions "a futur"
En la jornada d'aquest dimecres al Cercle d'Economia també ha intervingut l'economista Montse Termes, responsable de l'especialitat d'aigua del Màster en Economia, Regulació i Competència als Serveis Públics de la Universitat de Barcelona, qui ha defensat la importància que les administracions tirin endavant inversions per construir infraestructures que permetin assegurar la resiliència davant la sequera "a futur". "Hem de pensar a fer infraestructures que potser, ara, no estaran al 100% de rendiment, però en certs moments de necessitat sí que ho estaran, i val la pena. Acceptem finançar aquestes infraestructures perquè en un futur potser ens fa falta", ha demanat.
Precisament, Termes ha apuntat que un dels principals problemes amb què s'ha trobat Catalunya a l'hora de fer front a l'actual sequera és la manca d'inversions des de l'última gran sequera, la del 2008. "Cal planificar, perquè ens hem allunyat molt d'allò que es volia fer i ara tenim aquestes conseqüències", ha defensat.
En aquest sentit, Conill i Termes han coincidit en l'aposta que el Govern ha de fer per l'aigua regenerada i dessalinitzada, dues tecnologies que han assegurat que seran claus en els episodis de sequera que vindran. Tanmateix, han qüestionat que, ara com ara, les obres d'ampliació de la dessaladora de la Tordera i la construcció de la del Foix encara no hagin començat. "Es fa bastant difícil d'entendre", ha afirmat l'enginyer.
"Les obres s'han de fer i apostem per incrementar aquestes màquines de produir aigua, sobretot a la part del Besòs", ha indicat Conill. Segons ha explicat, augmentar la capacitat de potabilitzar l'aigua del riu Besòs permetria cobrir gairebé el 85% del consum que es fa a la regió metropolitana. "Aquest és el futur i s'ha d'anar cap aquí", ha subratllat.
Al seu torn, Termes ha proposat començar a utilitzar els aqüífers com a "reserves" d'aigua regenerada, una mesura que, segons ha dit, ja s'està duent a terme. L'economista ha explicat que injectar d'aigua regenerada els aqüífers no comportaria cap problema "tècnic ni sanitari" i que, en canvi, podrien convertir-se en "els embassaments del futur".
Rendiment de les xarxes municipals i preu de l'aigua: "Em sorprèn que la gent s'indigni quan puja la tarifa"
Termes també s'ha referit a la importància de "gestionar l'eficiència" de les xarxes de distribució d'aigua dels municipis. En aquest sentit, ha lamentat que dels pocs més de 900 municipis que té Catalunya, més de 600 hagin sol·licitat els ajuts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per reparar fuites. "Sospitàvem que hi havia un problema, però és que ens l'han ensenyat", ha assegurat. L'economista ha insistit que cal assegurar el "rendiment" de les canonades i ha indicat que, malgrat que un rendiment del 100% és gairebé impossible, "no pot ser que hi hagi taxes d'eficiència d'un 50%".
Relacionat amb això, Termes ha defensat que la gestió de l'aigua implica inversions i diners i que, en comparació amb altres subministraments, com pot ser l'energia, és "barata". "Per la comoditat que ens dona i amb tots els temes sanitaris lligats a l'aigua, encara em sorprèn que la gent s'indigni quan puja la tarifa", ha sentenciat.
"M'agradaria saber si tots els hotels han fet la feina"
En el debat d'aquest dimecres al Cercle d'Economia també s'ha posat sobre la taula el consum de l'aigua que es fa en sectors com és el turisme. Sobre això, Termes ha estat crítica i ha assegurat que és una qüestió que li "preocupa": "No estic acusant a ningú, però m'agradaria saber si tots els hotels han fet la feina".
Segons ha indicat, el preu de l'aigua fa que els usuaris no es fixin en el consum i, en aquest sentit, ha assegurat que "si -el preu- es fa més car, ajudarà a tenir una resposta" per part dels hotels pel que fa a la disminució del consum. "Hi ha molts hotels que no han fet res, perquè l'aigua és barata, i jo els demanaria que ens ensenyin què han fet", ha conclòs.
