El Govern no va poder aprovar els pressupostos del 2025. I ara, el president, Salvador Illa, i la consellera d'Economia, Alícia Romero, tenen clar que aprovar els comptes del 2026 ajudaria l'executiu a arribar amb garanties a l'equador de la legislatura. És per això que volen aprofitar els tres suplements de crèdit acordats amb ERC i Comuns com a base de sortida per començar a negociar els pròxims comptes. A més, al Govern tampoc veuen malament aprofitar part del projecte fallit de Pere Aragonès de 2024 -tombat pel Parlament- per apropar ERC a l'entesa. Així ho expliquen fonts coneixedores. Afegeixen que esperen que les converses dels pressupostos per al 2026 comencin a partir del setembre, després de tancar el finançament singular.
Foto de Maria Pratdesaba / ACN.
El Parlament va aprovar el 4 de juny el tercer i darrer suplement de crèdit. El paquet total, d'uns 4.000 milions addicionals als comptes de la Generalitat, ha donat aire a l'executiu per poder salvar un primer any de legislatura sense pressupostos. El gruix de la injecció econòmica s'ha centrat en sous de funcionaris, el pla anti aranzels, la pagesia, l'habitatge i l'educació, entre d'altres. L'executiu socialista ha pactat tots tres suplements amb Esquerra i Comuns -per separat-. I tots tres actors confien a aprofitar les confiances i dinàmiques que s'han anat teixint durant les reunions d'aquests mesos per encarar, a partir del setembre, les negociacions sobre els pressupostos del 2026.
D'una banda, el Govern és conscient de les complicacions que tindria amb un tercer any consecutiu de pròrroga pressupostària. Els últims comptes aprovats són del 2023, amb Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat. Tot i això, l'executiu subratlla que ja s'ha demostrat que l'administració pot sobreviure amb una pròrroga i més suplements de crèdit -encara que no sigui l'objectiu-. En aquesta línia, els Comuns ja van advertir dilluns en una entrevista a l'ACN dels perills d'un any més de pròrroga.
Sigui com sigui, el Govern vol intentar aprovar uns pressupostos nous. Serien els primers d'Illa, ja que ara encara manté els números del projecte dels republicans del 2023. La intenció a Palau i als partits és començar a parlar-ne el setembre. I la proposta de base seran, precisament, els tres suplements de crèdit aprovats les darreres setmanes. A més, l'executiu també contempla la possibilitat de poder aprofitar parts del projecte pressupostari fallit d'Aragonès del 2024 per aproximar Esquerra a l'entesa.
Tant al partit d'Oriol Junqueras com al grup que comanda Jéssica Albiach els sona bé que es puguin aprofitar els tres suplements. Els Comuns no entren a valorar tant si és positiu o no aprofitar els comptes que Aragonès volia aprovar l'any passat. De fet, el rebuig del grup d'Albiach als pressupostos és el que va fer que el ple no els aprovés, i el president republicà avancés les eleccions que se celebrarien el 12 de maig de l'any passat.
Però a Esquerra sí que valoren que Illa i Romero puguin repescar línies estructurals del projecte d'Aragonès. Ara bé, encara no se'ls ha presentat res ni fet cap proposta, de manera que a Calàbria es mantenen a l'espera de conèixer de primera mà la base del projecte per al 2026.
Primer, el finançament singular
Ni l'executiu, ni ERC ni Comuns han començat a dibuixar encara les respectives propostes per als pressupostos de l'any vinent. Els dos patits volen saber abans quina línia marca el Govern socialista. Però a Palau estan centrats ara mateix a culminar el finançament singular. El 30 de juny és la data marcada a l'acord d'investidura entre PSC i Esquerra per a concretar l'estructura del nou model. Tot apunta que, si s'arriba a temps, serà just per a finals de mes.
Serà després quan el Govern comenci a abordar la nova carpeta, la dels pressupostos, amb l'objectiu d'encetar les converses amb els socis preferents després de les vacances d'estiu.
Negociacions a diversos nivells
També cal remarcar les diferències sobre el tipus de negociació que preferien els partits per aquests suplements. Esquerra volia abordar la injecció de diners públics de manera bilateral amb l'executiu -i així ho va fer-. I mantenir sintonia entre els dos grups parlamentaris implicats, amb Ester Capella i David Cid al capdavant de les converses.
En canvi, els Comuns apostaven per seure a la taula Romero, Capella i Albiach alhora. Però amb els suplements no ha estat així. Fonts consultades dels equips negociadors subratllen que les posicions inicials de cara a setembre són les mateixes. Caldrà veure si es manté l'estratègia o si se celebra alguna trobada conjunta.
Tant Esquerra com els Comuns coincideixen que volen primer conèixer la proposta del Govern, i després seure a negociar. Tots dos partits són necessaris per a Illa i Romero, i volen aprofitar al màxim la seva palanca de força. Sobretot perquè encara tenen diversos pactes tancats i signats amb el PSC pendents d'executar, com el finançament singular, el traspàs de Rodalies, o les polítiques d'habitatge.
A més, a cap dels dos grups els interessaria pas avançar un calendari electoral a Catalunya: Esquerra no té candidat (Junqueras continua inhabilitat) i els Comuns volen reforçar la marca (si bé l'aposta com a cap de llista és Albiach). No sembla per ara que el pacte entre Govern i Aena per ampliar l'aeroport del Prat sigui cap obstacle per negociar els comptes del 2026.
Segons la regla de despesa, cada conselleria de la Generalitat podria augmentar entre un 2,5 i un 3% del pressupost de l'any que ve. Aquest creixement estaria lligat al dèficit i al PIB. El dèficit autoritzat preveu que l'objectiu de dèficit sigui del 0,1% del PIB (uns 307 MEUR), d'acord amb els objectius d'estabilitat aprovats el 10 de setembre de 2024 pel Consell de Ministres per al període 2025-2027.
El projecte d'Aragonès
La proposta dels pressupostos del Govern d'Aragonès per al 2024, tombat al ple el març de l'any passat, preveien més de 1.045 milions per combatre la sequera. En el marc general, el projecte de llei comptava amb l'increment net de 2.400 milions d'euros anuals, i un augment del 34% de la capacitat pressupostària de la Generalitat.
El projecte pujava a 43.673 milions, un 6,3% més respecte als de l'any anterior (2023). Educació (+682) i Salut (+636) eren els departaments que més augmentaven en valors absoluts tot i que, en termes relatius, era el de Cultura el que més creixia, un 19,5%.
El pes de la despesa social se situava en el 72,6% i baixava sis dècimes respecte als pressupostos del 2023, quan va suposar el 73,2%. La inversió en infraestructures i equipaments arribava als 3.064 milions, un 9,7% més, el nivell més alt des del 2011.
Aragonès i la consellera d'Economia d'aleshores, Natàlia Mas, van defensar que el projecte es basava en quatre grans eixos: l'àmbit climàtic i l'equilibri territorial, per fer front a la sequera i avançar en el desplegament d'energies renovables; el benestar i els serveis públics, per reforçar els serveis que fan funcionar l'estat del benestar.
A més, destaca l'aposta per la transformació econòmica, per avançar cap a una economia industrial i verda, i un últim eix centrat en la cultura i la llengua, per "donar continuïtat a l'esforç" del Govern des de l'inici de la legislatura anterior en aquest àmbit.
Ara Esquerra i Comuns intentaran convèncer el Govern que, per tirar endavant els comptes del 2026, haurà d'atendre les seves exigències. De moment ja fa dos anys que Catalunya no té uns pressupostos nous.
