La comissió de les comunitats autònomes del Senat que ha obert el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha derivat –tal com estava previst- en una allau de crítiques dels presidents del PP al mateix Aragonès, i a una hipotètica llei d'amnistia per investir Pedro Sánchez. El primer a fer-ho –abans de l'inici de la sessió- ha estat el president de Castella i Lleó, que ha clamat contra la "descortesia" d'Aragonès d'abandonar el Senat després de parlar. L'han seguit les crítiques del gallec Alfonso Rueda a l'"egoisme" dels que volen "liquidar l'Espanya autonòmica" a canvi d'una "majoria parlamentària", i el d'Andalusia, Juanma Moreno, que ha advertit que "el govern de tots els espanyols no es pot decidir en contra de l'interès general".
Foto de Miquel Vera / ACN.
El PP ha mantingut el guió dissenyat quan va aprofitar la seva majoria absoluta a la cambra alta convocar aquesta comissió general de les comunitats autònomes amb l'objectiu de 'debatre sobre l'aplicació efectiva dels principis d'igualtat davant la llei', en referència a l'encara hipotètica llei d'amnistia. El PSOE i el govern espanyol ja van avançar que no participarien en el que consideren una "instrumentalització" del Senat en l'estratègia de la "crispació" del PP.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha obert la sessió (establerta amb intervencions per ordre d'aprovació dels estatuts d'autonomia) amb un discurs on ha recordat que l'amnistia "és un punt de partida amb un destí", que és que "la ciutadania voti sobre la independència". Aragonès ha abandonat el Senat tan bon punt ha acabat el seu discurs.
Un gest que li ha generat les primeres crítiques per part del president de Castella i Lleó, Fernando Mañueco, que en declaracions prèvies a l'inici de la sessió ha afirmat que la intenció del president de marxar després del seu discurs és "una descortesia més" per part d'Aragonès. Posteriorment, també el president andalús, Juanma Moreno, ha lamentat que Aragonès no hagi escoltat "amb la mateixa atenció i respecte" les intervencions de la resta de presidents autonòmics.
Després del discurs d'Aragonès, el PP ha emès una nota de premsa on ha afirmat que el president de la Generalitat ha parlat com a "portaveu del govern de coalició" en defensa dels "plantejaments que marquen la negociació de la investidura" de Sánchez. "Pedro Sánchez ha permès que un dirigent d'ERC sigui qui verbalitzi els punts que estan marcant les cessions dels socialistes a l'independentisme", sostenen.
Paral·lelament, dins de l'antiga sala de plens del Senat, els presidents del PP han anat denunciant, un darrere l'altre, el "tracte de favor" que el govern espanyol estaria disposat a donar a les forces independentistes per assolir un acord d'investidura.
El president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, ha lamentat que el govern de Pedro Sánchez estigui disposat a "liquidar l'Espanya autonòmica" en una "subhasta" amb les forces independentistes "a canvi de càlculs a curt termini". "Aquí hi ha més coses en joc que l'obsessió d'algú de mantenir-se en el poder: està en joc el futur d'Espanya", ha advertit.
El president andalús, Juanma Moreno, també ha advertit que l'amnistia seria "un retrocés en la qualitat democràtica i en la igualtat entre els espanyols" i implicaria "demanar perdó" als independentistes i "dir-los que mai haurien d'haver estat detinguts, jutjats, condemnats, empresonats i inhabilitats". "Seria reconèixer el tracte de víctimes als que van cometre una mica més que un atemptat contra la pau pública".
Contra la "desigualtat" en el finançament
Tan Rueda com Moreno han denunciat també un suposat acord entre el PSOE i les forces independentistes en matèria de finançament autonòmic. "Darrere de les cessions als partits independentistes hi ha el trencament de la igualtat en els espanyols i la consagració de ciutadans de primera i de segona", ha dit Moreno, que ha afirmat que els pressupostos "són moneda de canvi en la negociació".
"La reforma del sistema s'ha de negociar al consell de política fiscal i financera amb claredat i transparència, i no en un despatx fosc de Wateroo", ha dit Moreno, perquè "no acceptem que Andalusia pagui el tracte de favor als partits independentistes als pressupostos ni que es neguin a la nostra terra infraestructures vitals per al nostre estat del benestar".
Prohens justifica les seves mesures sobre el català
La presidenta de Balears, Marga Prohens, ha justificat les seves polítiques respecte al català a les Balears assegurant que les llengües no poden ser una eina de "confrontació" de caràcter "partidista", sinó "una eina de comunicació diàleg i riquesa". El seu govern, ha dit, "respecta" Catalunya, però "s'hi vol relacionar sense tuteles ni complexes" perquè "no volem ser menys que ningú però tampoc menys que ningú" i "no formem part de cap altre país o realitat que no es digui Espanya".
Prohens també ha afirmat que una amnistia suposaria desballestar la "separació de poders" i aniria "en contra del nostre estat de dret i del consens constitucional". "Ja no parlem de perdonar el càstig, sinó de desautoritzar els jutges, deslegitimar l'ordenament jurídic", i "demanar perdó" mitjançant "un tracte de favor a un grup de persones" pel motiu que "un president necessita els seus vots".
Al seu torn de paraula, la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, s'ha sumat a les crítiques i ha qualificat "d'aberració política" una eventual amnistia. "És incomprensible que menys del 6% de la població, que és el que representa l'independentisme, pugui condicionar la governabilitat del nostre país", ha dit en una intervenció en la qual també ha lamentat que Pedro Sánchez estigui disposat a deixar el futur del país en mans d'ERC, Bildu i Junts. "Espanya som tots i el futur l'hem de decidir i construir entre tots", ha afirmat.
Segons la presidenta, el PSOE està disposat a "pertorbar la convivència" entre els espanyols amb negociacions com l'amnistia, una petició que, a parer seu, és "inassumibles per a qualsevol demòcrata". "Es pretén una amnistia que a més d'un frau i il·legal, i indecent des del punt de vista moral, suposa un projectil a la línia de flotació de la nostra democràcia", ha resumit.
