Els inspectors d'hisenda que han fet els informes pericials sobre els suposats delictes econòmics de la família Pujol Ferrusola han assegurat aquest dimarts a l'Audiència Nacional que molt bona part de les factures de Jordi Pujol Ferrusola com a intermediari d'empreses constructores eren fictícies. Així, en alguns casos no hi havia cap operació econòmica duta a terme, i en d'altres que hi havia alguna operació, el fill gran de l'expresident de la Generalitat no hi havia intervingut, han dit. Els dos funcionaris han desgranat, a preguntes del fiscal i de l'advocat de l'Estat, un gran número de factures, transaccions i operacions sospitoses i sense suport documental.
Els dos pèrits van rebre l'encàrrec per part del magistrat instructor de l'Audiència Nacional d'analitzar la gestió econòmica de les empreses de Pujol Ferrusola i la seva exesposa, Mercè Gironès: Project Marketing (PMC), Active Translation i Iniciatives Marketing i Inversions (IMISA). La conclusió general és que totes tres actuaven en "unitat de caixa" i es prestaven diners mútuament quan una d'elles en necessitava. Per fer-ho, simulaven préstecs entre empreses o cobraven a través de factures falses, han explicat.
Per sostenir la seva tesi, han explicat que molts dels ingressos o despeses que consten als llibres de comptabilitat de les empreses no tenen suport de factures. Altres que sí que tenen suport de factures, no tenen suport documental que justifiqui la feina per la qual s'ha cobrat: ni informes, ni correus electrònics, missatges o despeses. En alguns casos hi havia factures idèntiques en l'objecte i l'import per operacions diferents, cosa que han qualificat de "reciclatge de factures". També han detectat factures molts mesos després de l'operació.
També han posat en dubte algunes operacions econòmiques com alguns préstecs amb empreses externes d'import elevat, sense garantia o sense reclamació dels venciments, i que s'acabaven vehiculant a través d'Andorra, Panamà o Mèxic.
Algunes de les operacions que han posat en dubte són la venda d'un solar a l'Hospitalet de Llobregat en la qual van cobrar comissions tres persones diferents per una operació que ja estava en marxa, o la compra part de Copisa del 80% de les accions d'un camp de golf a Màlaga del qual ja tenia el 20%. "És un malbaratament", ha dit el pèrit, en referència al prop de mig milió d'euros que va cobrar Pujol Ferrusola.
Preguntats per les defenses, els pèrits han defensat els seus informes i valoracions. Aquest dimecres seguirà l'interrogatori als mateixos pèrits i a altres de les defenses sobre altres operacions.
Altres investigats
Sobre un altre dels germans, Josep Pujol, han posat en dubte un suposat préstec per comprar accions d'una empresa andorrana d'helicòpters per uns 900.000 euros. En un sol dia hi va haver diversos ingressos i reintegraments en efectiu i amb diversos tipus de bitllets.
Per la seva banda, dos pèrits de la defensa de Josep Cornadó, de Copisa, exinspectors d'hisenda, han dit que les comissions cobrades per Jordi Pujol Ferrusola eren habituals en el sector, i també que es paguessin sense contracte previ gràcies a la "confiança" mútua entre les parts. També han dit que no calien informes o documents per justificar la feina, ja que la informació es pot donar de forma verbal, ja que no és gaire "sofisticada", sinó simplement que posa en contacte un comprador i un venedor. També considera que el comercial no ha de ser expert en l'àmbit econòmic de les empreses que assessora, sinó simplement conèixer les empreses del sector.
A més, han remarcat que l'estat espanyol és el segon del món amb més agents comercials independents, uns 166.000 el 2019, el 70% dels quals són unipersonals o microempreses. Segons ells, aquell any van intervenir en operacions valorades en 230.000 milions d'euros i van cobrar uns 14.000 euros en comissions.
Un pèrit ha dit sobre l'empresari andorrà Francesc Robert, amic de Jordi Pujol Ferrusola, que bona part de la seva fortuna venia d'herència familiar, però també creu que alguns convenis signats amb el fill gran de l'expresident català eren simulats per justificar transaccions econòmiques.
