Els nous pressupostos mantenen la despesa de 49.162 milions i mobilitzen uns 500 milions extra per l'augment d'ingressos

Els nous pressupostos aprovats pel govern mantenen la despesa pública en 49.162 milions d'euros, i contemplen 893 milions a través de disposicions addicionals per complir amb ERC i els Comuns. D'aquests diners, uns 360 ja estaven previstos en el projecte aprovat el mes de febrer per als acords amb els Comuns -reservats en els fons no departamentals i sense adjudicar-, mentre que uns 533 més provenen d'una disposició en què s'havien reservat com a "coixí" per l'augment de previsió d'ingressos de 500 milions per si arribava un pacte amb ERC que finalment s'ha materialitzat, segons han explicat des d'Economia. El Govern preveu 4.693 milions fins al 2030 pels acords amb ERC i els Comuns.

Economia i Finances justifica que el projecte de pressupostos presentat aquest divendres és molt similar al presentat fa tres mesos perquè el quadre macroeconòmic es manté, alhora que entre un 75% i un 85% dels comptes estan condicionats al capítol 1 -el que conté les remuneracions de personal-.

Així, les principals xifres es conserven i el projecte preveu 4.146 milions en inversions del sector públic, finançades a través d'un estalvi corrent de 2.475 milions. La despesa si s'inclou el total del sector públic augmenta fins als 54.747 milions, un 24% per sobre dels comptes de 2023, els últims aprovats.

Durant el 2026, els ingressos no financers es preveu que arribin, segons el pressupost, als 48.231 milions d'euros (+27,9%, uns 10.527 milions respecte als últims comptes aprovats). El gruix prové del model de finançament (32.894 milions), de la recaptació dels tributs propis i cedits (6.481 milions) i dels recursos finalistes (7.886 milions).

Malgrat això, aquests ingressos es dona per fet que augmentaran més pel bon ritme de l'economia, i com preveu la disposició addicional que inclou els aproximadament 500 milions que s'han previst per als pactes amb ERC el 2026.

En tot cas, la xifra pressupostada de 49.162 milions és la més elevada d'un pressupost de la Generalitat.

De fet, les principals xifres s'han de mantenir intactes per complir amb la regla de despesa, de manera que el pressupost augmenta en 9.126 milions respecte als comptes del 2023, fins a arribar als 49.162 milions d'euros.

Al tancament de l'exercici, però, aquesta despesa s'haurà incrementat, com fonts d'Economia apunten que passa amb cada pressupost, per l'augment d'ingressos o altres variables.

En aquest sentit, a la xifra dels 49.162 milions d'euros caldrà sumar-hi els 533 milions que es necessiten per complir aquest any amb els compromisos amb ERC, 500 dels quals ja s'havien reservat amb una disposició addicional en el projecte del febrer i estaven sense assignar. Així, el pressupost podria acabar sent d'uns 49.695 milions d'euros, tot i que negre sobre blanc la xifra que s'aprovarà és la de 49.162 milions.

Economia i Finances ha explicat que els acords assolits suposen 893 milions d'euros extra per als departaments aquest 2026: 533 per a ERC i 360 pels pactes dels Comuns, aquests últims ja contemplats en els 49.162 milions del febrer.

Xifres per departaments

Així, si s'observa la xifra total de despesa per departaments, és la mateixa que el projecte de finals de febrer i, en termes absoluts, Salut continua sent el que s'endú més recursos (13.840), seguit d'Educació (8.356) i Drets Socials (4.248).

Del detall dels 893 milions pactats amb ERC i Comuns distribuïts en dues disposicions addicionals, Economia i Finances ha precisat que 251 milions són per a Salut, de manera que, de nou, és la conselleria més beneficada en termes absoluts.

La segueixen la macrocartera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (203 milions), Educació (135 milions), Cultura (50 milions), Política Lingüística (41 milions), Drets Socials i Inclusió (41 milions), Unió Europea i Acció Exterior (40 milions), Recerca i Universitats (38 milions), Presidència (35 milions), Economia i Finances (21 milions) Justícia i Qualitat Democràtica (15 milions), Esports (11 milions), Empresa i Treball (10 milions) i Igualtat i Feminisme (2 milions).

Aquests 893 milions formen part d'un paquet de 4.693 milions de "compromisos" amb ERC i Comuns per al període 2026 – 2030.

Compromisos de cara al 2030

Així, Economia i Finances assegura que els comptes que ha presentat el Govern blinden a través de disposicions addicionals els crèdits pressupostaris necessaris perquè els projectes pactats per aquest any tinguin continuïtat més enllà del 2026, i permeten també afegir-hi nous compromisos, un element nou, segons han apuntat des d'Economia.

En l'horitzó 2026-2030, Territori i Habitatge és la conselleria que rebria més recursos (2.080 milions), un 44% del total. És a dir, pràcticament 4 de cada 10 euros aniran a aquesta conselleria. La segueixen a força distància Educació i Formació Professional (604 milions) i Recerca i Universitats (399 milions).

Per polítiques concretes, els "compromisos" inclouen, per exemple, la posada en marxa del Pla de Pobles (400 milions), una dotació rècord per a polítiques d'habitatge de 2.500 milions, incloent-hi 1.000 milions per a l'ICF, o els 481 milions que es preveu transferir a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), 21 dels quals hi aniran aquest mateix any.

"Marge" per l'acord amb docents

En roda de premsa, Romero ha assegurat que, en cas de tancar un pacte amb els docents, el pressupost és "viu" i "té marges". "Si arriba aquest acord, cercarem els recursos", ha afirmat. En aquests moments, no hi ha "recursos específics" previstos per a un eventual acord, però Romero ha recordat que sempre hi pot haver modificacions d'acord amb les contingències.

A més, ha reivindicat que els comptes tenen una "mirada llarga", a mitjà termini, ja que els compromisos assumits i pactats amb ERC i Comuns arriben fins al 2030. Romero ha afirmat que ambdues formacions donaran suport a la totalitat dels comptes en el debat pressupostari al Parlament.

Dèficit i deute

El Govern ha calculat els pressupostos amb un dèficit del 0,1% del PIB, l'equivalent a 329,6 milions d'euros. Així mateix, Economia estima que el deute de la Generalitat sobre el PIB es reduirà del 28,4% al 27,4%, arribant al 22,2% quan es formalitzi la cancel·lació del FLA.

El quadre macroeconòmic no s'ha retocat respecte del febrer, tot i que aleshores encara no havia esclatat la guerra a l'Orient Mitjà. El Govern calcula que la resposta a l'impacte del conflicte es pot pal·liar amb els diners previstos en un fons de contingència.

Aquest divendres el Govern també ha aprovat el projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2026, la coneguda com a llei d'acompanyament. El text modifica 70 taxes, en deroga 22 i en crea 3 de noves.