Els grups ajornen l'acord sobre la llei de memòria democràtica i continuaran les negociacions al Parlament
Els grups parlamentaris han ajornat l'acord sobre la llei de memòria democràtica i continuaran les negociacions al Parlament. Tot i que inicialment estava prevista per a aquest matí l'última reunió de la ponència, finalment han quedat "alguns elements per tancar" i continuaran les reunions en aquest marc. El projecte de llei de memòria democràtica estableix la retirada de símbols franquistes a l'espai públic. A més, la norma fixa sancions per danys a espais de memòria com fosses i per l'enaltiment del franquisme. En la legislatura anterior, ja es va tramitar una iniciativa igual impulsada pel govern de Pere Aragonès, però va decaure per l'avançament de les eleccions.
Una vegada es tanqui un acord sobre l'informe de la llei en el marc de la ponència, el pròxim pas serà que s'aprovi el dictamen en comissió parlamentària. Llavors ja es podrà fer la votació final al ple del Parlament, quan la Junta de Portaveus decideixi incloure aquesta qüestió a l'ordre del dia. En cas que un grup parlamentari porti la norma al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), es demoraria l'aprovació final de la llei de memòria democràtica al ple de la cambra.
El govern de Salvador Illa va aprovar el projecte de llei el 10 de desembre del 2024 i dos mesos després, el 27 de febrer del 2025, el text va superar el debat a la totalitat al Parlament. PSC, Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança van rebutjar les esmenes a la totalitat de Vox i PPC.
La norma que es va registrar al Parlament és la mateixa que ja va impulsar l'executiu d'Aragonès, però que va decaure per l'avançament de les eleccions. Ara caldrà veure si els grups parlamentaris incorporen canvis substancials en el tràmit parlamentari. El projecte de llei que va arribar a la cambra catalana estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista a l'espai públic així com les distincions i medalles a les persones que van donar suport al franquisme.
Pel que fa a les multes per danys a espais de memòria i per enaltiment del franquisme, el text que es va tramitar al Parlament estableix sancions de 200 a 150.000 euros, segons siguin considerades lleus, greus o molt greus. Algunes de les accions punibles són expressions ofensives cap a víctimes de la Guerra Civil o la dictadura franquista; celebrar actes i homenatges d'exaltació individual o col·lectiva del cop d'estat de 1936 i de la dictadura franquista; així com causar danys en espais de memòria com fosses, rètols o altres elements de senyalització.
El text inicial també inclou l'impuls d'actes de commemoració cada 14 d'abril, dia de la proclamació de la República l'any 1931, i cada 7 de novembre, data de la constitució de l'Assemblea de Catalunya, el 1971.
La intenció de la llei és unificar les normatives vigents en matèria de memòria històrica- la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de Fosses (2009) i la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del franquisme (2017)- en un únic text legal.
