L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha assolit les 125 intervencions pediàtriques urològiques amb el robot Da Vinci, iniciades el 2009. El centre va ser pioner a Catalunya, l’Estat i Europa i s’ha convertit en un referent en aquest àmbit. Una de les últimes operacions ha estat la de l’Ian, un nen de deu anys que va patir un còlic mentre era a la selva argentina. Mesos després d’operar-se per via convencional en un altre centre, va haver de ser operat per segon cop al Vall d’Hebron amb aquesta eina robòtica que és molt més precisa, evita complicacions i permet una millor recuperació.
Equip mèdic assistint el robot de la la cirurgia pediàtrica de l'Ian a l'hospital Vall d'Hebrón (Hospital Vall d'Hebrón).
El robot Da Vinci, creat amb tecnologia de la NASA, ofereix molts avantatges respecte la cirurgia tradicional oberta i més precisió que la cirurgia laparoscòpica tradicional. D’una banda, en ser una cirurgia mínimament invasiva, els pacients tenen un postoperatori més ràpid i amb menys dolor, la qual cosa els permet recuperar la seva vida quotidiana abans. D’altra, els cirurgians guanyen precisió a l'hora de manipular el teixit i tenen més joc per realitzar sutures intracorpòries en espais reduïts.
El Da Vinci s’ha convertit en un gran aliat en nombroses especialitats quirúrgiques del pacient adult i cada cop més també del pacient pediàtric. I tot i que han passat quinze anys de la primera intervenció pediàtrica amb un robot Da Vinci, l’Hospital Vall d’Hebron és l'únic equip de l'Estat amb un programa de cirurgia robòtica per fer cirurgies urològiques pediàtriques de forma ininterrompuda. "Hem superat el número simbòlic del centenar d'operacions", destaca Marino Asensio, cap de secció d’Urologia Pediàtrica i Trasplantament Renal. A dia d’avui, s’han fet 125 cirurgies urològiques pediàtriques assistides per robot. Aquesta xifra acredita l’equip de Vall d’Hebron com a centre de referència i per formar professionals d’altres centres que vulguin incorporar el robot als seus quiròfans per operar malformacions del sistema urinari dels infants.
Salvar un ronyó
L’Ian és un dels darrers pacients que ha operat l’equip de Cirurgia Urològica Pediàtrica amb el robot Da Vinci. Amb només 9 anys, l’estiu passat, va patir un còlic nefrític durant un viatge a la selva argentina que va fer sonar les alarmes. En el seu cas, l’obstrucció del flux d’orina des del ronyó fins a la bufeta no era culpa d’unes pedres, sinó d’una malformació congènita: la part que uneix el ronyó amb l’urèter, el conducte que porta l’orina a la bufeta, era molt estreta i provocava crisis de dolor. La seva mare, la Laia, explica que quan va néixer no li van detectar aquest defecte congènit. El seu ronyó estava patint perquè acumulava orina, però fins al còlic renal no van tenir-ne senyals. Glòria Royo, la cirurgiana adjunta d’Urologia Pediàtrica i Trasplantament Renal, explica que “és important operar aquesta obstrucció com més aviat millor per preservar la funció del ronyó i fer-ho en un centre altament especialitzat i amb experiència, donades les característiques del pacient”.
En aquesta cirurgia, amb ajuda del robot, es va poder realitzar una intervenció que requeria molta precisió per la complexitat del cas. “Vam accedir a la zona amb petites incisions de menys d’un centímetre a la panxa i al melic, per procedir a una cirurgia de manera molt precisa i amb moviments prèviament calculats, la qual cosa evita complicacions i facilita una recuperació precoç”, descriu Royo. “En una setmana, l’Ian anava a l’escola i en dues tornava a les classes de natació”, afegeix la seva mare.
Tant l’Ian com la seva mare expliquen que la primera operació va ser més dura, ja que va haver d’estar una setmana a l’hospital i va sortir-ne amb tres sondes. Després va tenir complicacions i per això es van decidir a fer una segona intervenció a Vall d’Hebron amb l’ajuda del robot. L’Ian no recorda gaire els braços robòtics, però explica que “el robot no té forma de persona”. Sí que recorda que va estar només dos dies a l’hospital i que al cap d’uns dies ja feia plena vida normal amb només una sonda. Des d’aleshores va amb normalitat a l’escola, a classes de natació i d’aquí poc tornarà a viatjar per vacances. No obstant, l’hospital li farà controls periòdics fins que hagi crescut del tot per comprovar que el ronyó, en créixer de volum, segueix funcionat perfectament com fins ara.
Referents en intervenir infants amb el robot Da Vinci
La cirurgia robòtica es realitza mitjançant una consola, situada fora del camp estèril, que controla virtualment tres braços robòtics col·locats al pacient: un porta una càmera i els altres dos manipulen el material quirúrgic. "El robot Da Vinci no té autonomia per fer moviments quirúrgics, els cirurgians som el cervell de les intervencions i els braços del robot només tradueixen el moviment de les mans dels professionals", explica Royo. La consola proporciona una visió en tres dimensions de l'interior del pacient amb un nivell de realitat augmentat fins a 10 vegades. Els braços robòtics permeten realitzar una intervenció de gran precisió, així com fer incisions mínimes, menys invasives i precises, d’uns vuit mi·límetres. També eliminen la tremolor, moviments involuntaris i la fatiga postural que poden patir els cirurgians en intervencions llargues. A més, els braços robòtics permeten fer moviments impossibles per al braç humà.
Tècnica per operar pacients des dels dos anys fins a l’adolescència
Des del 2010, l'equip d'Urologia Pediàtrica ha intervingut més d’un centenar de pacients. La majoria son pieloplàsties, com la de l’Ian, una cirurgia del tracte urinari superior. "Corregim l'estenosi de la unió pieloureteral o en paraules més simples, una obstrucció del ronyó", explica Royo. "Fem una cirurgia mínimament invasiva a pacients des dels dos anys fins a l’adolescència”, destaca. En aquesta cirurgia, es realitzen petites incisions a l'abdomen del pacient per accedir a la zona afectada, permetent una reconstrucció precisa de la unió entre la pelvis renal i l'urèter. La cirurgia robòtica ofereix una exploració més precisa i facilita la realització de les sutures intracorpòries, minimitzant les complicacions associades a la cirurgia laparoscòpica convencional.
El 20% restant són cirurgies del tracte urinari inferior, la majoria són infants amb una bufeta urinària alterada que precisen derivacions urinàries continents com el Mitrofanoff o l’ampliació vesical. "A pacients amb alteració funcional de la bufeta que no poden buidar correctament de manera autònoma sigui per dolor en passar una sonda pel penis o per tenir diversitat funcional que dificulti el sondatge sobretot en nenes dependents de cadira de rodes, realitzem un conducte de la bufeta al melic indolor per aconseguir el buidatge. D'aquesta manera els hi facilitem el dia i dia essent autònoms quan ho desitgen, o disminuïm el dolor en cas de tenir sensibilitat a la uretra”, destaca la cirurgiana.
Royo explica que el robot bàsicament ha servit per substituir bona part de les operacions convencionals en els pacients de 2 a 16 anys, ja que la incisió de 8 mil·límetres és molt més adequada per a aquest tipus de pacients. Per als menors de 24 mesos, es prefereix la laparoscòpia, ja que les incisions encara són més petites, de 3 mil·límetres.
L’Hospital Infantil Vall d’Hebron és centre de referència en cirurgia robòtica i intervé pacients de tot Catalunya i altres comunitats autònomes. En tenir l'acreditació CSUR (Centre, Servei o Unitat de Referència) del Sistema Nacional de Salut espanyol en malalties renals infantils greus, en malalties neuromusculars i malalties rares, entre les quals es contempla l'espina bífida o meningocele, així com en trasplantament cardíac, hepàtic, renal i pulmonar, intervenen pacients provinents d'altres comunitats que poden beneficiar-se d'una cirurgia robòtica.
