El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat aquest migdia de la decisió d'obrir un judici contra el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per desobediència o, subsidiàriament, delicte de denegació d'auxili a l'autoritat competent. Torra va fer cas omís a les peticions de la Junta Electoral Central sobre els llaços grocs i pancartes penjades als edificis de la Generalitat durant la campanya electoral.
Després d'haver rebut les peticions de les acusacions –fiscalia i Vox-, el jutge decreta l'obertura de judici oral sense adoptar cap mesura cautelar, ja que cap part l'ha demanat. En el seu relat dels fets, Ramos utilitza l'adverbi "presumptament" una desena de vegades després que la defensa de Torra l'hagués intentat recusar en considerar que en el seu escrit anterior prejutjava la culpabilitat del president.
De fet, abans de començar el relat dels fets, el magistrat remarca que no es tracta de cap declaració de culpabilitat, i que Torra manté "incòlume el seu dret a la presumpció d'innocència". "El que no és obstacle per poder afirmar que va portar a terme, presumptament, els següents fets", afegeix.
Llavors desgrana les diferents ordres de la Junta Electoral i les actuacions del president de la Generalitat. Subratlla que els llaços grocs són símbols "considerats propis d'uns partits polítics", per tant "partidistes", i no es poden exhibir per part de les administracions en període electoral "sense infringir greument el seu deure d'objectivitat i neutralitat".
Explica que Torra va presentar diversos escrits de reconsideració a la JEC en lloc de complir l'ordre de retirada, posant el Síndic de Greuges pel mig i arribant a substituir el llaç groc per un altre de color blanc amb una franja vermella. En tot el relat, el magistrat inclou contínuament l'adverbi "presumptament".
La fiscalia demanaa Torra una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació. També reclama que se l'imposi una multa de 30.000 euros.
