El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat que els pisos turístics de Girona paguin la taxa d'escombraries com a activitat econòmica. L'alt tribunal ha tombat el recurs que l'Associació Turística d'Apartaments (ATA) va presentar contra el tribut municipal. La sentència rebutja, com sostenia l'associació, que els habitatges d'ús turístic (HUT) generen residus equiparables a les llars particulars i que, per tant, no haurien d'assimilar-se a una activitat econòmica a l'hora de pagar el rebut d'escombraries. De fet, el TSJC subratlla que els pisos turístics estan obligats a donar-se d'alta a l'impost sobre activitats econòmiques (IAE), cosa que n'acredita la naturalesa empresarial.
Foto de Marina López.
El focus del litigi que l'ATA va portar davant l'alt tribunal català se centrava en què, a l'hora de fixar la taxa d'escombraries, l'Ajuntament de Girona va incloure els pisos turístics dins les activitats econòmiques. L'associació sostenia, però, que els HUT generen residus equiparables a un habitatge particular i que, per tant, se'ls havia d'excloure d'aquell grup.
A banda, el contenciós també qüestionava diversos aspectes de l'ordenança fiscal. Ara, però el TSJC ha conclòs que, a l'hora de fixar la taxa d'escombraries, l'Ajuntament va actuar d'acord amb la normativa vigent i els principis que regeixen la fiscalitat local.
La sentència, emesa per la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC, rebutja la tesi de l'ATA i conclou que els pisos turístics han de tributar com una activitat econòmica, i no com a habitatges domèstics.
"No hi ha dubte que amb un HUT es fa una activitat comercial i no particular; per això, les persones físiques o jurídiques que els gestionen han d'estar donades d'alta de l'IAE", recull la resolució del TSJC. L'alt tribunal també avala que l'ordenança municipal, a l'hora de fixar la taxa, inclogui els pisos turístics dins el grup d'activitats econòmiques que generen totes les fraccions de residus (resta, paper i cartró, envasos, vidre i orgànica).
A més, la sentència també especifica que, de fet, els HUT generen més deixalles que els habitatges particulars, perquè "allò que no es consumeix va a les escombraries". "Els turistes no s'emporten al seu lloc d'origen els aliments, productes de neteja o higiene personal que no s'hagin acabat, sinó que els rebutgen", diu el TSJC.
"A més, és freqüent que es compri menjar preparat, es té menys consciència de reciclatge i és molt possible que el turista desconegui els punts de recollida selectiva de residus o el sistema implantat", hi afegeix la sentència del contenciós.
Justifica la taxa
La resolució judicial també valida la memòria econòmica financera que acompanya l'ordenança. Aquesta memòria estableix l'equilibri entre els ingressos de la taxa i el cost del servei de recollida i tractament de residus.
El tribunal conclou que el càlcul de la taxa està correctament justificat i que el cost de la neteja viària no s'ha inclòs en la quantificació de la taxa, tal com sostenia l'Ajuntament i qüestionava l'ATA. El fet que aquests serveis es licitessin en un mateix contracte no implica que s'hagin repercutit conjuntament en la taxa.
La sentència també avala la inclusió de determinats costos indirectes, com els relacionats amb la gestió i recaptació tributària municipal, ja que formen part dels serveis necessaris per gestionar els ingressos de dret públic.
Adaptació a la normativa
Pel que fa a l'adequació a la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, el tribunal considera que l'ordenança municipal s'ajusta a la normativa estatal. La sentència recorda que aquesta llei no obliga de manera immediata a implantar una taxa totalment individualitzada per cada contribuent, sinó que permet una aplicació progressiva dels sistemes de recollida que garanteixin el principi de 'qui contamina paga'.
En aquest sentit, el TSJC també té en compte que l'any 2025 Girona es trobava en fase d'implantació dels nous sistemes de recollida selectiva a tota la ciutat.
"La nova llei de residus estableix que els ajuntaments hem d'adaptar la taxa perquè cada llar i cada activitat econòmica pagui en funció dels residus que genera, amb imports tan ajustats com sigui possible a la realitat", ha subratllat la tinenta d'alcaldia de Gestió de Recursos, Sílvia Aliu. "Des de l'Ajuntament de Girona ja hem fet aquest pas. L'objectiu era, i continua sent, avançar cap a un model més just i responsable, en què cada contribuent pagui d'acord amb el que genera", ha conclòs.
