El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat aquest dijous la decisió del Parlament Europeu del març del 2021 de retirar la immunitat europarlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts l'anterior legislatura (2019-2024). L'alt tribunal amb seu a Luxemburg dona així la raó als tres independentistes i contradiu l'opinió de l'advocat general del TJUE Maciej Szpunar, que el setembre passat va avalar la que l'Eurocambra retirés la protecció parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí a petició del Tribunal Suprem, que els volia jutjar per sedició, malversació i desobediència en el cas de l'1-O. El tribunal considera que el ponent dels suplicatoris podria percebre's com a no imparcial.
Foto de Natàlia Segura / ACN.
A efectes pràctics, la decisió del tribunal de Luxemburg té poc recorregut perquè els demandants ja no són eurodiputats, en el cas de Comín perquè no pot agafar l'escó.
El cas es remunta al 2020, quan el Tribunal Suprem va demanar a l'Eurocambra aixecar la immunitat als tres independentistes en el marc d’un tercer intent d’Espanya d’extradir Puigdemont, Comín i Ponsatí, residents a Bèlgica en aquell moment. Tot el procés va estar marcat per la dimensió política del cas i l’expectació mediàtica per la possible retirada de la protecció, que en aquell moment era un pas clau per poder extradir l’expresident.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer al Tribunal General de la UE (TGUE) per impugnar l'aixecament de la immunitat aprovada pel Parlament Europeu el març del 2021. Tots tres denunciaven que el Suprem no era competent per emetre el suplicatori i que l'Eurocambra no va gestionar de forma "imparcial" el seu cas vulnerant el seu "dret a ser escoltats" i a "accedir a documentació", entre altres qüestions.
El TJUE anul·la la sentència del TGUE
En la decisió d'aquest dijous, el TJUE ha anul·lat la decisió del TGUE, tribunal de primera instància de la UE, que el 5 de juliol del 2023 va avalar l’aixecament de la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí i va dictaminar que l’Eurocambra no podia qüestionar la competència del Suprem per emetre un suplicatori, tal com al·legaven els de Junts. També va descartar la manca “d’imparcialitat” dels eurodiputats que van gestionar el suplicatori. Els tres independentistes van recórrer al TJUE, que ha acabat contradient la decisió del tribunal de primera instància.
"El Tribunal General va cometre un error en declarar que el ponent designat per instruir els suplicatoris de suspensió de la immunitat dels eurodiputats en qüestió formés part del mateix grup polític que els membres de Vox, que va promoure el procés penal d'aquests eurodiputats, era irrellevant a l'hora de percebre la imparcialitat del ponent en qüestió", ha assenyalat el TJUE.
En la sentència, l'alt tribunal de Luxemburg també avisa que el TGUE "va passar per alt un element especialment pertinent" per a l'exigència d'imparcialitat: "El 6 de març de 2019, la persona que seria posteriorment designada ponent -dels suplicatoris- va organitzar un acte que comptava amb la intervenció del secretari general de Vox sobre el tema 'Catalunya és Espanya'. Aleshores, Vox ja havia entaulat el procés penal en qüestió", ha detallat el tribunal.
"Per tant, l'organització d'aquest acte era indicativa no només del suport a les idees polítiques del partit en qüestió sobre la situació a Catalunya, sinó també d'una posició favorable al processament dels eurodiputats", ha sentenciat.
Així, el TJUE ha decidit anul·lar les tres decisions de l'Eurocambra que van retirar la protecció als independentistes el 2021 i que es van adoptar a partir d'informes que l'alt tribunal considera que s'haurien d'haver declarat "nuls" perquè la designació del ponent "era contrària a l'exigència d'imparcialitat".
Nou escenari a Brussel·les
Ara mateix, cap dels tres polítics és eurodiputat i la seva situació ha canviat. El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena s’ha negat a aplicar l’amnistia a Puigdemont i Comín mantenint les ordres de detenció nacionals contra ells per malversació. Tot i que continuen vivint a Bèlgica, Llarena encara no ha reactivat les euroordres.
Ponsatí va tornar a Catalunya el març del 2023 arran de la derogació del delicte de sedició. Com només quedava l’acusació de desobediència, ja no s’exposava a entrar a la presó. La fiscalia vol que se li apliqui l’amnistia, però l’exconsellera continua pendent de judici. Sigui com sigui, Puigdemont i Ponsatí ja no són eurodiputats i, per tant, la decisió del TJUE sobre el cas del suplicatori no té implicacions en la seva situació judicial actual.
El cas de Comín és més complicat: va guanyar prou vots en les eleccions europees del 2024 per repetir com a eurodiputat, però l’Eurocambra no el reconeix com a tal perquè no ha jurat la Constitució. Des del TJUE han insistit a Comín que ha de seguir la via judicial interna a Espanya per refutar aquesta negativa i intentar aconseguir l’escó a l’Eurocambra.
La sentència contradiu l'opinió de l'advocat general
La decisió feta pública contradiu l'opinió de l'advocat general del TJUE Maciej Spuznar, que el setembre va avalar l’aixecament de la immunitat europarlamentària als tres independentistes. La seva decisió no era vinculant, però, la majoria de les sentències del TJUE acostumen a seguir la línia adoptada per l'advocat general, motiu pel qual la decisió d'aquest dijous és poc habitual.
En el seu escrit, Szpunar va assegurar que l’Eurocambra va actuar de forma imparcial i equitativa sense pretendre perjudicar “l’activitat política” dels eurodiputats i va proposar al TJUE que declarés el sobreseïment del recurs per part de Puigdemont i Ponsatí, ja que considerava que ja no tenia “interès” per a ell.
No obstant això, va demanar que es resolgués el fons de la demanda per la situació de Comín, que va ser escollit membre de l’Eurocambra en les últimes eleccions europees del 2024, però no ha pogut ocupar l'escó perquè el seu nom no es va incloure "a la llista de candidats electes a Espanya notificada" al Parlament Europeu.
