El teixit econòmic i empresarial català creu que el nou model de finançament autonòmic que va presentar fa quinze dies el govern espanyol és "un punt de partida", però "no suficient" en alguns aspectes. En un comunicat conjunt, una vintena d'entitats, entre elles Foment del Treball, defensen que la proposta "és un avenç en la direcció correcta" i urgeixen als partits catalans "treballar plegats" per millorar-la durant el tràmit parlamentari i "garantir que els canvis es consolidin en el futur". També lamenten que "moltes de les crítiques" que s'han fet es basin en el fet que el model sorgeix del pacte entre partits catalans i el govern central. "El que cal discutir és el contingut del que es proposa, no la seva gènesi", apunten.
Foto de Jordi Bataller / ACN.
El comunicat el signen Foment del Treball, Pimec, el Cercle d'Economia, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, Barcelona Global, Femcat, Fira de Barcelona, RACC i les 13 cambres de comerç catalanes.
En el document, indiquen que la proposta que va presentar la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, "només dona resposta a algunes de les demandes" que ja reclamaven fa dos anys. "Aquesta proposta és un punt de partida per assolir majors nivells de justícia i transparència en el finançament territorial, encara que està allunyat de les quotes d'autogovern a les que Catalunya aspira", escriuen.
En la nota, valoren els principals punts de la proposta i plantegen algunes vies de millora. Les institucions signants qüestionen l'augment de recursos que ressalta el govern espanyol. "Podria semblar, i sovint els responsables polítics ho obliden, que la nova proposta només té avantatges i no té impacte sobre el dèficit públic. És evident que això no és així", afirmen. En aquest sentit, demanen que les administracions autonòmiques "utilitzin els nous recursos que rebran de forma eficient".
També assenyalen que "es manté la diferència" de les comunitats autònomes del règim comú respecte a les del règim foral. Així, avisen que "existirà tensió en el finançament territorial i persistirà la legítima aspiració de les comunitats autònomes de règim comú a què el tracte sigui igual a tota Espanya".
La no incorporació del cost de la vida, una "mancança important"
Pel que fa al contingut del model, els signants qüestionen alguns dels nous criteris d'ajustament i lamenten que no es tingui en compte el cost de la vida. Aquest és un element que la consellera d'Economia, Alícia Romero, va reconèixer que es podia incloure i que s'havia plantejat durant la negociació.
"La no incorporació del cost de la vida com a criteri d'ajustament és una mancança important del nou sistema", avisen. "Implica que amb nous recursos nominalment similars, la capacitat real de prestar serveis públics pot diferir significativament entre territoris. Per tant, redueix la capacitat efectiva de garantir la igualtat d'accés als serveis públics", afegeixen.
Respecte pel principi d'ordinalitat el 2027
Sobre el principi d'ordinalitat, un altre dels elements que han estat al centre del debat polític, la vintena d'institucions creuen que la nova proposta el respecta calculat amb població ajustada almenys per a l'exercici 2027, quan es començaria a aplicar si tira endavant. En aquest sentit, reclamen que aquest principi "es continuï complint més enllà" de l'any vinent. "El nou model no ho garanteix, aquest hauria de ser un dels àmbits prioritaris de millora a tenir en compte", reclamen.
El principi d'ordinalitat ha de garantir que les comunitats que més recursos generen pel sistema de finançament no perden posicions relatives en recursos per habitant ajustat després de la redistribució.
Dèficit fiscal i singularitat
En relació amb el dèficit fiscal, creuen que el nou model "apunta correctament cap a una major justícia i transparència" en la distribució dels recursos, que "caldria continuar i aprofundir en el futur". En aquest punt, reclamen, de nou, a l'Estat que publiqui periòdicament les balances fiscals. "Es tracta d'un exercici de transparència necessari", diuen.
Sobre els elements de singularitat, ressalten que s'obri la porta a què les competències no homogènies es facin amb una participació addicional en l'IVA en comptes de via transferències puntuals com fins ara. "Aquest és un altre pas fonamental en la via de dotar al sistema de major predictibilitat i d'evolucionar cap a un sistema basat en l'ingrés i no en la despesa", afirmen.
En relació amb la gestió, recaptació i liquidació d'impostos a través de les agències tributàries pròpies -l'Agència Tributària de Catalunya, en el cas català-, assenyalen que és un "pas fonamental" per avançar en un augment de la corresponsabilitat fiscal però avisen que es tracta d'un pas que "no és fàcil i s'ha de fer bé".
Els signants també indiquen que "no es pot dir que la suficiència financera" de la Generalitat "quedi plenament garantida" amb la proposta i aposten per "mecanismes de revisió no discrecionals" que s'apliquin al cap de cinc anys de la seva posada en marxa.
Sobre transparència i justícia, apunten que el nou sistema "afavoreix" a les comunitats autònomes "perjudicades" en l'anterior model, entre les quals inclouen Catalunya, Múrcia i València.
En relació amb la capacitat de gestió i corresponsabilitat fiscal, diuen que la possibilitat d'eliminar el sistema de bestretes en favor d'un sistema que permeti a les comunitats "rebre la recaptació en temps real" reforça també la gestió pressupostària de cada territori.
Situació "crítica" de les infraestructures catalanes
Tot i que no formen part del model de finançament, el document també assenyala que la situació de les infraestructures catalanes és "crítica" i ho vincula amb el dèficit acumulat d'inversió. En aquest sentit, més enllà del finançament autonòmic, remarquen la "importància" d'assegurar una "major correspondència" entre les inversions pressupostades i executades des de l'administració central i el pes econòmic de cada comunitat.
En aquest punt, fonts de Foment han puntualitzat que el dèficit acumulat en inversions en infraestructures en els últims 14 anys s'enfila fins als 42.500 milions d'euros.
