El TC rebutja la ponència contrària a aplicar l’amnistia a Turull i aplana el camí per amnistiar la malversació

La majoria del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dimarts la ponència del magistrat conservador José María Macías, que proposava rebutjar el recurs d’empara presentat per Jordi Turull contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no aplicar-li l’amnistia. La majoria progressista s’ha imposat en contra del criteri de Macías, que descartava encara amnistiar el delicte de malversació. El magistrat haurà de presentar una nova ponència que reculli els “criteris expressats per la majoria” en el pròxim ple del 6 d’octubre, que també debatrà el recurs de l’exconsellera Dolors Bassa. El criteri que adopti el TC marcarà l’actuació del Suprem, que s’ha obert a aplicar l’amnistia als líders del procés quan el TC emeti la primera sentència.

El TC va avalar el gruix principal de la llei d’amnistia fa més d’un any, però el Suprem creu que la mesura de gràcia no pot aplicar-se a la malversació dels líders del procés perquè “van obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial” amb l’ús de diners públics per finançar l’1-O. Segons la Sala Penal, això els va permetre assolir els seus objectius sense haver de posar diners de la seva butxaca.

El TS també ha fet servir fins ara l’argument que el referèndum hauria afectat els interessos financers de la Unió Europea, una tesi que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va descartar en la seva sentència del juliol. Així doncs, els motius del Suprem per no aplicar l’amnistia al delicte de malversació se centren ara en el concepte de benefici patrimonial.

En el ple d’aquest dimarts, la majoria progressista del TC ha rebutjat la ponència de Macías, que era partidari d’assumir els arguments del Suprem per no aplicar l’amnistia. Segons ha detallat el TC en un comunicat, el conservador haurà de presentar un nou text “conforme als criteris expressats per la majoria del tribunal" al pròxim ple, previst per al 6 d’octubre.

Aquell mateix dia, el TC també debatrà la ponència sobre el recurs de l’exconsellera Dolors Bassa, que està en mans del president del tribunal, el progressista Cándido Conde -Pumpido. Així doncs, la previsió és que el Constitucional resolgui els primers recursos dels líders independentistes durant la primera setmana d’octubre, segons expliquen fonts jurídiques.

Retorn de Puigdemont

Un cop es produeixi la votació al ple del 6 d’octubre, el TC donarà a conèixer la decisió, però encara necessitarà uns dies per redactar i publicar la sentència amb els arguments jurídics. El criteri que estableixi per a Turull o Bassa servirà de base per a la resta de sentències sobre els recursos d’empara: la de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva.

De fet, Llarena no té previst esperar que el TC resolgui individualment els recursos de Puigdemont, Comín i Puig, sinó que farà extensible la doctrina de la primera sentència que hi hagi i aplicarà l’amnistia a la resta de líders del procés. Això deixaria sense efecte les ordres nacionals de detenció que manté vigents contra l’expresident i els dos exconsellers i permetria el seu retorn.

A la resta de dirigents de l’1-O, la sentència del Constitucional els permetria tornar-se a presentar com a candidats a les eleccions. Això es podria aplicar a l’actual líder d’ERC, Oriol Junqueras, que no pot exercir càrrecs públics perquè està inhabilitat fins al 2031. El republicà ja ha anunciat que vol tornar a ser candidat a la Presidència de la Generalitat si se li aplica l’amnistia.

La deliberació del recurs de Turull arriba quan fa una setmana que Llarena va tornar a rebutjar la petició de Puigdemont i Comín d’aplicar-los l’amnistia. Ho va fer després de la sentència del TJUE però a l’espera de la decisió del TC, ja que la previsió és que modifiqui la seva doctrina un cop el Constitucional resolgui favorablement els recursos dels líders independentistes.