El senglar es passeja pel nucli de Sant Julià de Vilatorta buscant menjar: "Ho hem de tallar o serà un problema gros"

Sant Julià de Vilatorta se suma a la llista de poblacions que han vist com el senglar es feia seu el nucli urbà. "Estem envoltats de camps i boscos i, amb la falta d'aliment, en busquen allà on sigui i per això entren", explica Cornellas, que ja s'han posat en contacte amb el Consell Comarcal i la societat de caçadors de la zona per veure com fer-hi front.

Tot va començar fa dues setmanes i confien que amb l'inici del període de caça del senglar a principis de setembre el problema ja no vagi a més. Malgrat tot, han demanat a la població no donar-los menjar, fer soroll si se'n troben i comunicar la seva presència per poder fer seguiment de la problemàtica. De fet, l'alcaldessa recalca la importància de deixar les bosses de la brossa dins el contenidor i no a fora, ja que això fa que sigui molt més accessible pels porcs senglars, que les rebenten i les escampen. Concretament, a Vilalleons, un poble petit agregat a Sant Julià, l'Ajuntament té previst penjar els contenidors perquè als senglars els sigui més difícil accedir a la brossa. 

El president de la societat de caçadors de Sant Julià i membre de la Colla de les Guilleries, Jaume Cortina, explica que els porcs senglars cada vegada s'acosten més als nuclis urbans "perquè al seu entorn tenen menys menjar" i assenyala la sequera com a principal causa. "L'any passat va ser un any molt dur i els roures i les alzines no van produir tant d'aglà", explica. Com que no tenen els seu aliment habitual, per això alguns s'acosten i són capaços d'entrar als pobles "a buscar la teca on sigui", afegeix. Això també acaba provocant que els exemplars "cada vegada siguin menys salvatges, i tot i no ser perillosos, sempre hi poden haver accidents", apunta Cortina.

Quan el president dels caçadors de Sant Julià va començar a caçar, ara fa 40 anys, mataven entre 10 i 20 exemplars l'any. Ara ja arriben als 200. "Cada vegada n'hi ha més, però també ens podem trobar que n'hi hagi menys per culpa del canvi climàtic", assenyala. "Necessiten menjar i aigua, però si no en troben, això farà que les truges no criïn tant", afegeix. Jaume Cortina explica que l'any passat la seva societat ja va notar aquest descens, dels 200 exemplars a l'any que caçaven habitualment, van passar als 180. Les previsions per aquesta temporada, pel que han anat veient, són similars. "Quan aquí deixi d'haver blat de moro als camps i sense menjar al bosc, els porcs marxaran cap a la muntanya. Allà trobaran faig, castanya i poma verda", explica.

Malgrat que Sant Julià es troba dins els municipis que poden fer batudes abans d'iniciar la temporada amb uns permisos especials, els caçadors encara n'han fet cap, sobretot per les altes temperatures, que no permeten que els gossos treballin bé. Cortina explica que el que sí que han començat a fer són esperes nocturnes. Aquesta tècnica consisteix en què els caçadors, de nit, esperen l'arribada dels porcs senglars als camps i els dissuadeixen amb trampes, gàbies i trets. La idea és evitar que accedeixin a les collites, "perquè quan entren fan molt mal i els pagesos estan molt enfadats", explica el caçador. 

Caçador "per obligació"

En Josep Masramon és un ramader de Vilalleons, un poble petit agregat a Sant Julià, que porta anys convivint amb el senglar. Explica que li entraven als magatzems on tenia farines i cereals i que no ha estat fins que ha tancat tota la finca que ha deixat de patir-ho. Ara, però, el problema es concentra als camps de conreu. "Que entrin al poble no em sorprèn perquè són animals que es busquen la vida" i adverteix que no es pot oblidar que són animals salvatges. Segons diu, "no és un gatet, si et vol envestir, fan mal i jo a les nits he tinguts espants". I és que, segons detalla, "s'ha fet caçador per obligació perquè no li agrada". Preveu que en pocs dies deixaran d'anar al nucli urbà i es traslladaran als camps on ja hi haurà el blat de moro crescut.

Al camp, afegeix, el més efectiu són les batudes i les patrulles nocturnes per evitar que et destrossin la collita. El fet que pugin ser portadors de malalties és l'altra gran preocupació per als ramaders, un tema molt sensible que pot portar-los a sacrificar tot el bestiar en cas de contagi. Calcula que en els últims 4 anys han pogut reduir les incidències del senglar: "No els hem acabat, però ho hem reduït de l'ordre del 80%".