El sector energètic alerta de la possibilitat que els preus de l'electricitat assoleixin uns nivells mai vistos si la guerra d'Ucraïna s'allarga i no es prenen mesures excepcionals des de l'administració. "A l'estiu tenim poca aigua, no fa pràcticament vent i tenim molta demanda de climatització; la llum pot superar els 1.000 euros per MWh hora", assegura el president del Grup de Gestors Energètics, José Enrique Vázquez. Segons aquest expert, l'escalada de preus tindrà "greus conseqüències" tant per a les pimes com pels consumidors, tot i que l'impacte més gran es notarà al sector de les comercialitzadores. "Tret de les tres o quatre grans, el 99% restant tindrà problemes de viabilitat", apunta.
Altres veus fins i tot assenyalen que les condicions podrien haver estat molt pitjors si no fos per la climatologia dels últims mesos. Segons indica el vicepresident del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya, Joaquim Daura, la borrasca Franklin del febrer va permetre generar una gran quantitat d'electricitat a través dels molins eòlics i el mercat asiàtic ha reduït la demanda d'energia, incrementant la disponibilitat de vaixells que transporten gas natural liquat.
No obstant això, la preocupació entre els experts continua sent alta. En primer lloc per les empreses, sobretot les pimes, que han vist com l'increment de la factura de la llum els està condicionant enormement. Segons un estudi presentat aquesta setmana per Pimec, el 16% de les petites i mitjanes empreses catalanes reconeixen que hauran de cessar la seva activitat si no baixa el preu de l'electricitat, el que es traduiria en la posada en risc de 320.000 llocs de treball. També en aquesta línia, la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) ha advertit que el subministrament elèctric ja suposa el 35% dels costos fixos d'un negoci. "La majoria d'empreses no poden reduir la producció com ha fet alguna companyia electrointensiva; si s'aturen, han de tancar", assenyala Vázquez.
Foto de Núria Torres / ACN.
