El sector de la salut ocupa la tercera posició de l’economia catalana en termes de valor afegit, per darrere del comerç i les activitats immobiliàries, amb 20.334 milions d’euros (MEUR) el 2020. L'any 2000, el valor afegit brut (VAB) del sector va ser de 9.060 MEUR. Són dades de l’informe ‘El sector salut a Catalunya’, elaborat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). També és el tercer sector en generació d’ocupació, amb 369.000 persones, després del comerç i el turisme. L’informe identifica actuacions cost-efectives per millorar la sostenibilitat del sistema, entre les quals la promoció de la salut mental, amb accions per sostenir les persones en la comunitat i protegir-les de l’aïllament i la soledat no volguda.
Operació de pròtesi de genoll de l'equip de traumatòlegs a l'Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, 13 de febrer del 2024 (cedida per Salut).
L’informe del CTESC, òrgan consultiu i d'assessorament del Govern, s’ha presentat aquest dimecres i posa de relleu que el sector de la salut és estratègic a Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com social.
D’una banda, genera activitat econòmica, recerca, innovació, llocs de treball i té una capacitat significativa de generació de riquesa en el conjunt de l’economia. De l’altra, el sistema de salut públic i universal és garant de la cohesió social i permet reduir les desigualtats socioeconòmiques a través de l’atenció directa i de la generació d’entorns més saludables.
L’informe calcula que, per cada euro que s’inverteix en salut, es generen 0,80 euros en el conjunt de l’economia catalana. Així, per cada euro d’increment de la demanda final en activitats sanitàries, el valor afegit brut (VAB) de l’economia augmenta en 0,80 euros. Aquesta cifra és superior a la del conjunt de l’economia catalana (0,70).
El document també destaca positivament que el 68,5% del valor de les compres que fa el sector salut a d’altres per poder produir els béns i serveis (consums intermedis) és d’origen local -Catalunya-.
Un terç de la població té doble cobertura sanitària
Amb tot, l’informe detecta que la despesa privada en salut ha crescut amb molta intensitat i ha passat de 3.670 MEUR el 2006 a 6.055 MEUR el 2022. La despesa en assegurances lligades a la salut -inclouen assegurances privades de malaltia i accidents- s’ha duplicat entre el 2010 i el 2022 i el percentatge de població amb doble cobertura sanitària va assolir el 31,4% el 2021, en comparació amb el 24,1% del 2013. Les partides que més van créixer el 2021 van ser les de serveis mèdics i hospitalaris (170,0%), serveis dentals (69,4%) i serveis paramèdics (37,4%)
Reptes i amenaces del sistema de salut
El document identifica una sèrie de reptes i amenaces per al sistema de salut, considerat l’element clau per reforçar la resiliència del sector de la salut en el seu conjunt. Entre aquestes hi ha les dificultats per garantir el relleu generacional del personal sanitari i per atreure i fidelitzant talent; l’augment de la cronicitat i la “insuficiència” de recursos econòmics i humans per mantenir la qualitat del model d’atenció. El CTESC assenyala que un dels “factors explicatius” d’aquesta situació és el model de finançament autonòmic.
També adverteix dels “dèficits” del sistema d’atenció social; la “desafecció” d’una part de la població cap al sistema públic de salut per les “dificultats d’accés a determinats serveis”; la bretxa digital; l’increment dels problemes de salut mental; les desigualtats en salut per raó de gènere, nivell d’estudis i classe social i els riscos globals relacionats amb l’emergència climàtica, les emergències sanitàries per malalties infeccioses i els bacteris resistents a fàrmacs.
Propostes per millorar la sostenibilitat del sistema sanitari
Per fer front a aquestes amenaces, l’informe proposa actuacions estructurals, com posar en valor el lideratge de Catalunya en l'àmbit de la salut, el sector farmacèutic i la biotecnologia o crear una agència d'avaluació sanitària independent, equivalent al National Institute for Clinical Excellence (NICE) d'Anglaterra.
Per millorar la sostenibilitat del sistema, en el document plantegen integrar les atencions social i sanitària per afavorir la continuïtat assistencial; promocionar la salut en el territori i la salut mental i vacunar, ja que, destaquen, és d’una de les actuacions “més cost-efectives i fins i tot permet estalviar diners”. També, desenvolupar programes de cribratge i “regular” els hàbits i els estils de vida relacionats amb el tabaquisme, el consum d’alcohol i sal, l’addicció a internet i el joc patològic.
A més, l’informe planteja “millorar en temps i forma l’accés a l’atenció primària” i garantir la continuïtat assistencial entre metge i pacient al llarg del temps (longitudinalitat); incrementar el nombre de metges de família, el d'infermeres i el d’administratius sanitaris; incorporar nous perfils professionals als CAP i reforçar l’atenció domiciliària, entre altres mesures.
