El qüestionament de PP i tribunals a l'amnistia deixa en l'aire la seva aplicació un any després de la seva aprovació

El president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va descartar fa uns dies que el TC hagués d'emetre la sentència després de la resolució de les qüestions prejudicials presentades per diversos tribunals al TJUE, com li demanaven el PP i alguns magistrats conservadors. Per això, a principis de juny la magistrada ponent de la sentència, la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, passarà l'esborrany de sentència als seus col·legues, i es preveu que votin el text definitiu al voltant de Sant Joan. S'espera que la majoria progressista del tribunal avalarà la constitucionalitat de la llei, per 6 vots a 4, però es desconeixen els termes exactes.

Josep Lluís Martí, professor de Filosofia del Dret de la UPF, i Joan Lluís Pérez Francesh, professor de Dret Constitucional de la UAB, opinen que si el TC avala la llei, el Suprem posarà tots els "bastons a les rodes" que pugui per endarrerir la seva aplicació individual i directa, presentant, per exemple, una prejudicial al TJUE.

Sobre el temps que pot trigar el TJUE a resoldre totes les prejudicials sobre l’amnistia, Henri de Waele, professor de Dret Europeu de la Universitat d’Anvers i de la Universitat de Nijmegen, avisa que a vegades el tribunal dilata el temps de reflexió davant de casos controvertits o políticament sensibles.

Sigui com sigui, el sentit de la sentència no es pot preveure, adverteix de Waele: “Pot ser que a (Pedro) Sánchez no li agradi, però potser ja no estarà en el poder i la llei d’amnistia serà menys rellevant. O més. No podem endevinar el futur”.

Un any de l’aprovació

El 30 de maig del 2024 el Congrés dels Diputats va aprovar la llei d’amnistia que busca la "normalització institucional, política i social" a Catalunya eximint de responsabilitat penal, administrativa i comptable els implicats en el 'procés'.

La llei d'amnistia, la primera d'aquest tipus aprovada en democràcia, perdona totes les conseqüències penals, comptables o administratives a tots els que haguessin participat en infraccions legals relacionades amb el procés independentista. Marcava algunes exclusions, com els delictes més greus contra els drets humans, el terrorisme o la malversació de fons públics europeus o que hagués servit per enriquir el patrimoni personal.

Gairebé un any després de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia, el balanç és de 328 persones amnistiades, 129 de les quals són policies i 199 són independentistes: 173 activistes o manifestants i 26 polítics, càrrecs públics i empresaris, segons Alerta Solidària. Pocs dies abans que entrés en vigor la llei, la Fiscalia General de l'Estat va calcular que l'amnistia podia beneficiar aproximadament 486 persones d’un total de 82 procediments penals oberts.

Òmnium Cultural xifra en 1.610 els independentistes que es podrien beneficiar de l'amnistia, dels quals 691 amb causes penals, 35 al Tribunal de Comptes i 884 amb sancions administratives (21 amnistiats, 19 denegacions i 2 respostes pendents). De les 726 persones amb causes penals o al TdC, 178 han estat amnistiades, 58 han estat absoltes o tenen el cas arxivat, a 35 se’ls ha denegat l’oblit judicial, 48 estan pendents de qüestions al TC o al TJUE, 75 no tenen constància de resposta judicial i 332 no hi ha constància que s’hagin tramitat. Així, calcula que el 60% dels sol·licitants d’amnistia ja no tenen causa oberta. A banda calcula que hi ha uns 170 policies beneficiats per la llei.

Els recursos al TC

El TC ha resolt o ha de resoldre desenes de recursos relacionats amb l'amnistia, inclosos els 16 del PP i les comunitats autònomes que governa, a més del del govern socialista de Castella-La Manxa. També hi han arribat els recursos d'empara de diversos polítics independentistes als quals el Suprem els ha denegat amnistiar la malversació de fons públics, com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Lluís Puig, i li arribaran probablement d'aquí a un temps els recursos de Carles Puigdemont i Toni Comín. L'òrgan constitucional també ha hagut de resoldre peticions de recusació contra la participació d'alguns dels seus magistrats.

A banda, el TC té qüestions d'inconstitucionalitat presentades pel Suprem i el TSJC, el PP i alguns magistrats del propi tribunal han demanat que esperi el posicionament del TJUE sobre diverses prejudicials d’altres instàncies judicials, i el Senat li ha reclamat que presenti una qüestió prejudicial davant del mateix tribunal europeu.

Després de consultar amb Montalban, Conde-Pumpido conclou que no és procedent un debat prematur sobre la presentació d'una qüestió prejudicial a Luxemburg, separat de la deliberació principal sobre el fons del recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel PP. En conseqüència, també es denega la suspensió d'aquest mateix debat de fons fins que no hi hagi resolució del TJUE. L'acord argumenta que la funció de control de constitucionalitat que ha de realitzar el TC és independent de les decisions adoptades per altres òrgans jurisdiccionals en l'àmbit de la seva competència específica.

El professor de Dret Europeu de la Universitat d’Anvers i de la Universitat de Nijmegen opina que el Tribunal Constitucional pot pronunciar-se sense esperar al TJUE, ja que “fins a cert punt” té dret a pronunciar-se sobre qüestions relatives a la legislació nacional. Tanmateix, l’expert creu que "per cortesia", els jutges espanyols haurien de ser "més pacients". Especialment, tenint en compte que Luxemburg també està estudiant si la norma respecta el principi d'igualtat dels ciutadans davant la llei.

“Si emeten una sentència diferent, llavors el Tribunal Constitucional serà humiliat en certa manera perquè haurà anat en contra del Tribunal de Justícia de la UE, quan es podria haver esperat”, assenyala de Waele.

Per regla general, no correspon al TC traslladar preguntes al TJUE, però ho pot fer si ho considera convenient. Segons la jurisprudència del TC, la futura decisió de Luxemburg "no condiciona" el pronunciament de l’allt tribunal sobre l'amnistia, però tampoc pot obviar-la.

Casos pendents al Suprem i altres

Els alts tribunals de l’Estat no han amnistiat completament a gairebé cap dels líders polítics independentistes investigats, processats o jutjats pel 'procés'. El Suprem ha perdonat la desobediència a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa. En canvi, no els ha amnistiat el delicte de malversació de fons públics, cosa que fa que es mantingui la inhabilitació i la possible responsabilitat comptable. La sala presidida per Manuel Marchena ha decidit preguntar al TC si la malversació, tot i no suposar un enriquiment directe, es pot amnistiar, perquè el dret europeu ho prohibeix, mentre que el ministeri públic ha presentat recurs contra la decisió de no amnistiar-los.

La mateixa sala també ha amnistiat la desobediència però ho ha evitat en el cas de la malversació dels polítics Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, als quals manté vigents les ordres espanyoles de detenció. En canvi, com que Marta Rovira només estava processada per desobediència, aquest delicte li queda amnistiat i l’ordre de detenció queda anul·lada. També al Suprem, els exmembres de la Mesa del Parlament Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado, estan pendents de ser amnistiats, com ha demanat la fiscalia. Costa ha demanat que no se li apliqui la llei perquè vol defensar-se als tribunals internacionals.

L’Audiència Nacional va plantejar al setembre una prejudicial al TJUE en el ‘cas Judes’ de terrorisme contra diversos membres dels CDR, a qui la fiscalia havia donat suport en la petició d'amnistia.

Finalment, al Tribunal de Comptes (TdC) segueixen sense ser amnistiats una trentena d’ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont, com ells mateixos o Junqueras, per la suposada malversació en les despeses a l’estranger i en l’organització de l’1-O. El cas està pendent de sentència i la consellera enjudiciadora ha presentat una prejudicial al TJUE.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va presentar també una qüestió d'inconstitucionalitat al TC en el cas de Natàlia Garriga, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Quim Torra, Bernat Solé i Pau Juvillà, i una prejudicial al TJUE pels tres primers.

La fiscalia també ha demanat aplicar l'amnistia a una quarantena d'excàrrecs de la Generalitat i empresaris processats pels preparatius de l'1-O i la internacionalització del 'procés'. Són les causes dels jutjat 13 i 18. Entre els investigats hi ha l'exconseller Raül Romeva i alts càrrecs del moment com Antoni Molons, Jaume Clotet, Joaquim Nin, la exinterventora Rosa Vidal o Ignasi Genovès, així com els exdirectors de TV3 i Catalunya Ràdio Vicent Sanchis i Saül Gordillo. La fiscalia, però, demana continuar el procediment per un delicte de prevaricació administrativa en el cas d'Albert Royo i Roser Clavell, exsecretaris generals del Diplocat, per dos contractes concrets que considera que no tenen a veure amb el procés independentista.

Pendents dels tribunals de la UE

Per tot plegat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea té sobre la taula els dubtes d'almenys tres tribunals espanyols sobre l'aplicació de la llei d'amnistia en casos de terrorisme, malversació i desobediència vinculats al referèndum de l'1-O i el 'procés'.

Són més d’una vintena de preguntes prejudicials sobre la mesura de gràcia als independentistes que han plantejat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional. Al febrer d’aquest any un jutjat de Vilanova també va anunciar que traslladaria més dubtes.

El TJUE pot optar per fusionar les quatre peticions prejudicials, si ho considera oportú, però en tot cas, la resolució trigarà mesos. De fet, encara no s’ha convocat vista a Luxemburg per cap dels casos.

Fonts vinculades amb el cas del Tribunal de Comptes esperen que la vista se celebri abans de l’estiu. Després, l’Advocat General del TJUE s’haurà de posicionar i, més tard, l’alt tribunal adoptarà una decisió.

A grans trets, els tribunals pregunten al TJUE si perdonar delictes de malversació vinculats a l’1-O pot posar en risc els interessos financers de la UE i si amnistiar delictes de terrorisme vulnera les lleis antiterroristes de la UE. A més, tant l'AN com el Tribunal de Comptes impugnen la validesa del conjunt de la llei en qüestionar que respecti el principi d'igualtat dels ciutadans davant la llei segons la legislació europea. Aquesta és una qüestió que també analitza el TC.

Malversació

La llei d'amnistia eximeix de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el 'procés'. Tot i això, exclou els delictes que afectin "els interessos financers de la UE". El juliol passat, el TSJC va enviar una prejudicial al TJUE pel cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, acusats de desobediència, prevaricació i malversació en relació amb l'1-O.

El TSJC admet que els suposats diners malversats són "fons propis del pressupost" de Catalunya i la Generalitat "sense aparent relació amb els interessos financers de la UE". Tanmateix, el TSJC vol que siguin els tribunals de la UE els qui examinin si hi pot haver algun vincle amb els interessos financers del club europeu perquè veu "amplitud" en aquest concepte i, per tant, un risc que no s'adoptin les mesures que requereix la normativa europea per garantir que no queda impune cap malversació intencionada de fons públics.

Per això, pregunta al TJUE si "desviar fons públics propis del pressupost d'una comunitat autònoma d'un estat membre en l'intent, declarat il·lícit, d'aconseguir" la secessió posa en risc "la integritat territorial de la UE i conseqüentment també els seus pressupostos anuals".

Josep Lluís Martí, professor de Filosofia del Dret de la UPF, i Joan Lluís Pérez Francesh, professor de Dret Constitucional de la UAB, coincideixen a opinar que el Suprem ha fet una interpretació "malintencionada", "no vàlida jurídicament" o "inventada" de la malversació, en considerar que encara que els líders polítics no guanyessin diners, se'n van deixar de gastar dels seus propis estalvis per tirar endavant el procés independentista. "No hi ha hagut en cap moment la voluntat d'aplicar la llei, sinó d'obstaculitzar-la per raons polítiques", diu Pérez Francesch.

Per a Martí, el probable aval del TC a la llei d'aquí a unes setmanes no suposa una aplicació immediata de l'amnistia als polítics. De fet, la previsible majoria progressista de 6 a 4 a favor de la llei no ha de repetir-se forçosament a l'hora de resoldre cas a cas els diversos recursos d'empara. Si la majoria es repeteix, la resolució pot ser més ràpida. Si no hi ha la mateixa majoria, els recursos d'empara es dilataran en el temps perquè, recorda Martí, el TC no té calendari establert per resoldre'ls.

Martí també obre la porta al fet que el TC avali la llei amb condicions, és a dir que vegi constitucionals alguns articles, però només si s'interpreten d'una determinada manera, normalment més restrictiva del que pretenia el legislador, com va passar amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.

Tant per a Pérez Francesch com per a Martí, si el TC avala la llei, el Suprem posarà tots els "bastons a les rodes" que pugui per endarrerir la seva aplicació individual i directa, presentant, per exemple, una prejudicial al TJUE com ja ha advertit. Martí veu "inacceptable democràticament el to d'arrogància institucional i menyspreu al poder legislatiu" que fa servir el Suprem per denegar l'amnistia, i creu que jugarà "totes les cartes, tot i saber que és una batalla perduda, per guanyar temps per si canvien les majories al TC".

Els dos professors creuen que el TC, en la sentència que avali la llei, podria, tot i que no és la seva funció, donar pistes sobre una possible interpretació de la malversació que ja prefiguri com es resoldran els recursos d'empara.

Terrorisme

L'altra gran pregunta que han fet els magistrats espanyols a Luxemburg és sobre la compatibilitat de la llei d'amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. La llei d'amnistia exclou els actes de terrorisme definits com a tal per aquesta directiva europea i que, alhora, "hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, en particular" en casos de mort o tortures.

En el marc del cas contra els CDR de l'operació 'Judes', l'Audiència Nacional ha preguntat al TJUE si la legislació europea permet distingir entre actes terroristes que hagin causat o no "greus violacions de drets humans". Així, es pregunta si, d'acord amb aquesta directiva hi pot haver actes de terrorisme que no vulnerin els drets humans. Per això, suggereix que la llei pot estar vulnerant el principi de seguretat jurídica, ja que no "precisa" quins actes constitueixen aquestes violacions ni quin és el grau de gravetat que s'ha de superar per fer "inoperativa l'amnistia".