El president del TSJC alerta que la llei s’ha d’aplicar a tothom “sense privilegis ni espais d’impunitat”
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha alertat aquest divendres que “la llei, o és general, o no és llei” i ha de ser igual per a tothom. Mentre estan vigents, ha dit, s’han d’aplicar “sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat”, “ningú pot col·locar-se per sobre de la llei o pretendre eludir les conseqüències de la seva vulneració”. “Avui és necessari, més que mai, insistir en això”, ha afegit. Ho ha dit durant l’acte d’obertura de l’any judicial, davant d’autoritats judicials, de la fiscalia, policials i polítiques com la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i en referència implícita a una amnistia als processats per l’1-O.
Foto de Pol Solà / ACN.
En el seu discurs, Barrientos ha elogiat la feina feta pels jutges catalans defensant els drets i llibertats de tota la ciutadania i sobretot davant de “l’arbitrarietat de les administracions i poders públics”. El president del TSJC ha tornat a defensar la separació de poders i a l’aplicació de la llei per a tothom, inclòs el mateix Estat. “Les lleis són aprovades, poden ser reformades i també derogades pel poder legislatiu, però durant la seva vigència, les lleis obliguen igual a tothom que es trobi en territori espanyol, inclosos els jutges”. Segons Barrientos, els jutges han d’assegurar l’aplicació efectiva de la llei a tots els ciutadans en pla d’igualtat.
El president del TSJC també ha tornat a fer referència a la manca endèmica de personal a l’administració de justícia de Catalunya, i ha demanat al govern espanyol i al català que posin els mitjans materials i personals per revertir la situació i no generar més retards. Així, ha recordat que a principis d’aquest any hi havia unes 135 places de jutges vacants, un 16% del total, i un 31% del total en el cas dels lletrats de l’administració de justícia. Per això, ha tornat a reclamar incentius econòmics perquè hi hagi més aspirants que vulguin treballar a Catalunya. També ha demanat al PSOE i al PP que es posin d’acord per renovar el CGPJ i desbloquejar les desenes de nomenaments que en depenen, així com l’aprovació aviat de tres noves lleis d’eficiència organitzativa, processal i digital als jutjats.
Barrientos ha donat algunes xifres de l’activitat judicial del 2022 i del primer trimestre d’aquest 2023. Durant l’any passat van ingressar 1,12 milions d’assumptes als jutjats, 110.000 més que abans de la pandèmia i xifra rècord, però també es van resoldre més assumptes, 1,08 milions de casos. Tot i així, els assumptes en tràmit van superar els 580.000, un 7% més que el 2021, xifra també rècord. En aquest sentit, ha lamentat que els judicis ràpids, previstos per fer-se en 15 dies, es fan al voltant de 12 mesos després, i els judicis lleus immediats també tenen molts retards. El pitjor és que a l’inici del 2023 els casos penals han augmentat un 11% als jutjats d’instrucció i als de violència sobre la dona.
Els jutjats de primera instància estan treballant al 190% de la seva capacitat ideal, però a principis del 2023 s’ha notat un descens del 20%. Tot i així, Barrientos ha alertat de l’augment de baixes per depressió o estrès entre els funcionaris, jutges i lletrats de l’administració.
Barrientos també ha lamentat que alguns tipus de delictes han augmentat molt considerablement els últims anys, com els sexuals contra menors d’edat, els d’odi i els de tràfic de persones.
Per la seva banda, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, també ha donat algunes xifres de l’activitat judicial durant el 2022. Així, el ministeri públic va tramitar 380.000 assumptes penals durant l’any passat, 81.000 dels quals lleus, cosa que suposa un 10% d’increment respecte el 2021. Tot i així, el 66% dels judicis en jutjats penals van acabar amb una pena de conformitat entre fiscalia i defensa.
Pel que fa al tipus de delictes, han crescut els furts, les estafes, els delictes de trànsit, d’odi, de tràfic de persones i de tràfic de drogues. Els robatoris amb violència van créixer un 18%, els delictes contra el patrimoni han crescut un 14%, i els de lesions, un 8%. Hi va haver 47 homicidis i 17 assassinats, set dels quals de violència sobre la dona. Malgrat això, es van reduir els delictes de maltractament en l’àmbit de parella.
Els delictes sexuals es van mantenir estables, però les agressions sexuals van créixer d’unes 1.600 a unes 1.900. Els delictes comesos per menors van augmentar un 2,6%, sobretot els delictes sexuals i violents.
Bañeres també ha lamentat que Catalunya està “en les últimes posicions pel que fa al desplegament d’una aplicació informàtica eficaç per a la tramitació del procediment penal” de forma totalment digital. També ha lamentat que hi hagi una demora mitjana de 500 dies entre la presentació dels escrits d’acusació de la fiscalia i la celebració dels judicis.
Durant l’acte també s’han concedit condecoracions als jutges i magistrats que han complert 25 o 35 anys de carrera o s’han jubilat.
