El Parlament reclama que al govern de l'Estat investigui "amb la màxima celeritat i transparència" l'espionatge a membres de l'independentisme i que "assumeixi les responsabilitats a totes els nivells necessaris". També es compromet a protegir i preservar els drets dels afectats i "personar-se en les causes que s'obrin arran de les denúncies de les víctimes". ERC, JxCat, CUP-NCG i En Comú Podem han tirat endavant aquesta declaració de la Junta de Portaveus, i el PSC-Units n'ha quedat fora. Fonts del grup parlamentari han apuntat a l'ACN que tenien disposició per a l'acord, però que els han tombat les esmenes que havien proposat, que els de Salvador Illa consideraven assumibles.
Els socialistes volien canviar, per exemple, que es parlés que l'espionatge anava "contra la dissidència política" o que es tracta d'una "persecució per defensar un projecte polític". La declaració apunta que la situació "ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l’evident vulneració de drets, especialment per garantir l’expressió democràtica i evitar l’abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política". El PSC volia que en lloc de dissidència política hi digués "forma de pensament polític".
També volien eliminar la part del text en què es diu que "és evident que en aquest cas, l’ús d’aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l’independentisme, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic".
A la declaració de la Junta de Portaveus, el Parlament condemna l'espionatge polític, "que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l’àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions". També manifesta "el seu suport i tota la seva solidaritat a les almenys 65 persones que fins a dia d’avui se sap que han patit aquest espionatge polític a través del 'Catalangate'".
.jpg?tr=w-1200,q-85,f-auto)
Foto de Marta Sierra / ACN.
