Nou objectes han entrat al fons del Museu de Lleida al 2025, mitjançant dipòsits, compres i donacions. Pel que fa als dipòsits destaquen els dos que ha realitzat la Generalitat: un relleu gòtic en pedra procedent de Castelló de Farfanya i dos escultures romàniques tallades en fusta. El museu ha comprat per la seva banda una pintura d’Emanuel Fohn, un dibuix del carrer Major de Lleida i dos gravats de l’artista Maria Josepa Colom i Sambola. També ha rebut dues donacions de particulars; la d’un tors femení esculpit en pedra i la figura de la Mare de Déu del Carme de devoció privada, datada del segle passat. Les incorporacions s’emmarquen en la política d’adquisicions del museu amb l’objectiu d’incrementar i millorar les col·leccions.
Foto: cedida pel Museu de Lleida a l'ACN
La Generalitat va adquirir per al Museu de Lleida un relleu amb l’escena de l’enterrament de Sant Andreu, el qual havia format part d’un retaule de pedra obra de Bartomeu de Robio, l’escultor més destacat de l’anomenada Escola de Lleida del segle XIV. Del mateix retaule, procedent de Castelló de Farfanya i desllorigat entre els anys quaranta i seixanta del segle passat, existeixen diversos fragments i relleus al mateix Museu de Lleida, a banda de la imatge titular de Sant Andreu al Museu Frederic Marès, una altra escena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), entre d’altres que han aparegut en mans privades.
Segons el Museu de Lleida, la compra de la Generalitat vol ser una mostra com les institucions catalanes vetllen per continuar en la política de recuperació del patrimoni del país que ha acabat dispersat. El relleu forma part de la Col·lecció Nacional, formada pels béns culturals mobles i documentals, amb la finalitat d’enriquir i completar les col·leccions públiques de Catalunya.
L’altre dipòsit de la Generalitat que ha ingressat al museu és el de dos escultures romàniques del segle XII, procedents del Pirineu de Lleida, concretament de la Vall de Boí. Són dos imatges tallades en fusta i policromades: una Mare de Déu, que es tractaria d’una imatge que originalment formava part d’un calvari, i un Crist en Majestat, que hauria presidit un frontal d’altar.
Pel que fa a les adquisicions del Museu, al maig es va comprar una ‘Vista de Canyeret’, pintada pel pintor alemany Emanuel Fohn el 1923. Segons el Museu, la pintura resulta interessant com a document històric perquè s’hi plasma l’antic barri del Canyeret de Lleida, desaparegut gairebé del tot entre els anys seixanta i setanta del segle passat. Gràcies a una etiqueta i una marca de tampó que es troben a la part superior del marc en el revers de la pintura, es coneix la datació de la pintura i que va estar a la col·lecció Joan Duran Perís de Barcelona.
En una subhasta celebrada al novembre a Barcelona, el museu va adquirir un dibuix protagonitzat per un grup de dones en un dia de mercat celebrat al carrer Major de Lleida. Es tracta d’un original del llibre ‘Glories of Spain’, de Charles W. Wood. L’obra és important per al Museu de Lleida donat que mostra una imatge històrica de la ciutat a finals del segle XIX a la via comercial més important, el carrer Major. També perquè es tracta d’un dibuix de Lleida que es va publicar en un context internacional, concretament a Londres el 1901.
Pel que fa als dos gravats, obra de l’artista Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, 1924 – Barcelona, 2017), ingressen al museu amb l’objectiu de cobrir buits quant a dones artistes originàries de les terres de Lleida representades als fons del museu. Un dels gravats és un exlibris amb la imatge del ‘Rapte d’Europa’ per a l’arquitecte Rafael Masó, i l’altre és un aiguafort amb la representació de la Mare de Déu amb el colom i una estrella.
Finalment, en relació a les donacions de particulars, hi ha la d’un tors femení esculpit en pedra, que es pot relacionar amb l’anomenada Escola de Lleida del segle XIV, i que sembla ser que procedia de la ciutat de Lleida. L’altra donació és una figura de la Mare de Déu del Carme de devoció privada, datada del segle passat i que era propietat de la família dels donants.
