El MNAC estrena aquest dijous una gran exposició dedicada a Antoni Gaudí, preparada durant quatre anys i que vol fugir de "tòpics" sobre l'obra i figura d'un arquitecte "complex" i connectat al seu temps. A través de 650 obres, algunes dels seus fons i també préstecs de fins a 74 institucions, el Museu Nacional fa una revisió crítica de Gaudí tot repassant la seva trajectòria, des dels anys de formació i fins a la seva mort. La mostra té especial cura de situar el context temporal i social on Gaudí va desenvolupar la seva obra, i a més el posa en relació amb altres arquitectes i artistes de l'època per ajudar a entendre millor la seva dimensió. L'exposició és una coproducció amb el Museu d'Orsay de París, on viatjarà a la primavera.
Antoni Gaudí (1852-1926) ja disposa d'una presència molt destacada dins la col·lecció del MNAC, però no se li havia dedicat una exposició monogràfica d'aquesta magnitud. Bona part de les obres que habitualment s'exposen a les sales de modernisme del museu han baixat a la sala gran d'exposicions temporals per alimentar aquesta gran mostra, que compta amb fins a 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies.
Entre els elements més destacats per inèdits o rarament vistos hi ha dos mobles de la família Güell (un tocador i una chaise long) dissenyats per Gaudí per al Palau Güell; la reconstrucció del vestíbul del pis principal de la Casa Milà (la Pedrera), amb mobiliari que estava dispers i el museu ha recompost; un dels tapissos que Josep Maria Jujol va fer per encàrrec de Gaudí pels Jocs Florals de 1907, ara restaurats; o un intent de transmetre com era el taller de l'artista, amb tots els seus guixos de cossos, plantes i animals, maquetes i objectes geomètrics.
Foto de Pau Cortina / ACN.
