El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha presentat aquest divendres dos projectes que difuminen els límits entre exposició i programa públic. 'Cançó per a molts moviments. Escenaris de creació col·lectiva' s'obrirà al públic aquest dissabte i es podrà veure fins e l'1 d'abril. Es tracta d'un experiment efímer a la planta baixa del museu que vol ser punt de trobada, de converses compartides i esdevenir una àgora pública al llarg de sis setmanes. Amb diversitat de materials es plantegen qüestions que interpel·len a la ciutadania i s'exploren aliances i xarxes de solidaritat a través del temps i en diferents geografies. D'altra banda, '[contra]programa' és un procés de recerca col·lectiva al voltant de les dinàmiques dels museus.
Foto de Guillem Roset / ACN.
La comissària de 'Cançó per a molts moviments', María Berríos, ha explicat que en un moment que al món succeeixen moltes coses "inadmissibles" amb un nivell de deshumanització i crueltat "rellevant", és important poder dir les coses. "L'art té un rol, té alguna cosa a fer. L'art i la poesia també fan soroll", ha explicat Berríos.
Aquest experiment efímer ofereix una obertura provisional d'investigacions en curs i de les seves genealogies passades i futures dins i fora del museu, per tal d'exposar aquestes dinàmiques d'aprenentatge col·lectiu i les preguntes que s'obren en aquest procés. Per Berríos, la voluntat és convidar la ciutadania a concebre l'espai expositiu com un espai per habitar amb un desplegament d'experiències situades, arxius encarnats i cossos de recerca que emergeixen del treball transversal del museu i el seu més enllà.
El recorregut permet descobrir un assaig de diferents maneres d'exposar i sostenir les diferents experiències artístiques. De fet, els materials reunits remeten a processos de creació col·lectiva del present a l'hora que invoquen les històries que constitueixen la memòria viva del que vindrà.
Entre les peces que conformen l'experiència hi ha obres audiovisuals, publicacions, obra gràfica i materials d'arxiu pertanyents a més de cinquanta artistes i col·lectius. Els materials formen constel·lacions al voltant de casos d'estudi específics de cinema militant, vídeo comunitari i impremtes cooperatives alhora que s'exploren aliances i xarxes de solidaritat a través del temps i en diferents geografies.
En són exemples el Festival Panafricà d'Alger (1969), el Museu Internacional de la Resistència (1973-1989), l'Exposició Internacional Palestina (Beirut, 1978), fins a l'emergència de noves formes d'activisme i agitació cultural al voltant de la crisi del VIH/sida que posa en evidència que tota malaltia és política.
A banda de Berríos, també ha comissariat la iniciativa la responsable de programes del MACBA, Sabel Gavaldon. L'experiment efímer segueix la voluntat del MACBA de reconèixer la implicació de l'art en la transformació social, posant el focus a les persones i les seves maneres de fer col·lectives, alterant les maneres habituals d'operar del museu.
D'altra banda, el MACBA ha presentat '[contra]programa' amb el pròleg que estarà disponible fins l'1 d'abril. Aquesta iniciativa anirà evolucionant amb noves obres fins a principis de 2025 amb diverses "intensitats, velocitats i formats".
A partir de l'arxiu de projectes i preguntes històricament generats des del MACBA i el seu context immediat, s'obrirà un diàleg coral amb una sèrie d'agents que inclouran, entre d'altres, Elena Blesa, Antoni Gagliano, Dora Garcia, Albert Gironès, Nicolas Malevé, Montserrat Moliner, Júlia Montilla, Verònica Lahitte, Eva Paià, Marina Ribot i Jara Rocha.
El pròleg compta amb dues intervencions: 'El Regne' (2003) de Dora García, una obra pertanyent a la Col·lecció MACBA, i el projecte d'Antonio Gagliano i Verónica Lahitte 'Reconstrucció: Barcelona Art Report' [2001], un encàrrec realitzat específicament per a aquesta ocasió.
20 anys després de la seva presentació, la performance 'El Regne' continua assenyalant forats de la lògica institucional a través d'estratègies com el joc, l'escriptura en temps real, el paranormal i la difuminació entre realitat-ficció i entre espai-temps.
L'obra compta amb una webcam connectada en una web per a qualsevol que hi vulgui jugar que assenyala les lògiques d'uns règims de vigilància.
La 2a edició de Panorama, un projecte triennal llançat pel MACBA el 2021, es planteja com un replantejament del format triennal (o biennal) i la seva capacitat d'oferir una panoràmica del present.
