El jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha desestimat la demanda contra Glovo per competència deslleial interposada per Just Eat, que reclamava 295 milions d'euros a la plataforma liderada per Òscar Pierre. Segons sosté el jutge, Glovo va actuar sempre dins de la legalitat i considera que els contractes amb els seus repartidors garantien l'autonomia dels repartidors respectant la Llei Rider. Just Eat al·legava que la seva competidora havia obtingut un avantatge competitiu per l'ús de "falsos autònoms" a diferència de la plataforma britànica, que havia contractat els seus repartidors. A més, argumentava que li suposava un increment dels costos i li restava flexibilitat. La sentència no és ferma i es pot recórrer a l'Audiència.
Foto d'Albert Cadanet / ACN.
La sentència -que arriba pràcticament un mes després de la celebració del judici en la setmana entre el 17 i el 20 de juny- assenyala que el servei de repartiment de menjar a domicili a través de les plataformes digitals és un negoci "innovador i avançat" i que el marc laboral és "controvertit i obsolet", segons explica una nota de premsa del TSJC.
En la sentència, el magistrat, Álvaro Lobato, també constata que les dues empreses presenten models de negoci diferents i que també han evolucionat de manera diferent al llarg dels anys i han anat incorporant "activitats d'intermediació, repartiment i multiplataforma en temps, ciutats i modes diferents". Així, apunta que si un 80% del negoci de Just Eat és 'marketplace' i el 20% és repartiment a domicili, Glovo ofereix el model contrari i que la contractació dels 'riders' en el model laboral no és l'única diferència.
Segons el jutge, els usuaris també certifiquen aquesta diferència de models, ja que a través de les enquestes destaquen que es decanten per JES o Uber Eats pel preu, les promocions, els descomptes o una mala experiència amb Glovo, mentre que els clients d'aquesta darrera en destaquen els serveis i l'experiència sense donar tanta importància al preu.
Així mateix, també apunta que el model implantat per Glovo des de principis d'aquest any no ha alterat les quotes de mercat, de manera que l'empresa catalana mantenia un 53% davant el 14,5% de Just Eat i el 28,5% d'Uber Eats.
D'altra banda, la sentència carrega contra Inspecció de Treball i critica la seva "incansable persecució" i "continu assetjament" cap a Glovo mitjançant l'aixecament d'actes i la imposició "de sancions sistemàticament revocades". "Com es va comentar en el judici oral Glovo no és l'única plataforma que presta els seus serveis en règim de treballadors autònoms, però sí l'única que ja sigut sotmesa a un escrutini tan vehement", continua el magistrat.
Segons el jutge, el canvi de model de Glovo cap a un model laboral "no ha obeït a un canvi de criteri sinó al permanent assetjament de l'administració", com va apuntar el director de la companyia a l'Estat. "Segons la meva opinió, no resulta molt encoratjador que l'emprenedoria empresarial hagi de pagar un preu tan alt al nostre país", lamenta.
La sentència carrega també contra les inspectores que van testificar en el judici, a qui recorda que les seves actes van ser revocades, i destaca que no tenien dubtes que els repartidors de Glovo eren falsos autònoms i que afirmaven que si bé podien rebutjar una comanda els podia portar conseqüències. Considera que durant l'interrogatori, van mostrar la seva "bel·ligerància" contra l'empresa i els seus representants i s'exclama pel fet que una d'elles s'hi referís com "l'enemic".
També assenyala que tot i "l'habilitat dialèctica" del representant legal de Just Eat per "projectar una imatge d'objectivitat" en les declaracions "semblava ressona, amb eixordadora unanimitat, l'eco nostàlgic de l'Espanya sindicalitzada, 'el món d'ahir' administrat i burocràtic".
Álvaro Lobato, d'altra banda, es pregunta per què no es deixa triar als treballadors com volen prestar el seu servei a la plataforma. "S'hauria de garantir que la decisió s'adopti sense cap condicionament, però no s'ha d'oblidar que molts treballadors prefereixen el règim de treball autònom perquè els permet prestar el servei a la seva conveniència en una plataforma o l'altra, en un lloc o altre o durant el temps que desitgin", afirma. "No hi ha ningú més indicat que els propis afectats per decidir què és el que més els convé... excepte algun il·luminat i omniscient buròcrata que sembla gaudir d'un privilegiat accés a la Veritat (sic)", conclou.
Així mateix, el magistrat assegura que no es pot determinar que la política de Glovo es tradueixi en un estalvi de despeses que poden anar destinades a signar acords en exclusiva amb restaurants o en augmentar les promocions. De fet, considera acreditat que la publicitat de la plataforma es va reduir entre 2021 i 2024.
