El Govern presentarà una esmena al Projecte de Reial Decret de regularització extraordinària de migrants perquè el coneixement del català es tingui en compte en la primera renovació de la residència. La proposta estableix que les persones regularitzades disposaran d'un any, fins a la primera renovació del permís de residència, perquè s'iniciïn en l'aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes. En declaracions a l'ACN, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha concretat que el nivell de llengua que es pretén exigir a les persones que es vulguin acollir al procés de regularització extraordinari és l'inicial.
Foto de Guillem Roset / ACN.
Vila ha concretat que el que es demana és que quan d'aquí a un any les persones que s'han acollit ara al procés de regularització vulguin renovar el permís, es tingui "present l'inici del procés d'aprenentatge de la llengua". A parer del conseller, això s'hauria de fer a través d'una acreditació del coneixement, bé sigui havent seguit els cursos que organitza la Generalitat o bé sigui havent après la llengua "per lliure".
"Volem posar èmfasi en el fet que l'aprenentatge de la llengua és una eina real d'integració", ha subratllat Vila, que ha afegit que el Govern "vol posar tots els recursos perquè tothom que vulgui tingui accés" a l'aprenentatge del català.
En aquest sentit, ha recordat que l'executiu posa a disposició de la població "més de 130.000 places cada any", una xifra que continuarà "creixent". L'objectiu de l'esmena, afirma Vila, és "incentivar, posar en marxa el motor de dir, sí, m'interessa aprendre el català, és una eina que em surt a compte".
"I des del moment que estem parlant de persones que hauran regularitzat la situació legal i tindran més possibilitats de tenir una situació laboral estable que els permetrà fer cursos, formar-se, aquesta és una via clara per facilitar un procés d'integració social", ha reflexionat el conseller de Política Lingüística.
Balanç del Pacte Nacional per la Llengua: satisfacció
La decisió s'ha pres en el marc de la primera reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua que l'executiu català ha mantingut amb els partits amb representació al Parlament i amb les principals entitats signants de l'acord. El primer balanç semestral del Pacte Nacional per la Llengua constata que 71 mesures ja han estat completades i 124 més estan en execució. Vila ha afirmat que aquestes xifres permeten considerar que el pacte evoluciona "a bon ritme".
La iniciativa del Govern preveu que cada comunitat autònoma podrà determinar com articula i acredita els coneixements lingüístics en el seu àmbit competencial. L’objectiu és reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió social i consolidar el català com a llengua d’inclusió i de participació plena. En el cas de Catalunya, el Departament de Política Lingüística s’integrarà als mecanismes de seguiment de la regularització per garantir una oferta adequada de cursos i materials d’aprenentatge de llengua.
Encapçalada pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i la directora general d'Accés al Coneixement i Impuls de l'Ús del Català, Vanessa Bretxa, la trobada ha servit també per fer balanç del desplegament de les mesures previstes.
El Govern ha detallat l’estat de compliment de les mesures de cadascun dels nou horitzons de treball. De moment, el Pacte ha assolit el suport de 226 municipis, que representen el 62,41% de la població de Catalunya, corresponents a més de cinc milions d’habitants. Entre els municipis que donen suport al Pacte hi ha la capital del país, Barcelona, ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Tarragona, Mataró, Reus, Cornellà de Llobregat, Vic, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Manresa o Sant Andreu de la Barca, i municipis més petits com La Pobla de Lillet, Xerta, Santa Margarida i els Monjos o La Selva del Camp.
Una inversió de més de tres milions
En el marc del primer, s’ha completat el desplegament previst durant el primer any del Departament de Política Lingüística, amb una inversió de 3.026.249,79 euros i l’assoliment d’una relació de llocs de treball de 109 persones; s’han aprovat dos programes temporals de personal -un vinculat al Pacte Nacional per la Llengua amb 21 efectius i un de tecnologies amb 14- i s’ha nomenat el director dels serveis territorials de l’Alt Pirineu, Aran i Lleida.
Quant al segon, s’ha fixat formalment l’objectiu de créixer en 100.000 parlants nous anuals fins a arribar als 600.000 el 2030 i s’ha establert l’EULP 2023 com a base de càlcul i seguiment, complementada amb enquestes periòdiques.
Pel que fa al tercer, s’ha intensificat l’activitat de la Comissió de Clàusules Lingüístiques de la Junta Consultiva de Contractació Pública; s’han actualitzat i difós els models de clàusules lingüístiques, especialment en la contractació de productes i serveis amb tecnologia digital, i s’ha vetllat pel seu compliment. S’ha incorporat el requisit d’acreditar coneixements de català en les convocatòries d’entitats prestadores de serveis en l’àmbit de les violències masclistes i s’ha introduït la valoració com a requisit o mèrit l’oferta d’interfícies de navegació en català en les licitacions per adquirir nous vehicles per als cossos operatius. En l’àmbit local, s’han promogut plans locals d’impuls del català conjuntament amb el CPNL, s’ha creat una línia de suport a cursos per a municipis i entitats, s’ha dissenyat un model de pla local, s’han creat taules locals i territorials amb administracions i agents socials i s’ha impulsat la introducció i el compliment de clàusules lingüístiques en la contractació pública dels ens locals i del sector públic que en depèn.
En l’àmbit de la justícia, s’han ofert beques i ajuts per a la preparació d’oposicions vinculades a l’Administració de justícia i s’ha ampliat el conveni d’assistència jurídica gratuïta per incrementar el complement econòmic per actuacions fetes en català. En el mercat i els serveis, s’ha dut a terme una campanya d’assessorament i formació essencial en català in situ per a professionals del sector comercial i de la restauració en diverses ciutats.
En salut, s’ha executat el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic 2024-2026, s’ha impulsat el programa d’aprenentatge “Prescriu-te el català” per a professionals sanitaris i s’ha determinat l’àrea de salut com a prioritària en la línia de subvencions per a la inclusió del català en productes tecnològics. En l’àmbit de l’assistència i l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat i dependència, s’han creat eines i recursos lingüístics específics per als professionals, així com equipaments, infografies i cartells per difondre als centres i canals digitals, i s’han subvencionat eines d’accessibilitat comunicativa i mitjans de suport a la comunicació oral en català per a persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues.
En el marc de l’Horitzó 4, s’ha vetllat perquè el català sigui la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut; s’ha incrementat en cinc hores la formació d’acollida dels nous docents per garantir coneixements en didàctica de la immersió i d’assertivitat i s’ha ofert una formació de 30 hores en immersió i gestió del multilingüisme en l’entorn educatiu.
En relació amb l’Horitzó 5, s’ha rellançat el CPNL amb la contractació de més de 100 tècnics, la qual cosa ha permès atendre més alumnes amb més franges horàries i més localitats, i s’han multiplicat els cursos coordinats amb entitats i municipis. També s’ha creat un curs A1 de català i el certificat A1 de llengua catalana del Departament de Política Lingüística, s’ha elaborat un mapa d’actors de l’ensenyament del català per garantir una oferta accessible a diferents col·lectius i sectors, s’ha implementat un programa de reforç del sistema d’acreditació dels coneixements de català, s’ha reforçat la formació del professorat en didàctica de la llengua per a persones adultes i s’ha presentat l’esmena al projecte de Reial decret sobre la regularització extraordinària.
Pel que fa a l’Horitzó 6, s’està treballant amb sindicats i patronals en el marc del Consell del Diàleg Social per impulsar l’aprenentatge del català al món laboral i s’ha ofert una línia de subvencions per impulsar la llengua catalana a les empreses. En el setè, s’han reforçat les entitats sense ànim de lucre que impulsen projectes en català, s’han concedit subvencions per a la traducció al català d’obres no literàries, s’ha donat suport a l’audiovisual en català -en desenvolupament, producció, exhibició i promoció-, s’ha donat suport al català en revistes i audiollibres, s’han doblat videojocs al català i s’ha impulsat la creació de continguts digitals a Internet, especialment adreçats als joves.
Finalment, en el marc de l’Horitzó 8, s’ha incrementat el suport al foment de la llengua al conjunt del domini lingüístic, s’ha impulsat la continuació dels treballs del Nou Diccionari Normatiu de la Llengua Catalana. A l’exterior, s’ha reorientat i impulsat l’ensenyament de la llengua catalana i occitana a l’exterior en l’àmbit infantil a través del projecte Escola catalana de les comunitats catalanes a l’exterior, s’ha revisat i ampliat l’oferta d’ensenyament del català a adults no universitaris residents a l’exterior,
Finalment, en el marc de l’Horitzó 9, s’ha incrementat el suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre per al foment de la llengua catalana a Catalunya i s’han incorporat preguntes sobre la utilització de la llengua en l’esport a les enquestes del Departament d’Esports per poder conèixer la situació a cada sector.
