La Generalitat arriba a l'equador del període d'execució dels fons Next Generation amb 2.666,7 milions d'euros mobilitzats, el 84,3% dels recursos que l'Estat ha transferit a les arques catalanes fins a l'octubre. La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha comparegut davant la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, per defensar que la gestió catalana ha sigut ""substancialment millor" que la de la resta de territoris. En canvi, ha carregat contra "l'opacitat" i el "centralisme" de l'Estat a l'hora de repartir els recursos i ha demanat que s'esmeni amb l'addenda dels fons. Segons el Departament, la "ineficència" en el disseny ha provocat que hi hagi convocatòries desertes per valor de 4.200 milions.
Foto de Mariona Puig / ACN.
"El grau de transparència ha de ser infinitament més alt", ha exigit Mas, que ha denunciat que hi ha hagut "errors greus que poden tenir conseqüències devastadores" per l'economia catalana. En concret, ha assenyalat el resultat de la primera resolució dels ajuts per a la fabricació de vehicle elèctric que adjudicava "0 euros a la inversió més important en 20 anys", la de la coreana Iljin i "molt pocs euros" a l'electrificació de la planta de Martorell de Seat.
46.000 beneficiaris
Segons ha detallat la consellera, l'impacte dels fons Next Generation a Catalunya ascendeix a 6.335,8 milions d'euros. Aquesta xifra té en compte l'assignació a la Generalitat, les convocatòries i licitacions que l'Estat ha resolt al territori català i les concessions directes a entitats catalanes. D'aquest total, 4.294,2 milions ja s'han adjudicat a 45.943 beneficiaris catalans.
La mitjana mensual d'import mobilitzat per l'administració catalana ha estat de 143 milions d'euros al mes entre gener i octubre, 75 més que la mitjana dels últims cinc mesos del 2022.
En total, Catalunya ha rebut un 15% dels recursos assignats per transferències segons la població i un 20,7% dels fons que s'adjudicaven en convocatòries concretes, fet que mostra el "dinamisme" del teixit productiu. Amb tot, Mas ha recordat que tots els territoris pateixen "l'efecte seu que distorsionen les xifres" que fa que els recursos d'empreses com la catalana Cellnex o Powerco, que vehicula la fàbrica de bateries de Sagunt de VW, es comptabilitzen a Madrid.
Convocatòries desertes
En general, ha carregat contra el centralisme en el disseny dels fons, la complexitat administrativa i el grau d'opacitat que ha fet que algunes convocatòries "no s'adapten a la realitat i poden generar poc interès i quedar deserts", segons Mas. També han denunciat que les finestres de sol·licitud són "curtes" i sovint "improvisades" i que hi ha hagut "superposició d'ajuts".
Per exemple, en les convocatòries de concurrència competitiva hi hagi 4.200 milions d'euros sense assignar dels 9.600 milions que s'havien de concedir. "És una evidència de la falta d'encert. Si es dirigeixen bé, aquests recursos podrien tenir molt més potencial", ha dit el director general de Fons Europeus i Ajuts d'Estat, Aleix Cubells.
La situació també es repeteix en els recursos que gestiona directament el Govern, ja que un 15% de les convocatòries de la Generalitat han quedat desertes.
Ineficiència als PERTE
En general, el Departament d'Economia ha fet una "lectura de clarobscurs" del balanç de l'execució dels projectes estratègics que el Govern volia impulsar amb els fons, remarcant sobretot les dificultats en quàntica, proteïna alternativa i neurotecnologia. En canvi, han sigut optimistes en electrificació, en salut i modernització de la indústria.
En relació als PERTE, la consellera ha denunciat "clares ineficiències" i una execució "lenta, poc transparent i amb un percentatge molt baix d'execució".
En concret, el Govern ha lamentat que "només hi hagi un 1% executat" del PERTE XIP i que no hi hagi cap compromís per tirar endavant les plantes de preproducció que s'impulsen des de Catalunya. A més, el secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, ha dit que és "molt escèptics" que els 12.000 milions d'euros destinats a aquest PERTE serveixin per captar fàbriques estrangeres per a fabricar semiconductors.
Addenda del pla
D'altra banda, la consellera ha dit que Catalunya "s'hi juga molt" amb l'addenda d'ampliació del pla amb 93.500 milions d'euros addicionals. "Esperem i demanem que es puguin corregir els errors que hem patit en la primera tanda, no només respecte al calendari sinó en l'impacte transformador", ha dit Mas.
De cara al futur immediat, la Generalitat també estat treballant un conveni amb les diputacions per ajudar els ajuntaments en aquest procés, un àmbit on el director general de Fons Europeus i Ajuts d'Estat, Aleix Cubells, ha admès que hi ha "marge de millora".
