El Govern ha acordat avui fixar en 33.113 milions d’euros el sostre de despesa no financera i no finalista de la Generalitat per al 2023, un 10,3% més que l'exercici anterior i el més alt de la història pressupostària catalana. La quantitat, que supera en 3.098 milions la xifra de l'any passat, marca el límit dels pressupostos, que segons ha assegurat el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró seran "expansius" i "creixeran com fa temps que no ho feien". El càlcul del sostre de despesa s’obté a partir de l’estimació dels ingressos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2023, que inclou els imports de les bestretes del model de finançament i la liquidació del model de finançament de l’any 2021 comunicats pel Ministeri d’Hisenda.

Foto de Bernat Vilaró / ACN.
"Més enllà de les xifres", ha indicat Giró després de la reunió del Consell Executiu, "puc dir que podrem fer uns pressupostos expansius que creixeran com fa molt temps que no creixíem". En aquest sentit, ha assenyalat la voluntat del Govern que els pressupostos ajudin a "pal·liar els efectes de la crisi econòmica i social" provocada per les conseqüències de la inflació i els problemes encara no solucionats de la pandèmia.
El conseller d'Economia i Hisenda ha allargat la mà a l'oposició per negociar els comptes remarcant la "importància" de tenir un pressupost "aprovat i en vigor" l'1 de gener per començar "a tota velocitat" les polítiques públiques de cada Departament. En aquest sentit, Giró ha assegurat que està iniciant les converses i està tenint contactes amb el PSC, els comuns i la CUP i que els continuarà tenint. "Espero que hi hagi aquell punt de generositat i responsabilitat que ha de tenir el Govern però també l'oposició per poder fer pressupostos pel país", ha subratllat.
El Ministeri d’Hisenda va suspendre les regles fiscals a causa de la pandèmia l’any 2020 i va establir uns marges de referència del dèficit per les comunitats autònomes que finalment va ser del 0,3% del PIB, després d'una negociació encapçalada pel Govern per reduir la taxa que inicialment estava situada en el 0,1%. L'import determina el finançament del Fons de Liquiditat i la que s’utilitza per calcular el límit de despesa per al 2023.
El sostre de despesa es configura amb els 2.323 milions de les bestretes que entrega l'Estat, que creixen un 11%; i dels 1.980 milions de la liquidació del 2022, que aquest any és positiva i no com en l'exercici anterior quan es va haver de negociar una compensació perquè la Generalitat no hagués de retornar prop de 500 milions d'euros.
L'escenari del 2023 apunta a una recaptació de tributs cedits que creix en 421 milions d'euros, mentre que la dels impostos propis cauen en 40,6 milions, principalment per la suspensió de l'increment de l'impost de CO2 als vehicles de motor. En total, els impostos contribueixen 381 milions d'euros al sostre de despesa.
D'altra banda, el capítol d'altres ingressos es redueix en 516 milions perquè aquest any no es compten amb els 500 milions d'euros de l'aplicació indeguda de l'IVA del 2017 –que es va retornar l'any passat–.
En total, els ingressos financers no finalistes incrementen en 4.168 milions d'euros, un 15% més que l'any passat. A aquesta quantitat se li han de restar una sèrie d'elements, com ara els interessos del deute (743 milions).



