El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de llei per a la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) a les comunitats de règim comú per un valor de 83.252 milions d'euros, dels quals 17.104 milions d'euros corresponen a Catalunya. La comunitat més beneficiada en termes absoluts serà Andalusia, amb 18.791 milions, seguida de Catalunya i el País Valencià, amb 11.210 milions. La mesura forma part d'un dels acords entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez i en el cas de Catalunya suposarà la reducció de prop del 20% del deute de la Generalitat. El mètode de càlcul s'ha basat en tres fases que inclouen la població ajustada, la condonació del deute per habitant i l'aplicació d'un IRPF a l'alça.
Foto de Roger Pi de Cabanyes.
La condonació del deute del FLA compta amb l'oposició del PP tot i que el govern espanyol ha recordat que set de cada deu euros seran de comunitats governades pels populars. La Comunitat de Madrid, que no està adherida al FLA, però a qui se li poden condonar 8.644 milions d'euros de deute, és qui lidera l'oposició entre aquests territoris i de fet ja ha recorregut la mesura a la justícia.
La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha destacat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que la condonació del deute és una "mesura històrica" i "excepcional que beneficiarà tothom", haguessin recorregut o no en el FLA en el seu dia. Segons Montero, la llei permetrà que les comunitats recuperin autonomia política i financera" i que algunes d'elles puguin tornar a finançar-se als mercats.
D'altra banda, Montero considera que l'avantprojecte de llei també suposa que per primera vegada es reconegui que hi ha comunitats autònomes que van estar "mal finançades" pel govern del PP durant la crisi financera. A més, ha afirmat que les comunitats podran estalviar entre 6.700 i 6.800 milions d'euros en interessos que ara es podran destinar a polítiques de benestar.
Tres fases per calcular l'import
En l'avantprojecte de llei, el govern espanyol ha establert una metodologia que consta de tres fases per calcular la xifra de condonació que correspon a cada territori.
En la fase 1, es compara el creixement del deute econòmic durant la crisi financera -entre el 31 de desembre del 2009 i el mateix dia del 2013 (109.582 milions), període sota el govern del PP- amb el creixement del passiu autonòmic durant el període de la pandèmia i l'impacte de la guerra d'Ucraïna, des del 31 de desembre del 2019 i del 2023 (29.272 milions) dins d'un període amb el govern del PSOE, amb un resultat de 80.310 milions. L'executiu ha calculat en funció de la població ajustada i un 75% d'aquest darrer import es distribuirà a partir de la mitjana de població ajustada de cada comunicat entre 2010 i 2022.
En total, suposa 60.232 milions d'euros i fa que la condonació se situï en el 19% del deute a tancament del 2023. En el cas de Catalunya, serien 10.249 milions d'euros.
A la fase 2, l'objectiu és que cap comunitat autònoma quedi per sota aquest 19% calculat a partir de la població ajustada i, per tant, el govern ha elevat la condonació a aquelles comunitats que estan per sota. En aquest cas, suposa sumar-li una condonació d'11.514 milions d'euros, dels quals 6.371 milions corresponen a Catalunya.
Per últim, a la fase 3, es fan dos ajustos addicionals amb l'objectiu de garantir una major equitat. El primer, agafant la comunitat que té una major condonació per habitant (el País Valencià amb 2.284 euros), es fixa una xifra addicional per a les comunitats que entre 2010 i 2022 hagin tingut un finançament homogeni per habitant inferior a la mitjana. En el segon, es fixa una compensació addicional per a les comunitats que hagin exercit a l'alça les seves competències normatives a l'IRPF entre 2010 i 2022 per reconèixer-los el seu esforç. En total, suposa una condonació d'11.506 milions d'euros repartides per totes les comunitats.
D'aquests, 484 milions corresponen a Catalunya, que si se sumen als 10.249 milions de la fase 1 i els 6.371 milions de la fase 2, dona un resultat total de 17.104 milions de condonació del FLA a la Generalitat.
El govern nega que la mesura beneficiï només a Catalunya
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha negat que la mesura aprovada aquest dimarts per l'executiu espanyol beneficiï només a Catalunya i ha apuntat que dels 83.252 milions d'euros de deute que ara assumirà l'Estat, quasi 60.000 milions corresponen a comunitats governades pel PP, és a dir, uns set de cada deu euros condonats.
"És fals que la condonació benefici Catalunya i perjudiqui la resta d'Espanya", ha sentenciat Montero en resposta al PP, que ha acusat la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo d'actuar de manera "purament partidista" i d'anar en contra la mesura perquè "sinó els cau el relat". Amb tot, s'ha mostrat convençuda que les comunitats del PP s'acabaran acollint a la mesura.
La comunitat a qui es condonarà un major import del deute és Andalusia, amb 18.791 milions d'euros, mentre que per habitant serà al País Valencià amb 2.284 euros, seguit de Catalunya, amb 2.220 euros. En canvi, sobre el total Canàries és la comunitat a qui es condonarà un percentatge més elevat sobre el total, amb un 50%. "On és el greuge?", s'ha preguntat la vicepresidenta primera del govern espanyol.
El govern espanyol ha assenyalat que la condonació del deute del FLA no afecta el dèficit públic ni el deute de l'Estat i ha assegurat que aquesta darrera continuarà sent la mateixa perquè els canvis suposen una reconfiguració dels sectors. Així mateix, l'executiu deixa clar que no frena ni substitueix la reforma del sistema de finançament autonòmic i afegeix que són "complementaris".
Per assumir el deute, l'Estat cancel·larà o amortitzarà els saldos vius dels préstecs amb el FLA, des dels més antics fins al 2019, seguit del préstec del 2024 i finalment els imports dels anys anteriors. D'altra banda, les comunitats que no estan adherides al FLA, com la de Madrid, també podran adherir-se a aquesta mesura. En aquest cas, hauran de traslladar la informació a la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional sobre la cartera de deute amb tercers i l'Estat subrogarà el deute previ consentiment dels creditors.
Amb tot, Montero ha explicat que el procés per acollir-se a la condonació del deute serà "voluntari" i requerirà d'un conveni bilateral amb cada una de les comunitats. Montero ha donat per fet que s'hi acolliran tots els territoris. "Qui dirà que no a què se li condoni el deute?", ha afegit la ministra d'Hisenda, que ho ha comparat amb la situació d'una família a qui se li dona la possibilitat de cancel·lar part de la hipoteca. Montero ha especificat hi haurà un termini per sol·licitar la quita, tot i que no l'ha concretat.
