El Govern busca el "màxim d'excepcions" per a productes catalans en les negociacions in extremis de la UE amb Trump

Duch admet que l’acord sobre aranzels és “el mal menor” i defensa esperar per “adaptar” el suport als sectors afectats

Portada

El Govern busca el “màxim d’excepcions” per a productes catalans en les negociacions in extremis de la UE amb el president dels Estats Units, Donald Trump. En una entrevista a l’ACN, el conseller d’UE i Acció Exterior, Jaume Duch, assegura que la porta “no està del tot tancada” a la negociació perquè encara no es coneix la “lletra petita” de l’acord comercial entre Brussel·les i Washington. “Espero que les conseqüències per a l'exportació catalana siguin les més mínimes possibles”, diu. Ja que encara hi ha converses en marxa, Duch defensa que cal esperar a conèixer els detalls del pacte final abans d'“adaptar” el suport del Govern als sectors afectats. L'entrada en vigor dels nous aranzels serà previsiblement a partir de dijous.

 


Foto de Jordi Borràs / ACN.

 

De moment, l’executiu de Salvador Illa ha aprovat un paquet de 50 milions d'euros en ajuts a empreses que vulguin "diversificar" mercats per fer front als aranzels dels EUA. Però, en funció de com afecti Catalunya l’acord comercial que s’acabi implementant, el Govern podria acabar de concretar noves mesures de suport. Des de Brussel·les calculen que els nous aranzels dels EUA entraran en vigor el divendres 8 d'agost, malgrat que inicialment es parlés del dijous 7. 

Les exportacions catalanes als EUA representen un 5% del volum total i des del departament calculen que els nous aranzels poden implicar una reducció del 0,5% del total d'exportacions.

Valoració de l’acord comercial

El president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van tancar un acord comercial el 27 de juliol que preveu la imposició d’un 15% d’aranzels als productes importats pels Estats Units des de la UE. És la meitat del que havia amenaçat el republicà setmanes abans, però suposa un increment respecte a l’aranzel general del 10% que els EUA apliquen des de l’abril.

“És el mal menor en una situació que, en tot cas, era i és negativa”, admet Duch.

El conseller d’UE i Acció Exterior lamenta que el nou pacte amb Washington és “un pas enrere” en les relacions comercials transatlàntiques, ja que implica substituir “un sistema d'aranzels zero organitzat per l'Organització Mundial del Comerç” per “un sistema de batalla aranzelària permanent i bilateral entre països”.

Ara bé, el responsable d’exteriors reconeix que la Comissió Europea ha hagut de negociar “amb una de les dues mans lligada a l’esquena” per la situació geopolítica actual. “És evident que amb una guerra oberta a Ucraïna i amb una Rússia que no sabem en quin moment decidirà aturar la seva política expansionista des del punt de vista territorial, la Unió Europea no es pot permetre deslligar-se completament dels Estats Units”, ressalta.

Pendents dels detalls

Els serrells de l'acord entre Brussel·les i Washington encara s'estan negociant i es desconeixen els gravàmens a sectors estratègics com el farmacèutic, important per a Catalunya. També ho és el sector del vi, que la CE preveu que per ara quedi afectat pels aranzels del 15%, però que pugui veure'ls rebaixats en un futur.

Von der Leyen va assegurar que el pacte implicarà l'eliminació d'aranzels als avions i els seus components, alguns productes químics, certs medicaments genèrics, alguns productes agrícoles, i els recursos naturals i matèries primeres crítiques.

Fonts comunitàries van explicar dimarts que Brussel·les està "treballant intensament" per aconseguir una exempció total per als vins, els licors i les cerveses. "La tasca està en marxa i és una de les màximes prioritats per a nosaltres", apunten les mateixes fonts, que veuen com una "oportunitat" l'interès dels EUA d'abaixar aranzels per a productes que no produeix. Les mateixes fonts, però, no s'aventuren a concretar quan es podrien assolir aquestes excepcions. 

El conseller Duch assegura en l'entrevista a l'ACN que l'executiu català també "continua treballant" per influir en aquestes negociacions i aconseguir així "el màxim nombre d'excepcions per aquells productes que representen un percentatge important de l'exportació catalana". Per això, vol esperar a conèixer els detalls definitius del pacte comercial per fer “un judici definitiu” i concretar les mesures de suport als sectors afectats.

Un dels elements clau en tot plegat serà el comunicat conjunt entre la Comissió Europea i els Estats Units que fa dies que està pendent de publicar-se, i on fonts comunitàries asseguren que hi haurà algunes concrecions i "indicacions" de les negociacions futures. De fet, a Brussel·les veuen el 15% com un punt de partida estable des d'on negociar més rebaixes. 

La guerra d’Israel a Gaza

Preguntat per la reacció de la UE davant la guerra d’Israel a Gaza, Duch assegura que “s’està produint un canvi bastant evident” a les capitals europees fruit de la “reacció de la societat civil”. “Estic veient com països que tenien una posició més dura comencen a canviar una mica”, diu. Així, creu que hi ha més governs de la UE que s’inclinen per suspendre l’acord d’associació amb Israel per les vulneracions de drets humans a Gaza.

Dit això, el conseller d’UE i Acció Exterior admet que les “possibilitats d’intervenció” del bloc europeu per aturar la guerra a Gaza són “més minses” perquè les decisions s’han de prendre per unanimitat.

Per part del Govern insisteixen que Israel ha de posar fi “immediatament” a l’ús de la fam “com a arma de guerra”. “El que està passant a Gaza és absolutament insuportable, es tracta d’un genocidi”, diu Duch recordant la condemna que va fer el president Illa des de la Xina.

L’executiu català va tornar a incrementar recentment el suport humanitari a Palestina amb una aportació de 800.000 euros a l’UNRWA, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins. A l’espera de com evolucioni la situació sobre el terreny i de l’obertura “real” de les fronteres, la conselleria d’UE i Acció Exterior preveu que s’adoptin més mesures per “reforçar” l’ajuda humanitària a través dels organismes internacionals que treballen sobre el terreny.

“No es tracta d'enviar gent, es tracta d'enviar els mitjans o donar els mitjans a la gent que ja hi és, que està organitzada i que sap com s'han de fer les coses”, remarca.

Notícies relacionades