El Consell Executiu ha aprovat el decret del Pla Territorial sectorial d'habitatge, que té per objectiu assolir el 15% d'habitatge assequible a Catalunya en 20 anys. El Pla determina els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial "forta i acreditada" i fixa els objectius quinquennals municipals de solidaritat urbana, així com l'increment del parc d'habitatges de lloguer social a assolir. "Representa un full de ruta ambiciós en matèria d'habitatge per a les properes dues dècades. L'objectiu és assolir aquest 15% d'habitatge assequible a Catalunya, un 9% de lloguer", ha apuntat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. El decret també fixa la reserva de sòl per a protecció pública, complint amb la Llei del dret a l'habitatge de 2007.
Promoció d'habitatges de lloguer social a la Marina, 27 de desembre del 2023 (ACN/Blanca Blay).
En els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada (140 actualment, on viu el 80% de la població catalana), els estàndards de reserva mínima serà el següent: el sòl corresponent al 50% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat; i el 40% en sòl urbà no consolidat, amb possibilitat de reduir la xifra fins al 30% quan sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de l'actuació. En ambdós casos, la meitat -com a mínim- d'aquestes reserves s'ha de destinar específicament al règim d'arrendament. En paral·lel, s'estableix un termini de dos anys per a l'adaptació dels plans locals d'habitatge d'abast municipal o supramunicipal per fer-los coherents amb el Pla territorial sectorial d'habitatge.
"Les polítiques d'habitatge han de ser estructurals i anar més enllà de ser puntuals i per atendre situacions d'emergència", ha volgut deixar clar Paneque. El departament competent en matèria d'habitatge gestionarà el fons de solidaritat urbana que preveu el Pla i haurà d'aprovar el reglament que el reguli. Així mateix, en coordinació amb les administracions locals, també podrà aprovar programes d'inspecció dels edificis residencials amb l'objectiu de detectar l'existència d'habitatges desocupats i d'establir censos de propietats susceptibles d'ésser afectades per les mesures establertes.
Els municipis hauran de fer un cens d'habitatges destinats a polítiques socials
Amb l'efecte d'assolir l'objectiu de solidaritat urbana, s'integren en el parc d'habitatges destinats a polítiques socials: els habitatges acollits a qualsevol de les modalitats de protecció oficial; els habitatges promoguts per operadors públics, de preu intermedi entre l'habitatge amb protecció oficial i l'habitatge del mercat lliure; els habitatges de titularitat pública o privada gestionats per les administracions competents per desenvolupar les polítiques en matèria d'habitatge; els allotjaments dotacionals; els habitatges privats de lloguer administrats per xarxes de mediació social; els habitatges d'inserció gestionats per la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió; els habitatges i allotjaments d'acollida de persones immigrades, refugiades o sol·licitants d'asil; els habitatges cedits en règim de masoveria urbana; i els habitatges d'empreses destinats als seus treballadors.
En el termini d'un any des de l'entrada en vigor del Pla territorial sectorial d'habitatge, els municipis obligats a complir l'objectiu de solidaritat urbana han de constituir el cens dels habitatges que integren llurs parcs d'habitatges destinats a polítiques socials. Aquest pla entrarà en vigor a partir de l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, mentre que la part del compliment dels objectius de solidaritat urbana, de lloguer social i de protecció oficial per a les diferents àrees ho faran l'1 de gener de 2025.
La Taula del Tercer Sector demana un pressupost mínim anual
La Taula del Tercer Sector Social celebra l'aprovació del pla territorial per assolir el 15% d'habitatge assequible a Catalunya en 20 anys, però reclama que s'apliqui "de manera urgent i immediata" i considera "imprescindible" que es concreti la inversió pública necessària per assolir aquest objectiu. Després de l'aprovació per part del Govern, les entitats socials reclamen assignar un pressupost mínim anual per poder iniciar les primeres accions i garantir el compliment del pla, així com un calendari d'implementació i seguiment del pla. En aquest sentit, la Taula del Tercer Sector mostra preocupació perquè el pla "pugui quedar en paper mullat" i plantegen que cal afegir-hi algunes "millores" perquè sigui "efectiu i eficaç"
Entre les millores que plantegen les entitats hi ha incloure en la seva aplicació l'atenció específica a col·lectius que en queden exclosos i que tenen dificultats per accedir a un habitatge, com persones d'origen migrant, joves migrants sense referents adults, sol·licitants d'asil, víctimes de tràfic d'éssers humans o joves sense llar, entre d'altres.
D'altra banda, la Taula del Tercer Sector Social torna a fer una crida al Govern i les forces parlamentàries per acordar un pacte nacional pel dret a l'habitatge, amb independència de la temporalitat del pla. Així, les entitats apel·len a un "compromís polític i de consens" que sigui "estable en el temps i no condicionat a les legislatures per revertir l'emergència habitacional". Des de la Taula del Tercer Sector subratllen que l'emergència habitacional és "greu", amb el 40% de les llars catalanes que han de fer un sobreesforç per poder pagar el lloguer i amb una xifra de lloguer social molt per sota de la mitjana europea.
