El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat el projecte arquitectònic d’ampliació, que comptarà amb dos edificis en dos palaus diferents connectats per un passadís cobert. Concretament, el projecte preveu la creació d’un bulevard cobert que connecti el Palau Victòria Eugènia, que es rehabilitarà, amb l’interior del Palau Nacional. El museu incrementarà notablement la seva superfície i passarà dels 49.000 metres quadrats actuals a 71.417 metres quadrats. Amb un cost de 112,66 milions d’euros, el calendari per fer possible l’ampliació tindrà diverses fases. Les obres de construcció estaran dividides en dos grans blocs i començaran el primer trimestre de 2028. La primera part estarà enllestida el tercer trimestre de 2029.
Durant un acte al Palau Victòria Eugènia, els responsables del MNAC han celebrat que l’ampliació posarà fi a una anomalia cultural, la manca de representació permanent de la totalitat de la creació artística del país. Per tant, l’ampliació permetrà mostrar d’una manera permanent tota la creació artística a Catalunya sense límits cronològics.
La nova etapa del MNAC es vol vehicular el 2029 amb la commemoració del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, en conjunció amb el projecte del nou Montjuïc i la profunda transformació urbana que comporta. També es busca situar l’art i la cultura al centre de la reflexió pública, incrementar la presència i la difusió global de l’art i els artistes catalans i mantenir un compromís climàtic i d’intervenció patrimonial responsable.
El projecte arquitectònic
El projecte arquitectònic de HArquitectes i Christ & Gantenbein, titulat ‘Passatge del Museu’, contempla la rehabilitació i el rescat patrimonial del Palau Victòria Eugènia, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, així com la reorganització de determinats espais de la seu actual del museu al Palau Nacional i la connexió funcional entre tots dos edificis.
El projecte plantejat vol crear un únic museu articulat en dos espais plenament integrats. El projecte contempla l’ampliació i la reorganització dels espais, juntament amb la millora dels accessos i una relació més estreta amb la trama urbana, uns aspectes que donen resposta a les múltiples demandes de les diverses comunitats i dels agents de la societat i del sector cultural.
Un dels aspectes destacats del projecte és el passadís cobert que connectarà els dos palaus, oferint una lectura unitària dels seus espais i enllaçant el hall d’accés del Palau Victòria Eugènia amb l’interior del Palau Nacional. Aquest particular bulevard serà accessible i podrà acollir usos independents a més de facilitar la connexió directa amb la trama urbana.
Un dels arquitectes del projecte i soci d’HArquitectes i Christ & Gantenbein, Josep Ricard, ha explicat durant l’acte que una de les grans particularitats del projecte és que l’edifici disposarà de llum natural. “Posarem l’art sota la llum”, ha apuntat. També ha indicat que es respectaran els “atributs molt adequats” del Palau Victòria Eugènia, que ja va ser concebut com a espai expositiu. A més a més, el museu “baixarà a la ciutat” i tindrà la porta principal a la plaça Carles Buïgas, més ben connectada amb la ciutat i amb el transport públic.
La creació del nou MNAC serà possible amb tres actuacions complementàries. La rehabilitació del Palau Victòria Eugènia. Aquest palau compta actualment amb una planta de superfície construïda de 14.397 metres quadrats més un cos triangular annex de 490 metres quadrats. D’acord amb les necessitats del museu, caldrà completar la superfície existent per encabir el programa requerit, fins a uns 22.400 metres quadrats de superfície construïda.
Posteriorment, es farà la connexió soterrada tant per a persones com per a béns culturals i infraestructures. És un element essencial per facilitar la circulació natural de visitants entre els dos edificis i la gestió logística interna del museu. Finalment, també s’haurà de fer una rehabilitació al Palau Nacional. En concret, actuacions puntuals per resoldre les deficiències actuals i introduir-hi millores funcionals, tant en els espais d’ús públic com en les zones d’ús intern, sobretot a causa del desplaçament de diversos usos al Palau Victòria Eugènia.
Pressupost i calendari estimat
Del pressupost previst de 112,66 milions d’euros, les administracions consorciades aportaran un 50% la Generalitat amb 56,3 milions, l’Ajuntament de Barcelona amb un 20% 22,5 milions d’euros i l’Administració General de l’Estat amb un 30% 33,8 milions d’euros.
Sobre el calendari estimat, el projecte arquitectònic farà la redacció de l’avantprojecte durant el segon trimestre d’aquest any, la redacció del projecte bàsic entre el segon i el quart trimestre de l’any i la redacció del projecte executiu entre el quart trimestre de 2026 i el segon trimestre de 2027.
Pel que fa a les obres de construcció, la licitació de les obres es farà entre el tercer trimestre de 2027 i el primer trimestre de 2028. Les obres de construcció es faran dividides en dos grans blocs i diversos lots i arrencaran el primer trimestre de 2028. La finalització de les obres del primer lot del bloc 1 seran una realitat el tercer trimestre de 2029.
Un dia “històric”
Per a presentar oficialment el projecte arquitectònic, el MNAC ha reunit la màxima representació política de Catalunya amb representació de les tres administracions responsables de l’equipament i nombroses personalitats de l’art i la cultura.
Durant l’acte s’ha aplaudit que la jornada d’aquest dilluns és un “dia històric” i que suposa el naixement del nou MNAC. El president del MNAC, Joan Oliveras, ha reconegut que l’ampliació del museu ha estat “complexa” i “accidentada” però que finalment s’encara la recta final i es podrà fer possible la missió fundacional de l’equipament d’apropar tota la creació artística de Catalunya.
En aquest sentit, el director del MNAC, Pepe Serra, que fa anys que reclamava aquesta ampliació, ha constatat que era “necessària” i “imprescindible”. Serra ha aplaudit que serà la primera vegada que el museu podrà acollir tota la creació “sense limitacions cronològiques”.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha constatat que el nou MNAC coincidirà amb la transformació de Montjuïc i en els nous accessos que es vol donar a la zona des de la plaça d’Espanya.
Al seu torn, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha sentenciat que l’anunci d’aquest dilluns suposa iniciar una nova etapa que “gairebé duplicarà la superfície expositiva”.
Finalment, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicat que les tres administracions “no han deixat escapar una oportunitat històrica” i que el museu podrà desplegar el seu potencial i patrimoni cultural. “Som davant d’un dels grans projectes de país de la mateixa importància que la Sagrada Família, el Catalunya Mèdia City, el Museu Arqueològic de Tàrraco, la transformació de Fira de Barcelona, l’Aeroport de Barcelona o l’estació de la Sagrera”, ha argumentat el president de la Generalitat.
En un context mundial d’”incerteses” i “guerres”, Illa ha recomanat que Catalunya no perdi “l’esperança i l’ambició”. El cap de Govern ha dit que el nou MNAC serà el “vaixell insígnia” ha argumentat que necessitem “més cultura que mai” i que el món també necessita més cultura. Després de reivindicar perseguir l’aposta per assolir el 2% de pressupost en Cultura en ens comptes catalans, ha demanat “no aturar l’empenta de Catalunya” i de garantir “l’estabilitat i la confiança”.
