El Festival Grec estrenarà el 3 i 4 de juliol una adaptació de l’obra ‘El burlador de Sevilla’ dirigida per Xavier Albertí en coproducció amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Es tracta d’una nova revisió del treball publicat cap al 1630 i atribuïda a Tirso de Molina. Després de passar pel Grec el muntatge es traslladarà al Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Almagro (Castella -la Manxa) i es podrà veure a Madrid a partir de la tardor. En el repartiment hi ha noms com Rafa Castejón, Arturo Querejeta, Jonás Alonso, Miguel Ángel Amor, Cristina Arias, Mikel Arostegui Tolivar, Antonio Comas, Alba Enríquez, Lara Grube, Álvaro de Juan, Isabel Rodes, David Soto Giganto o Jorge Varandela.
Amb aquest espectacle Albertí torna a dirigir un treball en el marc del Grec després de 27 anys.
Foto de Sergio Parra / Festival Grec.
L’obra teatral és fundadora del mite de Don Juan, amb el qual es va inspirar José Zorrilla per escriure anys més tard Don Juan Tenorio. Segons han explicat, el mite de Don Juan ha generat des de principis del segle XVII fins a l’actualitat més de dos milers de reescriptures, revisions, aproximacions, paròdies i sàtires de creacions artístiques, i s’ha convertit en una de les aportacions més singulars de la cultura espanyola.
La seva història es basa en la d’un personatge real que hauria viscut a Sevilla durant el segle XVII. El primer a crear una ficció basa en els fets d’aquest, segons es creu, va ser Tirso de Molina amb El burlador de Sevilla, dos segles abans que José Zorrilla escrivís el cèlebre Don Juan Tenorio.
En roda de premsa, el director de la companyia nacional de teatre clàssic, Lluís Homar, ha celebrat que puguin estrenar la producció en el marc del Grec i ha aplaudit les relacions entre el festival i la companyia. Per Homar amb l’estrena de ‘El burlador de Sevilla’ es “deconstrueix” el personatge de Don Juan amb la mirada de Xavier Albertí d’acord amb els textos de l’autor.
Albertí ha reconegut que la visió que planteja sobre el treball “no agradarà a tothom” però ha apuntat que el teatre ha de servir per “incomodar”. Després d’explicar que la de Don Juan és una figura “profundament incòmoda” ha concretat que s’ha tractat com si fos una “masculinitat tòxica”.
El director d’escena ha explicat que en l’època que s’ambienta l’obra la figura de la dona era una "eina" de preservació de la noblesa i que hi havia un "comerç de la virginitat". “Una de les normes més brutals era la prohibició que al costat de l’habitació de la reina hi hagués algú que no fos o les cambreres o el rei. Perquè ningú pogués tenir relacions sexuals amb la reina”, ha comentat.
Per Albertí una de les qüestions importants que tracta l’obra és l’aparició del desig sexual femení i la voluntat de la reialesa de comercialitzar amb els cossos de les dones per preservar els seus interessos. També ha revelat que l’obra acaba amb una mena de Sant Sopar amb el cadàver de Don Juan sobre la taula amb tots els personatges al voltant.
Albertí ha dit que hi haurà moltes interpretacions de l’espectacle. Li ha semblat interessant que el personatge de Don Juan no té únicament una consciència per seduir i enamorar sinó que “satisfà el desig i la depredació sexual”. “Són dones violades per Don Juan amb la conciència de destuir un sistema. Alguns sectors feministes els pot molestar que les dones perdin el dolor que els pertoca però jo l’intento fer cohabitar”, ha comentat.
