El Festival de Cinema de Muntanya de Torelló es proposa aprofundir en Groenlàndia i desmuntar mites sobre els inuit
"Els inuit no se saluden fent-se un petó amb el nas ni tampoc tenen 100 paraules per definir el color blanc". Aquests són només dos dels mites arrelats a Occident sobre la cultura inuit que l'antropòleg Francesc Bailón es proposa desmuntar. "Hi ha moltes històries que creen una idea impròpia de la seva realitat", lamenta l'expert. Aquest divendres, l'espectacle inaugural 'Groenlàndia: La Terra Verda' donarà el tret de sortida al 41è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló amb un format renovat que, a més del cinema, incorpora música, humor i poesia. A més de la intervenció de Bailón, l'espectacle també comptarà amb l'explorador polar Ramón Larramendi. Durant dues setmanes, el certamen exhibirà els millors films del gènere.
Fotograma de la pel·lícula 'Aligned, between the sea and the sky' cedit pel Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.
"M'atreviria a dir que és per vendre més", afirma Francesc Bailón sobre la gran quantitat de mites que s'han anat creant al llarg del temps sobre la cultura inuit, els mal anomenats esquimals. "Per exemple, en la pel·lícula 'Los dientes del diablo' d'Anthony Quinn moltes de les coses que s'hi expliquen no són certes, però criden l'atenció", assenyala. De fet, afegeix que en el seu moment el film va ser una manera de donar a conèixer els inuit, "però d'una manera distorsionada".
De mites sobre els inuit n'hi ha moltíssims i en l'espectacle inaugural Francesc Bailón els vol desmuntar. L'antropòleg explica que els inuit se saluden fent-se un petó "com nosaltres" i afegeix que la idea que disposen d'un centenar de paraules per definir el color blanc de la neu ve donat per un antropòleg que no va saber valorar que la llengua inuit té infinitat de dialectes, i cada dialecte disposa de quatre o cinc paraules per anomenar el color blanc. Tampoc és cert que se cedeixin les dones quan els homes van a caçar, ja que ho fan només en moments molt determinats, sempre amb consentiment, i en casos per exemple de dones embarassades, per tal d'evitar que amb els sotracs del viatge puguin perdre els fills.
Cap mot per definir el terme guerra
Un altre dels aspectes més desconeguts de la cultura inuit és que no té el mot guerra. "Ells mai han practicat la guerra, la guerra com a tal no l'entenen, i de fet tots els estris d'ús habitual no són per defensar-se, sinó per caçar o pescar". "És un aspecte per a reflexionar si ho comparem amb tot el que està passant avui dia", puntualitza l'antropòleg.
La resolució dels conflictes -excepte la mort- antigament passava per la paraula, ja que es feia a través de duels cantats. Bailón admet que es va "enamorar" de la cultura inuit quan va saber que improvisaven cançons i poemes per solucionar els seus problemes. "No es recorria a la violència física, sinó a la imaginació, i el duel acabava quan es feia el silenci", explica. Tot i això, actualment aquesta pràctica ja no es practica oficialment ja que es va començar a prohibir amb l'entrada en vigor de la nova constitució danesa del 1953. L'antropòleg explica que va tenir el privilegi de conèixer un dels últims cantadors, a qui va estar buscant durant més de quinze anys.
Des d'aquest divendres i fins el 26 de novembre, el Teatre Cirvianum de Torelló acull l'exposició fotogràfica i d'objectes 'Viatge a la terra dels inuit', que recull l'experiència i vivències dels més de 20 anys de Francesc Bailón a l'Àrtic.
L'efecte del canvi climàtic en la cultura inuit
Bailón destaca que l'Àrtic és "el baròmetre del planeta". Allò que hi passa després repercuteix a tot el món. "I la situació és realment molt lamentable", afegeix. En les diverses expedicions que hi ha fet durant la seva vida ha notat "canvis accelerats". "En l'últim viatge, el passat abril, va ploure tant que molts gossos van morir ofegats. Uns gossos que els inuit necessiten per sortir amb el trineu a caçar i pescar. O també el fet que a l'estiu hi ha indrets a Groenlàndia que arriben als 30 graus positius. A més, el gel que cobreix el mar és cada vegada més inestable. Això no és normal", relata.
Un espectacle inaugural renovat
El director del certamen, Joan Salarich, es mostra orgullós del nou caire que li han donat a l'espectacle inaugural. "Hem incorporat altres maneres d'apropar-nos a Groenlàndia. Des de l'humor, passant per la poesia, la música en directe, el cinema o el 'live painting' per explicar el país des de diferents versions i amb diferents històries", explica.
'Groenlàndia: la Terra Verda' és el títol de l'espectacle multidisciplinari que presentarà aquest vespre l'humorista Godai Garcia, amb música en directe de la cantautora Carla Serrat, un recital de poesia amb Josep Pedrals i Raquel Santanera, una mostra de 'live painting' a càrrec de les artistes torellonenques Ari Miró i Eli Soler, i les intervencions de l'antropòleg especialitzat en la cultura inuit Francesc Bailón i l'explorador polar Ramón Larramendi.
Enguany un total de 136 pel·lícules de 23 països diferents s'han inscrit per formar part del 41è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. A banda dels territoris més habituals, l'organització ha rebut muntatges del Kurdistan, Corea del Sud o Andorra. Segons ha apuntat Salarich, es tracta de l'edició en què s'han rebut més pel·lícules. "Això demostra com el cinema de muntanya i d'aventura es recupera amb bona salut després de la pandèmia", ha explicat.
Finalment seran 45 les produccions que es projectaran durant els deu dies del festival a les dues pantalles grans del certamen i optaran a endur-se el màxim reconeixement, la Flor de Neu d'Or. Enguany, França és el país que concentra més nombre de films a competició, seguit d'Espanya, Estats Units i el Canadà. També es projectaran documentals d'Eslovàquia o Iran, entre d'altres.
