Igor Reva i Solomiya Bratakh fa cinc dies que són a Calella (Maresme) i aquest divendres inicien ja el retorn a Ucraïna. Tenen dos fills de cinc i set anys i ell té una altra filla de setze anys d'una relació anterior. La condició de família nombrosa li va permetre esquivar la llei marcial i creuar la frontera, però des de que va posar els peus a Hongria sabia que aquell era un viatge amb bitllet de tornada: "Era imprescindible salvar els nens per tornar a ajudar el nostre exèrcit". La dona sosté que el patriotisme dels ucraïnesos està per sobre de tot i ara només esperen tornar algun dia a buscar el que els falta: "Defensarem Ucraïna perquè els nens sàpiguen que tenen un lloc on viure". Per ara, els petits es queden aquí amb els avis.
Fa tot just una setmana sortien de Velykiy Lubin, un petit poble als afores de Lviv, a l'oest d'Ucraïna. A diferència del que van fer molts ciutadans, ells van evitar el pas fronterer de Polònia, a escassos 80 quilòmetres, pel col·lapse de les carreteres en aquell punt. Les cues arribaven als 25 quilòmetres i van optar per intentar-ho per la frontera d'Hongria, a uns 300 quilòmetres de distància.
Les hores prèvies a emprendre el viatge van ser molt intenses. Les recorden, diu Bratakh, com les de l'inici de la pandèmia, amb rius de gent comprant productes bàsics per subsistir durant un llarg tancament. En el cas de l'atac rus a Ucraïna, però, el 'confinament' es feia, i es fa, en soterranis o inclús a les estacions de metro.
"Ens vam despertat a les sis del matí perquè van començar a bombardejar tot el país i en les primeres dues hores vam comprar combustible, menjar i medicaments. Ja havíem decidit que era imprescindible salvar els nens per poder tornar", explica Reva. Recorda que prop de casa seva van arribar a escoltar també algunes explosions. Atacaven magatzems militars de la zona.
El viatge fins a la frontera amb Hongria va durar unes sis hores. Reva, com altres homes, només hi anava per acompanyar la dona i els nens i evitar així assalts i saquejos. Un cop allà, però, el van informar que pel fet de tenir tres fills podia esquivar la llei marcial i sortir del país. "Només creuar sabia que tornaria, que només venia per deixar els fills", assegura.
Els tres dies següents creuant Europa van ser potser el moment més dolç d'una amarga travessia. Les mostres de suport de ciutadans europeus arreu on passaven se'ls emporten de nou a la maleta en el viatge de tornada a la guerra. "Només veure la matrícula del cotxe ens oferien suport i ajuda i a Alemanya fins i tot ens va allotjar gratis en un apartament", expliquen.
A Calella hi són des de dilluns al vespre i des de llavors només pensen en tornar. Asseguren que "falten mans" a Ucraïna per donar suport logístic als voluntaris i també per reforçar l'exèrcit. Reva té clar que el primer que farà serà fer cua per inscriure's a l'exèrcit, tot i ser conscient de les grans dificultats que s'hi trobarà per la manca d'armes, cascs o armilles.
Foto de Jordi Pujolar / ACN.
