El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) alerta que l'habitatge és el "principal problema social" de Catalunya i demana prendre "mesures imaginatives" per facilitar la situació actual, en la qual la renda mitjana per llar ha crescut un 4,5% mentre que el preu dels contractes nous s'ha enfilat un 7,1%. En la darrera memòria publicada aquest dimecres, l'organisme que agrupa sindicats i patronals mostra "preocupació" per la contracció del mercat immobiliari tot i l'augment del nombre de llars. L'ens també avisa que la pobresa infantil ja es troba en el 32,5%. A més, el CTESC alerta que una revisió del model de finançament autonòmic pendent des del 2009 és "imprescindible" perquè "ha mostrat la seva insuficiència".
Vista aèria de la ciutat de Barcelona, amb alguns blocs de pisos (ACN/Gemma Sánchez Bonel).
Tal com consta a la memòria socioeconòmica del 2023 presentada pel Consell, el Govern hauria de mantenir l'esforç inversor tot i la menor disponibilitat de fons europeus destinant 1.000 milions d'euros a polítiques d'habitatge. El CTESC adverteix que les condicions bàsiques d'accés a l'habitatge empitjoren alhora que els mercats immobiliaris residencials s'estan contraient. En canvi, els de lloguer de temporada i turístic van a l'alça. A més, denuncien que el parc d'habitatge destinat a polítiques socials encara és "molt reduït" i només ha crescut en 1.200 unitats en un any fet que provoca que no causi "l'impacte necessari" per esmenar la situació.
A banda de la construcció d'habitatge de protecció oficial, l'organisme proposa la promoció d'oficines en habitatges, la creació de terreny urbanitzable a través de la reaqualificació i l'aprofitament del sòl dotacional - que es destina a serveis per al municipi- , així com redefinir la densitat urbanística.
Finançament
El CTESC, que aprova les seves recomanacions per unanimitat en un organisme integrat per CCOO, UGT, Foment del Treball i Pimec, afirma que la insuficiència de recursos no financers acumulats i la dificultat per accedir als mercats "ha modificat, de forma substancial, l'estructura de la cartera del deute de la Generalitat".
El president de l'ens, Toni Mora, ha destacat que l'escenari actual de negociacions per la investidura entre ERC, PSC i Junts és "un moment d'oportunitat" per millorar el finançament autonòmic. "Catalunya necessita una millora del finançament i estem en un moment d'oportunitats perquè això pugui tenir un camí diferent", ha insistit Mora. L'organisme no fa una proposa concreta de com ha de concretar-se aquesta reforma perquè "no és un gabinet d'estudis" sinó un ens que busca "el consens".
Pobresa
D'altra banda, la memòria de òrgan consultiu constata que les xifres reflecteixen la pèrdua de poder adquisitiu durant els últims anys, en un context d'increment dels preus. En aquest sentit, el percentatge de població que viu en llars que dediquen més del 40% dels ingressos al cost de l'habitatge és del 9,6% en la població general i puja fins al 37,2% en el cas de la població en risc de pobresa.
El president del CTESC ha dit que el "més preocupant" de la memòria del 2023 és que tot i que la taxa de risc de pobresa disminueix lleugerament (24,4%) es troba en el 32,5% en el cas d'infants i adolescents. "Això és la Catalunya real, estem parlant d'un de cada tres nens i adolescents", ha lamentat. Davant d'aquesta situació, el CTESC demana establir mesures de suport realment efectives destinades a les llars vulnerables en les quals hi viuen nens.
L'organisme també ha demanat que la Generalitat pugui gestionar l'Ingrés Mínim Vital i ha apuntat que aquesta prestació ha avançat a Catalunya en un any, ja que a gener del 2024 hi havia 51.063 prestacions actives, un 40% més que l'exercici anterior.
Segons ha detallat davant del secretari de Treball, Enric Vinaixa, la societat catalana es troba "envellida, amb una població adulta estancada i una població infantil decreixent". "Si no fos la immigració estaríem en una situació molt complicada a Catalunya", ha dit Mora.
