El català és la llengua habitual dels manresans, però més de la meitat canvia al castellà si l'interlocutor ho fa

El català és la llengua habitual del 50,8% dels manresans, 20 punts per sobre de la mitjana catalana i el doble que a l'àrea metropolitana. Tot i això, més de la meitat canvia al castellà en funció de l'aparença de l'interlocutor o si aquest els respon en castellà. És una de les principals conclusions de l'enquesta sobre l'ús social del català elaborada per l'Ajuntament, que també revela que el 98,1% de la població entén el català. "Llavors, per què carai canviem la llengua?", es pregunta l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, que considera que fer-ho per educació o per la percepció que l'altra persona no entendrà el català fa "un flac favor a la llengua". Per revertir aquesta tendència, el consistori ha engegat la campanya 'No canviïs mai'.

L'estudi, elaborat a partir de més de 600 entrevistes, mostra que el 50,8% dels manresans declara utilitzar habitualment el català, mentre que el castellà és la llengua habitual del 30,6% de la població. El document situa el percentatge d’ús habitual exclusiu del català molt per sobre del conjunt de Catalunya, on és del 32,6%, tot i que per sota de la mitjana de les Comarques Centrals, que és del 59,6%.

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha reivindicat que els resultats confirmen que la ciutat és un municipi on el català té un ús social majoritari, però ha advertit que "no es pot badar". Segons ha remarcat, la realitat lingüística de Manresa també està marcada per una "diversitat cultural i lingüística important", que fa que el català comparteixi espai amb el castellà i altres llengües.

El català predomina en bona part dels àmbits socials

L'enquesta també analitza els usos lingüístics en diferents contextos. El català és predominant en bona part de les interaccions socials i de consum, tot i que les relacions més informals presenten un ús més equilibrat entre català i castellà.

En l’àmbit familiar, el 43,9% de la població utilitza exclusivament el català a casa. El percentatge augmenta en la comunicació amb els fills, on s’acosta al 50%, mentre que l’estudi detecta una reducció de la presència del castellà en la transmissió generacional.

En els àmbits institucionals, el català també manté una posició predominant, especialment en les administracions catalanes, la policia i les entitats bancàries. En canvi, el seu ús disminueix en l’atenció sanitària i en les gestions amb l’Administració de l’Estat a Catalunya.

Dues de cada tres converses comencen en català

Pel que fa als comportaments lingüístics, el 45,6% dels manresans assegura que inicia sempre les converses en català i un 20,4% ho fa molt sovint. Això significa que aproximadament dues de cada tres persones comencen les converses en català de manera habitual o molt freqüent.

La situació canvia quan entra en joc la resposta de l'interlocutor. Davant d'una persona que respon en castellà a una intervenció inicial en català, el 54% diu que passa a parlar en castellà. Un 23,6% manté el català i un 3,8% demana a l'interlocutor que li parli en català.

Precisament, aquest canvi de llengua és el principal focus de la campanya que impulsa ara l'Ajuntament. Segons l'assessor per la llengua catalana de l'Ajuntament de Manresa, Marc Orriols, el "gran repte" és què passa quan un catalanoparlant es troba amb algú que interpreta que no entendrà el català i li comença a parlar en castellà. Orriols ha apuntat que aquest canvi pot respondre a una "sensació de ser educat" o a la voluntat de facilitar la comunicació a persones nouvingudes. En aquest sentit, ha defensat que mantenir el català pot contribuir a facilitar-ne l'aprenentatge i la pràctica.

'No canviïs mai'

Amb el lema 'No canviïs mai', l'Ajuntament vol animar els ciutadans a mantenir el català en les converses, especialment quan l'interlocutor respon inicialment en castellà. La campanya parteix de la dada que el 93% de la població de Manresa entén el català.

De la seva banda, la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, ha explicat que l'objectiu és aconseguir que la ciutadania no canviï de llengua automàticament i que mantingui el català "en tots els escenaris i en tots els contextos".

Una enquesta poc habitual a escala municipal

Des de l'Ajuntament es reivindica el caràcter singular de l’estudi, ja que aquest tipus d’enquestes no és habitual a escala municipal. El consistori considera que els resultats permeten disposar d’una fotografia detallada de la realitat lingüística de Manresa i orientar les polítiques municipals.

En aquest sentit, el govern municipal defensa que l'experiència de Manresa en matèria de política lingüística ha servit de referència per a actuacions posteriors de la Generalitat i assenyala que el Govern està impulsant ara línies d'ajuts perquè altres municipis desenvolupin polítiques lingüístiques similars.