Ecologistes del Berguedà presenten una desena d'al·legacions contra el projecte de la central hidroelèctrica reversible
Se centren en demostrar que la infraestructura de la Baells "no és viable" pels impactes ambientals, econòmics i socials
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDN) i el moviment cívic Pla de Clarà Viu han presentat una desena d'al·legacions per aturar el projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells. El document se centra en demostrar que la infraestructura "no és viable" pels impactes ambientals, econòmics i socials que implicaria. Des del GDN, Martina Marcet, ha alertat del "risc tectònic" que té l'emplaçament de la bassa, amb una pressió de 6hm3. "És inadmissible que ho fiïn a futures campanyes geològiques", ha dit. Els ecologistes volen que les administracions locals "facin la feina" i estudiïn bé el projecte, "perquè comprovaran que no és viable". Pròximament, engegaran una campanya pel 'no' als municipis on es convocarà consulta.
Foto de Laura Busquets / ACN.
La viabilitat de la central hidroelèctrica reversible a la Baells que volen tirar endavant les empreses Verbund i Capital Energy és la qüestió que més preocupa al Grup de la Defensa de la Natura del Berguedà i el moviment cívic Pla de Clarà Viu. Després d'haver estudiat amb deteniment les més de 2.000 pàgines del projecte, asseguren que la viabilitat no està assegurada. Amb aquesta preocupació i quan els terminis legals ho han permès han presentat una bateria de deu al·legacions per aconseguir que es retiri el projecte.
Les al·legacions se centren a desgranar els impactes que consideren que té la construcció de la central a múltiples nivells. La portaveu dels ecologistes, Martina Marcet, ha posat de relleu el risc tectònic que suposaria la construcció de l'embassament. Durant la roda de premsa que s'ha dut a terme aquest dimecres a Berga, Marcet ha expressat la seva perplexitat davant el fet que es fiï l'impacte de la pressió de la bassa sobre la muntanya a futures campanyes geològiques. "Ens podem trobar que un cop construït s'ensorri la muntanya", ha alertat.
En les al·legacions també es posa en qüestió la superació dels límits d'emissió de gasos contaminants durant la construcció i les deficiències "greus" de planificació pel que fa a moviments de terres, accessos i impacte sobre torrenteres o l'elevat risc d'erosió i arrossegament de materials en cas de pluja. Altres qüestions són que la central trencaria la connectivitat entre espais protegits -encara que el Pla de Clarà no ho estigui-, que la bassa suposaria una modificació substancial d'un hàbitat on viuen rapinyaires protegides, o el fet que el projecte entri en conflicte amb el plantejament urbanístic de La Nou i Cercs. També recriminen que no s'aporti documentació necessària sobre estudis geològics o d'impacte ambiental.
Un altre dels punts importants pels ecologistes és l'evacuació elèctrica fins a Olvan. Fer-la arribar allà suposaria travessar rius i desbrossar el bosc per la riba dreta del Llobregat, asseguren. "És una barbaritat sense cap mena de sentit", ha dit Héctor Aranda, un altre dels portaveus. "Ara la Generalitat ha de fer amb diners públics un projecte per reforçar la línia elèctrica entre Olvan i Vic per fer viable la central de la Baells. Comencem a multiplicar impactes i anem-los posant sobre la taula", ha criticat.
Pels ecologistes l'impacte sobre el Llobregat i les conseqüències per una eventual sequera fan que el projecte agafi dimensió i vagi "més enllà" de Vilada, la Nou o Cercs.
Alguns d'aquests impediments, critiquen els ecologistes, quedarien resolts si el projecte aconseguís la catalogació de Projecte d'Interès Públic. De fet, han criticat que l'entrada de l'empresa pública L'Energètica al projecte -la qual donen per feta- vagi en el sentit d'"ajudar" en la consecució d'aquesta catalogació. "Però el percentatge [de L'Energètica] segurament serà ínfim. És una instal·lació bàsicament de capital privat, amb interessos privats", ha insistit Héctor Aranda. I ha afegit que de cap de les maneres volen que el projecte es converteixi en un "Castor 2", i "que serveixi per salvar una empresa amb un deute de 200 milions de l'òrbita de Florentino Pérez". "Sospitem que hi ha massa interessos econòmics", ha resolt.
Properes accions
Els ecologistes consideren que la tramitació del projecte s'ha fet d'"amagat" de la ciutadania i que s'ha "vulnerat" el seu dret a participar. És per això que volen que les consultes populars de La Nou i Vilada es converteixin en un "plebiscit" del projecte. Magrat la llei no ho contempli, Aranda ha dit que volen que els resultats siguin "vinculants" i que l'empresa els accepti. "Trinxen el territori, doncs el mínim és demanar si volen que es faci o no", ha afegit Héctor Aranda.
Quan comenci el període de campanya a La Nou i a Vilada, tenen previst fer campanya pel no. També faran xerrades a Cercs perquè la població pugui conèixer de primera mà la dimensió del projecte.
A banda, començaran una recollida de signatures a tot el Berguedà i altres poblacions del Llobregat per conscienciar la població. També han explicat que convocaran mobilitzacions i accions per donar a conèixer la problemàtica que representa el projecte pel territori.
