Deu ponis de raça pottoka s'instal·len a l'Alt Urgell per reduir el risc d’incendis amb silvopastura
La Fundació Miranda impulsa amb un ramader un pla pilot per netejar i recuperar finques en desús en zones de muntanya
Foto: Marc Codinas / ACN
Un ramat de deu ponis de la raça pottoka (petit cavall en euskera) s’ha instal·lat, aquest estiu, al poble d’Aristot, al municipi d’El Pont de Bar, per reforçar la prevenció d’incendis mitjançant la silvopastura. Es tracta d’un pla pilot impulsat per la Fundació Miranda juntament amb un ramader de la localitat per netejar finques i sotaboscos abandonats. El projecte arriba al Pirineu després d’onze anys de gestió forestal de l’entitat al Parc del Garraf. L’objectiu és que els equins es converteixin en una eina clau per reduir el combustible vegetal en un territori amb creixent risc d’incendi a causa de l’abandonament de finques i un bosc que ha anat guanyant terreny.
Els pottoka són una raça de cavall rústic originària del País Basc, de mida petita, sense sortida comercial en el mercat de la carn ni ús com a muntura, però amb una gran capacitat d’adaptació als entorns forestals. El seu pes reduït en relació amb altres grans herbívors, com vaques o cavalls de més volada, fa que no compactin el sòl ni malmetin marges de pedra seca ni bancals aprofitats tradicionalment per al conreu als vessants de muntanya.
La seva introducció respon a la problemàtica creixent d’abandonament de terrenys agrícoles, que ha fet guanyar terreny al bosc en els darrers anys, amb l’acumulació de combustible fi que, combinat amb les altes temperatures, incrementa el risc d’incendi. La pastura d’aquests animals ajuda a reduir aquesta càrrega vegetal, obre espais i afavoreix la presència d’espècies de flora i fauna pròpies dels ambients mediterranis, alhora que la seva activitat fomenta l’aparició d’invertebrats beneficiosos per al funcionament dels ecosistemes.
Cavalls seleccionats genèticament per pasturar al bosc
La presidenta de la Fundació Miranda, Rosa Galindo, ha explicat per què aquesta raça és especialment adequada per a zones de muntanya com l’Alt Urgell. “Els pottoka han estat seleccionats genèticament per viure en el bosc. Pesen poquet, són cavalls petitons, i això fa que no compactin tant el territori, que no desfacin els marges de pedra seca ni els talussos, i això les fa idònies per a territoris de muntanya.” Segons Galindo, un cavall de pota més gruixuda compactaria i erosionaria més el terreny, motiu pel qual els pottoka es van considerar l’opció ideal per a Aristot.
La Fundació Miranda, que gestiona més de 5.000 hectàrees a Catalunya a través d’acords de custòdia amb propietats privades i espais públics, té com a missió connectar cavalls, persones i natura per conservar i custodiar el territori. Galindo ha detallat que l’entitat “s’ocupa de connectar cavalls, persones i natura” i compta amb 80 cavalls procedents de situacions d’abandonament i maltractament, amb els quals desenvolupa una gestió adaptada a cada territori.
