De Kíiv a Alpens: Sis dies de fugida en cotxe per recórrer més de 3.000 quilòmetres i arribar a un lloc segur
Quan va esclatar la guerra d’Ucraïna l’Anna no va dubtar gaire i va decidir agafar el Subaru gris que acabava de comprar i fer rumb cap a Catalunya, on hi té una germana des de fa anys. El viatge des de Kíiv va ser un llarg periple de més de 3.000 quilòmetres per arribar a un lloc segur transitant diferents països d’Europa que en una altra ocasió li hauria encantat visitar. Van marxar amb la Katia, la petita dels vuit germans, una altra germana i un nebot. Quatre ocupants per un cotxe que només ella sabia conduir, però que la Katia a vegades també agafava perquè pogués descansar. L’arribada al Lluçanès de sis membres més de la família ha estat possible gràcies a la solidaritat dels veïns de Sant Boi que han rehabilitat una casa buida.
El dia en què va esclatar la guerra a Ucraïna, les primeres explosions a Kíiv es van sentir a les 5 de la matinada. Tot i que ja estaven molt pendents de les notícies des de feia dies, Anna Litvinova té gravat al cervell aquell moment precís en què el fum de les bombes no deixaven veure res i les alarmes dels cotxes que hi havia aparcats al seu carrer van començar a sonar. La jove, de 25 anys, que vivia a Kíiv amb la seva germana petita, la Katia, va decidir que deixarien la gran ciutat per trobar refugi i seguretat als afores.
La jove patia perquè una bomba destrossés el seu cotxe acabat de comprar i no pogués arribar a Alpens, l’únic referent de lloc segur que tenien fora del país. Allà hi viu una germana des de fa anys amb qui es volien reunir. Finalment l’Anna i la Katia van esperar una tercera germana i un nebot que van decidir fer el viatge tots junts fins a Catalunya. “Quan vam sortir de la zona de Kíiv a primera hora del matí el cel era blau i la situació molt tranquil·la”, un fet que els va sorprendre gratament i que els va ajudar a relaxar, relata l’Anna.
Recordar el periple per carretera encara li porta molts records. Omplir el dipòsit de seguida es va convertir en un maldecap pels centenars de persones intentant fer el mateix, però també recorda les nits senceres conduint en què se li tancaven els ulls i parava per poder fer un cop de cap i continuar la marxa. La jove també recorda les llargues cues als passos fronterers que semblaven més un joc de gas i fre que no acabava mai. En total van ser més de 3.000 quilòmetres que els van conduir per Moldàvia, Romania, Hongria, Eslovènia, Itàlia, França i Catalunya.
Un dels moments més impactants que recorda l’Anna és quan, un cop fora d’Ucraïna, van veure a les notícies que havia caigut una bomba just al lloc on havien passat l’última nit al soterrani del gimnàs dels afores de Kíiv. “Sort que vam marxar perquè el cotxe hagués quedat destrossat i haguéssim hagut de buscar una altra manera de sortir”.
Foto de Laura Busquets / ACN.
