El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, han destacat "l'entesa" i "el treball colze a colze" entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol després de la reunió de la Comissió Bilateral que s'ha celebrat aquest migdia al Palau de la Generalitat. En una roda de premsa conjunta entre conseller i ministre, Dalmau ha afirmat que ha començat "una nova etapa" de relacions entre governs que està centrada en "donar solucions a problemes reals". "Demostra que la política de col·laboració dona millors resultats que la política de confrontació", ha remarcat el conseller.
Foto de Maria Pratdesaba / ACN.
Entre els principals acords d'aquesta Bilateral hi ha el compromís d'arribar als 25.000 agents de Mossos d'Esquadra abans de l'any 2030, la creació de nous jutjats per arribar a la mitjana de ràtio espanyola -que se situaria en uns 60 nous jutjats-, i la creació del consorci d'inversions.
Durant la roda de premsa Dalmau ha explicat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, li va encarregar "posar en marxa el país" i assegura que això és el que està fent el Govern. "Governar, acordar i complir. Això fem", ha subratllat. En aquesta línia, ha reivindicat la feina "colze a colze" amb el govern espanyol i ha celebrat la "bona relació, lleialtat i tarannà compartit" que tenen.
Dalmau també ha lamentat que la Comissió Mixta de Transferències no s'hagi reunit durant 14 anys i ha demanat conjurar-se perquè no torni a passar. Segons ha dit, això ha provocat que alguns acords tancats no s'hagin pogut concretar per culpa de no reunir la comissió. A partir d'ara, ha promès, Catalunya "serà a totes les taules".
Agraïment a ERC i Comuns
El conseller ha aprofitat la seva intervenció per agrair a ERC i als Comuns la seva "ajuda" i que hagin "posat sobre la taula acords per fer avançar el país". "Els acords d'avui no són acords del Govern, són propietat de la societat civil i de qui ha estat empenyent per tirar-los endavant", ha assegurat. A més, el conseller ha destacat que amb els acords també busquen "ampliar l'autogovern".
Per la seva banda, el ministre ha lloat la capacitat del Govern i de l'executiu espanyol "d'arribar a acords més que a la confrontació; de diàleg més que d'enfrontament; i de la possibilitat d'explorar acords més que les discrepàncies permanents". En aquesta línia, ha dit que avui és "un bon dia" per al govern espanyol però no ho és per qui "està permanentment en el catastrofisme". Torres també ha subratllat que "enfortir l'estat autonòmic és defensar la Constitució".
25.000 Mossos el 2030, consorci d'inversions i 60 nous jutjats aquesta legislatura
Entre els principals avenços de la Comissió Bilateral hi ha l'acord per ampliar la plantilla dels Mossos fins als 25.000 efectius el 2030. La qüestió ja es va tractar a la Junta de Seguretat del 5 de desembre, i ara la Bilateral hi ha donat el vistiplau definitiu. El 2021 es va acordar arribar als 22.006 efectius, xifra que s'ha ampliat fins als 25.000.
Paral·lelament, la Bilateral ha acordat activar el grup de treball per determinar l'import pendent de finançament de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que correspon al dèficit d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya durant el període 2009-2013. A més, s'ha encarregat a la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat posar en marxa un grup de treball per a la creació del Consorci d'Inversions, un ens paritari que servirà per accelerar les inversions de l'Estat a Catalunya.
Aquest consorci serà paritari entre Moncloa i Generalitat. Per la part catalana hi haurà representació de Presidència, d'Economia i de Territori, mentre que el govern espanyol hi enviarà representants de Presidència, de Política Territorial, de Transports i d'Economia. El grup de treball s'ha de posar en marxa abans que acabi l'any.
Un altre dels acords és aplicar un pla de xoc per garantir els drets de la ciutadania en l'administració de justícia i per fer-ne una millora "urgent i qualitativa". Per a aconseguir-ho es preveu, entre el 2025 i el 2028, sumar les places judicials necessàries per aconseguir que la ràtio de jutges per habitant a Catalunya s'ajusti, com a mínim, a la mitjana estatal perquè ara mateix és inferior.
Segons Dalmau, caldria arribar als 60 nous jutjats, aproximadament, durant aquesta legislatura. S'ha acordat convocar una reunió durant el segon semestre d'aquest any per concretar les places necessàries.
Funcionaris municipals amb habilitació nacional
El Govern també ha posat en valor l'acord perquè Catalunya recuperi les competències prèvies a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) del 2013 i perquè, a més, la Generalitat assumeixi totes les funcions i facultats, de manera que podrà impulsar les ofertes públiques de places de funcionaris d'habilitació nacional, així com la selecció, formació, nomenament i assignació, incloent-hi la convocatòria exclusivament pel territori català dels processos de provisió de les vacants.
D'aquesta manera, Catalunya assumirà el mateix model que té en l’actualitat el País Basc. L’Escola d'Administració Pública de Catalunya assumirà les tasques necessàries per exercir aquestes noves competències. A Catalunya hi ha 1.569 llocs de funcionari habilitació nacional i només el 36% d'aquestes places està degudament coberta.
També es crearà un grup de treball per habilitar una finestreta única d'atenció ciutadana integrada perquè es pugui oferir un únic espai compartit amb el conjunt de serveis i tramitacions de l'Estat i de la Generalitat. Primer, es farà una prova pilot de funcionament.
Cessió d'edificis i grup de treball per identificar solars i immobles d'interès
A banda la Comissió Bilateral ha acordat ampliar les possibilitats d'usos d'un edifici cedit a la Generalitat l'any 1987 a la plaça Eusebi Güell perquè pugui cedir espai al Barcelona Supercomputing Center (BSC). També s'ha iniciat l'expedient per la cessió d'un pis a Ronda Sant Pere per ubicar-hi el futur CAP Casc Antic de Barcelona. A més, s'ha encarregat a un grup de treball identificar solars i immobles de l'Estat que puguin ser d'interès per a la Generalitat. Les conclusions s'hauran de presentar d'aquí a tres mesos.
Paral·lelament, la Comissió Mixta de Transferències ha desbloquejat 14 transferències que s'havia acordat traspassar a la Bilateral de fa tres anys. Es tracta de la gestió de les beques i ajuts a l'estudi, que es farà efectiva l'1 de gener del 2026 i per la qual la Generalitat rebrà 2,1 MEUR anuals; i l'actualització dels mòduls per la implantació d'unitats judicials a Catalunya amb efectes retroactius des del 2023, que implicarà una transferència de 9,5 MEUR pels òrgans judicials que van entrar en funcionament entre el 2023 i el 2024.
També s'ha segellat el traspàs del canal de Xerta Sénia en els termes municipals de Godall, Roquetes, Santa Bàrbara i Tortosa; de dues finques al Pallars Sobirà i a l'Alt Urgell; i de diverses obres hidràuliques.
Comissió Bilateral i Mixta de Transferències
Aquests són alguns dels acords que s'ha segellat a la reunió de la Comissió Bilateral que s'ha celebrat aquest dilluns al Palau de la Generalitat. La trobada ha estat presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. La darrera reunió es va celebrar el 18 de febrer del 2022, tot just fa tres anys. Aquest mateix matí també s'ha reunit la Comissió Mixta de Transferències. La darrera reunió d'aquesta comissió va ser el 17 de novembre del 2010, fa més de 14 anys.
Prèviament, Dalmau ha fet una ronda de reunions per explicar les qüestions que s'abordarien a les bilaterals. El conseller s'ha reunit amb representants dels grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC i els Comuns. Més tard s'ha entrevistat amb agents socials i econòmics i entitats municipalistes.
La coordinació política de les comissions bilaterals ha anat a càrrec del conseller Albert Dalmau, en contacte permanent amb el president Salvador Illa i en col·laboració amb els consellers Alícia Romero, Núria Parlon, Sílvia Paneque i Ramon Espadaler. Segons la Generalitat, secretaris generals de fins a 8 departaments diferents s'han implicat en la negociació dels acords.
Bilateral d'Infraestructures i Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals
Tot just fa una setmana els dos governs van reunir la Comissió Bilateral d'Infraestructures que va acordar que els estatuts de la nova empresa mixta que ha d'operar Rodalies estiguin llestos al març i que gestioni Rodalies des de l'1 de gener del 2026. També es va pactar que Renfe faci una filial amb els seus actius i personal a Catalunya per crear aquesta empresa. L'últim cop que es va reunir aquesta bilateral va ser el 17 de juny del 2022.
A banda d'aquesta i de les dues bilaterals que s'han reunit aquest dilluns encara quedarà pendent de reunió la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (CMAEF). Previsiblement es reunirà el divendres a Barcelona. Ja es va reunir tot just fa mig any, el 22 de juliol, a Barcelona, i va acordar la transferència de 1.058 MEUR per a Rodalies, el pagament del dèficit d'explotació i la transferència de fons relatius a la gestió de beques i ajuts a l'estudi, entre altres.
