Cursa ajustada a Barcelona, ERC es juga la continuïtat a Tarragona i Lleida, i Junts afronta l'adéu de Madrenas

La carrera electoral ajustada a Barcelona entre Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias i Ernest Maragall fa preveure que els pactes electorals seran clau per decidir qui estarà al capdavant del govern municipal i amb quins suports. Unes eleccions que poden consolidar un tercer i darrer mandat de Colau o bé donar per superada la seva etapa després de vuit anys com a alcaldessa de la capital catalana. Fa quatre anys Maragall va ser el candidat més votat però Colau va revalidar el càrrec gràcies al suport del PSC i de Manuel Valls.

Les eleccions a Barcelona també estan marcades pel retorn de Trias. Vuit anys després ha decidit tornar a presentar-se amb una candidatura molt centrada en la seva persona, fugint de les sigles de Junts, i confia en tornar a ser alcalde.

Badalona torna a girar al voltant de Xavier Garcia Albiol després de vuit anys d'inestabilitat, amb quatre alcaldes i dues mocions de censura. El candidat del PPC aspira a una majoria absoluta per evitar que una aliança de la resta de partits impedeixin que torni a l'alcaldia. De fet, el 2021 Albiol va deixar de ser alcalde després d'una moció de censura arran dels 'Papers de Pandora', on se'l vinculava amb una societat en un paradís fiscal.

La candidata del PSC Núria Marín busca revalidar la majoria absoluta a l'Hospitalet de Llobregat un cop alliberada de la causa del Consell Esportiu. Jaume Graells, l’exregidor socialista que va destapar el suposat cas de corrupció, és el nou candidat d’ERC. La causa contra Marín va quedar arxivada el juliol del 2022 tot i que hi ha dos exregidors socialistes que continuen investigats i pendents de judici.

A Girona, l'adéu de la fins ara alcaldessa Marta Madrenas posa a prova la força de Junts per revalidar l'alcaldia en un escenari abocat als pactes. PSC, Guanyem i ERC repeteixen candidats després d'un mandat de quatre anys de Junts en minoria, malgrat el pacte amb ERC el setembre del 2020. Madrenas ha estat al capdavant del consistori durant set anys.

Terrassa porta a examen la gestió de l'actual alcalde Jordi Ballart en la seva primera aventura com a independent. Es va presentar a les eleccions de fa quatre anys amb una plataforma creada de zero després de renunciar a l'alcaldia i estripar el carnet socialista el 2017. Aquest mandat ha governat amb ERC relegant els socialistes a l'oposició.

On també hi ha haurà relleu segur és a l'alcaldia de Granollers per la renúncia de Josep Mayoral (PSC) després de quatre majories absolutes consecutives. El març del 2022 va propiciar el relleu en la llavors primera tinenta d'alcalde, Alba Barnusell.

A l'Ajuntament de Sabadell, Marta Farrés (PSC) es juga aquest 28-M seguir quatre anys més com a alcaldessa. El pacte de govern amb Podem i els acords amb Junts li han donat estabilitat en aquest mandat. Al capdavant de la candidatura d'ERC s'ha produït un relleu amb Gabriel Fernández després que l'actual conseller de Territori, Juli Fernández, renunciés al càrrec de regidor el juliol del 2020 per centrar-se en el càrrec que ocupava llavors, delegat del Govern a Barcelona en plena pandèmia.

A Tarragona, ERC confia en mantenir l'alcaldia de la ciutat i frenar el retorn del PSC. L'exlíder de Ciutadans, Rubén Viñuales, es presenta com a cap de llista dels socialistes agafant el relleu de Josep Fèlix Ballesteros després de 20 anys. I Pau Ricomà repeteix al capdavant d'ERC amb la voluntat de mantenir-se al capdavant del govern municipal. Fa quatre anys els socialistes van guanyar les eleccions amb només 464 vots més que els republicans però Ricomà va ser escollit alcalde pactant primer amb els comuns i, dos anys després, amb Junts i la CUP.

ERC i PSC també es disputen l'alcaldia de Lleida. Miquel Pueyo (ERC) i Fèlix Larrosa (PSC) es tornaran a enfrontar a les eleccions després que el 2019 els republicans guanyessin per només 81 vots. Tot apunta a una Paeria fragmentada de nou i que els pactes postelectorals tornaran a ser claus.

Reus podria tenir a partir del juny una alcaldessa al capdavant de l'ajuntament per primera vegada a la història. Les formacions amb més probabilitat d'ocupar aquest càrrec (Junts, ERC i PSC) compten amb una dona a la primera posició de la llista, a més de Ciutadans i la CUP. Dels actuals partits amb representació, només Ara Reus ha optat per un home com a cap de llista. L'actual alcalde Carles Pellicer (Junts) ha decidit abandonar la primera línia de la política i tanca la llista del seu partit.

A Manresa, ERC busca desfer l'empat tècnic amb Junts i consolidar Marc Aloy com a alcalde de Manresa. L'any 2019, els republicans es va imposar a Junts per només 10 vots de diferència. Un resultat ajustat que va permetre que els republicans recuperessin l'alcaldia després de 80 anys. En l'últim mandat, els dos partits s'han repartit l'alcaldia (1 any per Junts i 3 per ERC) i han sabut resistir a les diferents crisis que hi ha hagut a nivell nacional.

Junts a Vic buscarà revalidar la majoria absoluta que va aconseguir Anna Erra el 2019. L'alcaldessa no repeteix com a candidata i ha agafat el seu relleu Albert Castells, actual regidor de Serveis i Medi Ambient. La participació serà clau per veure com afecta l'entrada de nous partits al consistori vigatà.

A Tortosa, Meritxell Roigé, figura destacada del PDeCAT,es presenta amb la marca local Junts per Tortosa, i en coalició, finalment, amb Junts. I té com a objectiu mantenir l'alcaldia tot i que Movem Tortosa (En Comú Podem) i el PSC concorren al 28-M en una llista conjunta que aspira a guanyar les eleccions. Però ERC podria tenir la clau del govern municipal. En aquest mandat, Roigé ha governat en minoria i el PSC va sortir del govern l'octubre del 2022.

A Figueres, les urnes posen a prova el pacte d'ERC, PSC, Guanyem i Canviem Figueres que va desbancar fa quatre anys la candidatura guanyadora de Junts amb Jordi Masquef com a cap de llista. Quatre anys després, Masquef torna a encapçalar la candidatura de Junts. L'actual alcaldessa Agnès Lladó es torna a presentar com a primera de la llista dels republicans.

El Conselh Generau d'Aran també celebra eleccions aquest 28-M, tal com ha convocat el Govern. S'han presentat 18 candidatures per escollir els 13 consellers que conformen el Conselh Generau d'Aran, sis menys que en la convocatòria d'eleccions anterior.